La Font de la Plaça de la Cerdanya és una construcció integrada en el nucli urbà de Prullans (Baixa Cerdanya), concretament situada just a un nivell per sobre de l’església romànica de Sant Esteve.
La Font esva bastir l’any 1984.
La seva estructura es un mur frontal fet amb pedra del país, rematat a la part superior per un arc de canó, te una aixeta de polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La Font Fresca esta a l’inici del carrer del Riu de Prullans. Esta adossada al mur d’una casa.
En l’estructura hi ha una flor de ferro on esta l’aixeta polsador, l’aigua cau a una grossa pica semicircular.
A sobre de la font hi ha l’escut de Prullans gravat en una llosa de granit, embolada per unes banques de ferro amb un mussol; a la dreta hi ha un banc de pedra per seure i a sobre el nom de la font.
La Font del Comú esta en la cruïlla dels carrers Sant Magí i Sant Roc, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.
Historia:
La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l’església.
Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual.
L’actual font és de l’any 1934 tal com indica el rètol de la pedra.
Està connectada a la xarxa pública.
Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d’amplada per 95 cm d’alçada. L’acabament superior d’aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida.
Aquest peu, descansa sobre una pica rodona, feta també en ciment, de 62 cm d’amplada per 30 cm d’alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s’inseria una aixeta metàl·lica de polsador daurada que permet el pas de l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del carrer de la Font està ubicada en una raconada sota el carrer que li dona nom, a l’extrem est del nucli urbà d’Olost.
La font està ubicada davant un cingle rocós en el que hi ha bastit un mur de maçoneria de pedra que recorre el cingle deixant una cavitat interior, el dipòsit de la font, en la meitat dreta.
Davant la paret exterior del dipòsit, coberta amb grans lloses, hi ha un espai més baix al que s’accedeix a través d’unes escales de pedra.
Al fons de l’escala hi ha l’aixeta metàl·lica, just a sobre d’una pica rectangular que forma el mateix paviment.
L’espai que envolta la font queda delimitat per construccions modernes a banda i banda,
el cingle rocós i el corriol de poc més de 10 metres que condueix fins al carrer de la Font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Sant Jaume Sesoliveresés un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.
En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.
Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.
Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.
Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.
Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.
Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient
Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.
Historia:
Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.
La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.
L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.
A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.
La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.
A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.
A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.
Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.
Observacions:
La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
