Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,
l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,
està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,
ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.
Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocsinfantils d’aquest parc.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,
I un rec ara tot sec…
En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.
També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.
Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.
El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.
Història:
La nit del 25 de setembre de l’any 1962 hi va haver una riuada al Ripoll que va tenir uns efectes catastròfics en pèrdues humanes i materials. Es va emportar passeres, guals i ponts, i al novembre del mateix hi va haver noves riuades violentes.
La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va impulsar el projecte del condicionament dels marges, que incloïa l’eixamplament i neteja de la llera, la construcció del murs de formigó, protecció de talussos, la construcció de preses agrícoles i de diversos accessos, incloses 3 passarel·les.
El Proyecto de acondicionamiento del cauce del Rio Ripoll en el Término Municipal de Sabadell de 28 de febrer del 1963, va ser signat per l’enginyer Albino Lasso Conde i supervisat pel cap de secció Sr. Paredis amb vist i plau del Director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Juan Montañés.
L’autor del projecte, Albino Lasso Conde, enginyer de camins, canals i ports s’havia exiliat a Sud-amèrica durant la primera etapa del Franquisme, degut al seu passat republicà, als anys 60s retornà, va ser readmès al cos d’enginyers de camins, canals i ports i va ser destinat com a Enginyer Cap a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
Degut al seu coneixement de l’enginyeria americana va proposar construir les passeres de tipologia ‘cantilever’ suportada amb tirants, era una opció novedosa Espanya però resultava ser l’opció més econòmica i ràpida de construir.
Les passares es van finalitzar la primavera de 1964; es construïren al llarg de 1963 i els primers mesos de 1964.
Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.
Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.
Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.
Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.
En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).
Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.
Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.
Per anar al mirador de laBagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.
Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .
A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.
En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.
Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,
ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.
La Plaça Galceran de Pinós (o Plaça major) de Bagà fou construïda al segle XIII juntament amb tot el nucli antic de la Vila de Bagà. Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l’any 1234 en concedir la carta de fundació.
És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil, i on residia la petita noblesa que acompanyava els Barons de Pinós, com els Solanell, els Foix, etc., dels quals encara es conserven els edificis. La plaça, durant la guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.
En un costat de la Plaça Major i adossada a la paret d’un edifici, esta la font.
Font de construcció d’obra amb una arcada on al centre te una aixeta polsador,
Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.
A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.
Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.
Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.
Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de Lladurs, Castellar de la Ribera i Bassella.
Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.
Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada
Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,
la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.
Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.
Viquipèdia
Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.
En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.
Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.
Recull de dades: Wikipedia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 