El museu de Guissona esta situat en el carrer Tint 2 de Guissona.
La font esta tot entrant en el recinte i esta adossada en la paret de l’edifici.
Esta dins d’una estructura de fornícula on hi ha una aixeta de maneta,
en la part superior una petita teulada, l’aigua cau a una pica semicircular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del carrer de la Font està ubicada en una raconada sota el carrer que li dona nom, a l’extrem est del nucli urbà d’Olost.
La font està ubicada davant un cingle rocós en el que hi ha bastit un mur de maçoneria de pedra que recorre el cingle deixant una cavitat interior, el dipòsit de la font, en la meitat dreta.
Davant la paret exterior del dipòsit, coberta amb grans lloses, hi ha un espai més baix al que s’accedeix a través d’unes escales de pedra.
Al fons de l’escala hi ha l’aixeta metàl·lica, just a sobre d’una pica rectangular que forma el mateix paviment.
L’espai que envolta la font queda delimitat per construccions modernes a banda i banda,
el cingle rocós i el corriol de poc més de 10 metres que condueix fins al carrer de la Font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jaume Sesoliveres és un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.
En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.
Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.
Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.
Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.
Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.
Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts
La Font de Ribafort esta en el nucli urbà de Les Cases de la Riera de Castellví de la Marca.
La font raja per una aixeta que surt entre unes lloses i una pica de ciment, tot modern.
Es situada sobre una paret lateral d’una caseta feta d’obra,
dintre hi ha el motor i un dipòsit petit que recull l’aigua bombejada d’un pou que hi ha al marge que dona a la riera de Marmellar.
A la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular antiga.
Forma part de la Ruta de les Fonts del municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Tríade scp.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.
Historia:
La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.
L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.
A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.
La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.
A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.
A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.
Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.
Observacions:
La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc dels castanyers es de Vilaclara, on tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.
A la porta d’entrada i a la dreta en el mur hi ha la Font. Font senzilla amb una aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.
La paret esta plena d’heura.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Plaça de la Creu esta en l’Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau.
Te una Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida.
L’estructura de la font esta adossada a una paret d’una finca.
De fet es una llossa on al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular
Sota de l’aixeta hi ha la inscripció “Plaça de la Creu”.Te un seient en cada costat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
A tocar de Sant Esteve d’Olzinelles i a sota del torrent hi ha la Font del Rector.
S’accedeix per la carretera remuntant un corriol o baixant des de l’església per un camí.
Es una Font tipus de cisterna, en la seva paret hi ha una aixeta polsador. La pica esta enterrada per la sorra i fullaraca.
Als seus dos costats hi ha un petit mur que pot fer de seient.
No es la primera vegada que ha quedat colgada i posteriorment recuperada. Espai molt tranquil i ombrívol per la vegetació que te per les rodalies.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Pau Calabres
Rofes és un petit poble de l’Anoia, que pertany a l’ajuntament de la Llacuna,
Darrera de l’església de Sant Josep de Rofes hi ha la Font.
Esta a tocar de l’absis. Font feta d’estructura de rocs petits
i al centre te una aixeta de maneta. L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.
Historia:
Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.
Observacions:
Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
