Bassa de Vallparadís de Terrassa

La Bassa de Vallparadís és un espai emblemàtic d’aigua i biodiversitat integrat dins el Parc de Vallparadís a Terrassa.

Sovint es confon amb la gran piscina municipal (coneguda localment com el Llac), però la bassa pròpiament dita funciona com un petit ecosistema natural que connecta el rierol i els canals del parc.

Què destaca de la Bassa de Vallparadís;

Hi ha una sorprenent varietat de fauna i flora local, destacant la presència de tortugues d’aigua, polles d’aigua i insectes aquàtics.

Forma part del disseny hidràulic del parc alimentat per mines i fonts, que inclou canals, petites basses i el gran llac artificial.

Se situa al cor del pulmó verd de la ciutat, molt a prop de joies arquitectòniques com el Castell Cartoixa de Vallparadís i el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere.

La Fauna: Un oasi de biodiversitat urbana:

L’entorn de la Bassa i els estanys es divideix en dos ecosistemes ben diferenciats que donen refugi a nombroses espècies,

L’ecosistema aquàtic: A les làmines d’aigua i canals és habitual observar collverds, la polla d’aigua, libèl·lules de colors vius i tortugues d’aigua que aprofiten les roques per prendre el sol.

Aus i zones arbrades: El parc funciona com una “illa tèrmica” i refugi hivernal per a aus migratòries del nord d’Europa.

S’han registrat més de 100 espècies d’ocells al llarg de l’any.

Si camineu amb atenció, podreu escoltar i veure caderneres, busqueretes capnegres, mites, tudó i el sorollós vol de les cotorres monjo.

Recull de dades: IA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fora de Catalunya: Conca Tapolca, joc a buscar minerals de basalt de Balaton (Hongria)

La conca de Tapolca, situada al costat del llac Balaton a Hongria, és famosa pels seus turons volcànics de basalt, com la muntanya Szent György i Badacsony.

Encara que no hi ha un “joc” oficial de recerca de minerals comercial, fer una ruta geològica o un joc de pistes per identificar minerals en aquestes formacions de basalt (com els òrgans basàltics) és una activitat fascinant.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Basalt

Minerals comuns al basalt de Tapolca:

  • Plagioclasa: Petits vidres blancs o clars d’aspecte tabular.
  • Piroxè (Augita): Petits prismes de color verd fosc o negre.
  • Olivino: Petits grans verdosos, encara que en aquestes roques sol ser més escàs o microscòpic.
  • Calcita i minerals secundaris: En algunes cavitats o pedreres de la zona (com a l’àrea de Tapolca) es poden trobar petits dipòsits o vetes.
  • Idees per a un joc de cerca de minerals al camp
  • El repte del color: Buscar i fotografiar tres tons diferents de roca o vidre (negre, gris fosc i centelleigs verdosos o blancs).
  • Caçadors de formes: trobar una columna de basalt hexagonal i un tros de basalt porós o amb petits buits (vesícules de gas).
  • La prova de la lupa: Usar una lupa de camp per veure si es distingeixen microcristalls centimètrics de piroxè o plagioclasa a la matriu fosca.

Nota important: Gran part de la conca forma part del Parc Nacional de les Terres Altes del Balaton, per la qual cosa està prohibit martellejar, trencar roques o recol·lectar minerals a les reserves i senders naturals protegits. La cerca ha de ser estrictament visual i fotogràfica

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font del Portal de la Casa Sorribes de Les Oluges

La Font del Portal és un element patrimonial integrat a l’estructura de Cal Sorribes (també coneguda com a Casa Sorribes), situada al nucli medieval de Santa Fe de Segarra, dins el terme municipal de les Oluges (Lleida).

Característiques principals:

  • Ubicació: Es localitza al carrer del Portal. El nom de la font i del carrer respon a la proximitat immediata a l’emblemàtic doble portal fortificat de l’antiga vila closa de Santa Fe.
  • Entorn patrimonial: Cal Sorribes és una edificació catalogada com a obra popular que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Importància històrica: Tant la casa com la font estan íntimament unides a la fesomia defensiva del poble. El conjunt conserva intacte l’encant dels murs de pedra del país i la distribució originària del segle XX, integrant-se de manera natural a les rutes de senderisme culturals i històriques de la Vall del Sió.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Estudiants de Borrassà

La Font dels Estudiants és un paratge natural i una font d‟aigua d‟accés lliure situat al municipi de Borrassà, a la comarca de l‟Alt Empordà (Girona).

S’ubica en un entorn forestal molt frondós i refrescant, a uns 70 metres d’alçada, molt a prop del curs de la riera d’Àlguema.

És un punt de pas clàssic de les rutes de senderisme i cicloturisme de la zona.

L’Entorn i les Rutes de Senderisme:

És un racó molt apreciat pels ciclistes de muntanya i senderistes que busquen recorreguts familiars de baixa dificultat, que ofereix un paisatge natural ombrejat i idíl·lic.

Hi ha un itinerari circular molt popular d´uns 2,5 km (només anada fins al paratge) o d´uns 9 km si es completa l´anell.

També s’hi pot accedir mitjançant una agradable ruta que connecta els pobles veïns d’ i Borrassà, ideal per fer amb nens a causa del seu escàs desnivell.

L’aigua raja directament de la paret a través d’un broc

i cau a través d’un rec ple de molsa que ha fet l’erosió.

Te un banc d’obra en cada costat.

La font fou restaurada l’any 2010 per la família Clotas-Torrent, tal com ens ho indica un rètol de ferro damunt de la Font.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Arbres de les rodalies del carrer Mina de Sant Cugat del Vallès

El carrer de la Mina de Sant Cugat del Vallès destaca principalment pel Roure del carrer dels Mestres,

un exemplar protegit situat exactament a la confluència de la seva vorera amb el carrer de la Mina.

Aquest exemplar forma part del catàleg del patrimoni verd de la ciutat a la vora del torrent de Volpelleres.

A part d’aquest exemplar singular, el carrer compta amb alineacions de vegetació urbana com lledoners o plàtans d’ombra comuns a la zona.

Arbres catalogats i singulars propers

Roure català (Quercus x cerrioides): Mesura entre 10 i 15 metres d’alçada. Està situat a la cruïlla amb el carrer dels Mestres, a tocar del pont de Can Vernet.

Vegetació de ribera: Degut a la proximitat amb el torrent de Volpelleres, la zona manté humitat que afavoreix el creixement de roures i alzines de grans dimensions.

Parc de l’Arboretum: Molt a prop d’aquesta localització es troba el Parque del Arboretum,

un espai públic dedicat a agrupar diferents espècies arbòries de la vegetació catalana.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna del Monestir de Pedralbes de Barcelona

La cisterna del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, construïda el 1495, és una de les joies ocultes més fascinants del patrimoni hidràulic de Barcelona. Se situa de manera subterrània sota una de les cantonades de l’impressionant claustre gòtic del recinte.

Història i funció original

La construcció d’aquesta gran reserva d’aigua va ser ordenada per l’abadessa Teresa Enríquez. El seu objectiu principal era modernitzar el recinte i assegurar l’autoabastiment d’aigua per a la comunitat de monges clarisses.

  • El sistema de captació: La cisterna es nodria d’una xarxa de filtratge avançada que recollia l’aigua de la pluja acumulada al pati interior del monestir.
  • El pou ornamental: Just a sobre destaca el brocal d’un pou plateresc finament esculpit amb motius vegetals i coronat per dos lleons rampants, restaurat posteriorment el 1771. Des d’aquest punt, les monges extreien aigua amb politges o rentaven les mans.
  • Persistència: La infraestructura forma part d’un entramat connectat també a la mina d’aigua del monestir, sistema que ha arribat pràcticament intacte fins avui.

Informació per a la visita

Tot i que l’accés vertical que baixa directament a la cavitat subterrània està tancat al públic general per motius de conservació i seguretat, el pou exterior i tot l’entorn del claustre es poden contemplar de manera habitual durant la visita al museu.

La Vanguardia

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

“Procures” del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Les Procures del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona són un dels espais de gestió econòmica i logística més singulars i ben conservats del conjunt monumental.

Ubicades a la terrassa inferior del monestir, just al costat de la infermeria, aquestes estances representen un testimoni excepcional de l’organització de la vida quotidiana i el proveïment d’una comunitat monàstica femenina des de l’època medieval.

Què eren les procures?

Eren les estances destinades al magatzem i administració de les provisions del monestir.

En aquest espai es guardaven:

  • La collita dels horts, el gra i altres productes agrícoles recol·lectats de les extenses propietats de l’orde.
  • Les eines del camp utilitzades per al manteniment dels cultius pròxims.

L’espai i les seves dependències

Les procures estan configurades com un espai obert de caràcter diàfan que originàriament estava dividit en dues cambres principals.

Dins d’aquest complex logístic destaquen estructures clau per a l’autosuficiència:

  • El celler: On s’emmagatzemaven el vi i altres líquids en condicions òptimes de temperatura.
  • La cort del bestiar: Zones tancades per a la cria i aixopluc d’animals que proveïen la comunitat.
  • Els armaris adossats: Elements de mobiliari integrats a la mateixa paret per desar utillatges.
  • La cisterna: Una escala connecta directament l’estança amb la part baixa d’una gran cisterna, la qual es nodria d’una mina d’aigua propera de propietat monacal, garantint l’accés continu a l’aigua dolça.

La figura de la procuradora

La gestió de tot aquest complex i el control de les existències requeria una gran responsabilitat. Per això, el càrrec requeia en la procuradora, una germana de cor triada específicament per encarregar-se de l’administració econòmica, el control dels magatzems i la coordinació dels treballs del camp del monestir.

Avui dia, el conjunt de les procures es pot contemplar com a part del recorregut cultural de l’Ajuntament al Museu Monestir de Pedralbes. Els treballs d’excavació i restauració arqueològica realitzats en els últims anys han permès recuperar tota la seva fisonomia històrica per al públic.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fora de Catalunya: Curva del Danubio en Visegrád (Hungria)

Visegrád és un dels pobles més emblemàtics de la Corba del Danubi (o Recodo del Danubio), un impressionant tram fluvial situat a uns 40 quilòmetres al nord de Budapest, on el riu fa un gir pronunciat entre turons boscosos.

És famós per acollir fortificacions medievals que ofereixen les vistes panoràmiques més espectaculars de tota la regió.

La Corba del Danubi (o Dunakanyar a hongarès) és una de les regions naturals i històriques més fascinants d’Hongria.

S’estén al llarg d’un tram muntanyós on el riu, encaixonat entre els turons de Transdanubia i el nord del país, gira bruscament 90 graus cap al sud pel camí cap a Budapest.

Aquesta zona no només és un espectacle geològic, sinó el cor històric de l’antic Regne d’Hongria.

Els tres pobles imprescindibles:

Gairebé totes les rutes per la regió se centren en un triangle de tres localitats, cadascuna amb una personalitat completament diferent,

  • Szentendre (El poble dels artistes): És la primera parada sortint de Budapest. Destaca pels carrers empedrats, les cases d’estil barroc de colors vius i les places d’influència serbortodoxa.
  • Visegrád (La seu militar i palatina): Ubicat al centre geomètric de la corba, on el paisatge es torna més abrupte. És famós per la seva Ciutadella fortificada al capdamunt de la muntanya, que va servir per custodiar les joies de la corona hongaresa durant segles.
  • Esztergom (El bressol del catolicisme hongarès): Situat just a la frontera amb Eslovàquia. Va ser la primera capital del país i el lloc de naixement de Sant Esteve, el seu primer rei. El seu gran atractiu és la Catedral de Sant Adalbert, l’església més gran d’Hongria, la cúpula colossal del qual domina tot l’horitzó fluvial.

Naturalesa i Senderisme:

La corba està envoltada pel Parc Nacional Danubi-Ipoly, una destinació molt popular per als entusiastes de les activitats a l’aire lliure.

Congost de Rám (Rám-szakadék): Una de les rutes de senderisme més emocionants del país, que transcorre per un estret canó rocós equipat amb escales i cadenes per superar cascades.

Mirador de Prédikálószék: Ofereix una de les caminades més exigents de la zona però recompensa amb la vista més neta i fotogènica del meandre complet del riu.

Zebegény i Nagymaros: Petits pobles a la riba oposada del riu, ideals per als que busquen rutes de senderisme tranquil·les, miradors de fusta (Zsitvay o Kós Károly) i platges fluvials de grava.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou al costat de l’ajuntament d’Esponellà

El Pou d’Esponellà és un antic pou catalogat com a part del patrimoni d’obra popular del municipi.

Es troba situat just al costat de Cal Baró, l’emblemàtica casa senyorial que funciona actualment com a seu de l’Ajuntament d’Esponellà, carrer Pere Ordis, núm. 7.

Tant el pou com l’estructura tradicional de l’edifici annex estan estretament lligats al passat rural i noble de la vila.

La família propietària de Cal Baró va promoure la casa aprofitant elements arquitectònics recuperats del proper Castell d’Esponellà.

Els pous i les eixides (patis de transició) eren crucials per a l’abastiment d’aigua i la vida quotidiana a les antigues construccions del poble abans de l’arribada de les xarxes modernes.

Està construït principalment amb pedra calcària o travertí de la zona, seguint les tècniques tradicionals de maçoneria. de transició clau per a l’ús domèstic de l’aigua abans de l’arribada de les xarxes urbanes.

A pocs metres trobem un petit safareig, molt mes modern.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font de Can Sagristà de Piera

La Font esta al pati que hi ha al costat dret de la casa can Sagristà, al peu d’un destacat pi, dins del municipi de Piera.

Historia:

  • Construïda a finals del segle XX.
  • La font recull l’aigua del torrent de la Mena a través d’un molí de vent.

Font situada al pati de Can Sagristà, al costat del camí d’accés. És una estructura rectangular aïllada amb una pica semicircular.

Feta de rajol ceràmic, a la part frontal hi ha fixada una aixeta metàl·lica d’on hi brolla l’aigua. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero