Fa uns anys em va cridar l’atenció una font de la xarxa pública que estava adossada a una caseta metàl·lica.
I com es veu, no era provisional, per que es fessin unes obres …, de fet, varem comprovar que estava instal·lada així des de feia un llarg temps.
Text i Fotografies
Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
Hola Ramon,
Primer, et vull felicitar pel teu blog, al qual estic subscrita i segueixo sempre que puc les teves entrades.
Avui he vist que hi has penjat una entrada sobre Rubí i te la voldria comentar.
A Rubí hi havien moltíssimes fonts que les sovintejaven tant nadius com estiuejants. Era un poble amb encant, envoltat de vinyes i camps de cultius.
I, el cert és que això no és una font. Vist amb sentit de l’humor, és un tribut que li van fer els industrials de l’obra. Que ja és molt¡
El cert és que la nostra ciutat va patir un desconcert urbanístic i industrial i les fonts van desaparèixer… Però no del tot, en queden algunes i fa uns anys vaig poder recollir els records de la gent que les havia viscut.
Des de l’Associació Rubí d’Arrel estem treballant per reivindicar aquests espais amb xerrades, caminades, activitats culturals…
Et deixo l’enllaç a un article que vaig escriure. Sabies que pel fet d’anar a fer una fontada la gent ja tenia uns àpats tradicionals? És una de les moltes coses que les persones entrevistades em van explicar:
Aprofito per convidar-te aquest dissabte 19 de juliol a una activitat nocturna que fem a la font de Sant Muç: Arran de font, nit literària i musical. Trobaràs la informació al nostre blog.
Segueix així¡
Marga
Hola Marga :
T`he respost en el correu : rubidarrel@gmail.com
Gràcies per esciure
Salutacions
Ramon