Monument a l’Aiguadora de Monistrol de Calders

El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.

Historia:

  • Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
  • El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
  • La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
  • El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
  • El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.
dav

Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.

Observacions:

Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Rectoria de Sant Martí de la Maçana de Rubió

La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn.

Com en moltes de les esglésies o ermites al no tenir una font d’aigua natural o han desaparegut, avui en dia tenen fonts d’aigua de xarxa per atendre les necessitats de la gent que visita el lloc o quan es fa un aplec, com es el cas de Sant Martí de la Maçana de Rubió.

La font es de construcció metàl·lica amb aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica amb reixa. a prop hi han taules i bancs per fer un àpat o descansar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça dels Avis de Sant Quintí de Mediona

Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l’Església.

Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l’espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat.

En un costat i a sota d´un porxo de l’antic edifici, i en una cantonada  hi ha la font.

Font molt senzilla, situada en la paret on hi ha una aixeta polsador,

L’aigua sobrant cau a una pica rodona amb costat irregular,

i que està a sobre d’una peanya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Mola de Sant Jaume de Frontanyà

La Font de la Mola esta situada al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri.

És una construcció moderna que consta d’una base de pedra i un pica a la part inferior

i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta polsador.

 Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça major a Bagà

La Plaça Galceran de Pinós (o Plaça major) de Bagà fou construïda al segle XIII juntament amb tot el nucli antic de la Vila de Bagà. Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l’any 1234 en concedir la carta de fundació. 

És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil, i on residia la petita noblesa que acompanyava els Barons de Pinós, com els Solanell, els Foix, etc., dels quals encara es conserven els edificis. La plaça, durant la guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.

En un costat de la Plaça Major i adossada a la paret d’un edifici, esta la font.

Font de construcció d’obra amb una arcada on al centre te una aixeta polsador,

L’aigua cau a una pica rectangular.

Recull de dades de la Plaça Major: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Sant Antoni de Sant Julià de Cerdanyola

La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.

Historia:

  • L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.

La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.

A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.

S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.

Observacions:

El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.

Mapes de Patrimoni Cultural

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font en la zona de descans de la C-16 en Guardiola del Berguedà

Tot venint de Berga per la C-16 i abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobareu  una zona de descans,

es un espai ample que disposa de moltes taules i seients de fusta per fer un àpat.

En un costat hi ha un mur on esta la font d’aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.

A sobre del citat mur s’alça una arcada, que desconeixem a que correspon i com esta allí.

Es un espai enjardinat i amb varis xiprers

amb un bon i nombrós aparcament

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Joan de Solsona

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,

i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.

No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.

Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.

Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella

i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça

i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.

L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.

La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Pere de Solsona

La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.

En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,

disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,

l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.

Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i abeurador del carrer Font de Borredà

El carrer Font era l’antic camí d’entrada al poble pels qui feien ús del camí ral de Ripoll a Berga

La particularitat del carrer de la Font és que porta el nom de la històrica font que ha estat sempre a l’antiga entrada del poble.

Per anar a  la font, us cal baixar unes escales,

En l’extrem de la paret hi ha una aixeta que regula la sortida de l’aigua.

Encara ara hi ha un abeurador a nivell de carrer, per als animals de càrrega que històricament entraven al poble pel camí ral,

un mural o grafit a la paret ens recorda la portada d’animals al poble, al costat hi ha una seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero