Rofes és un petit poble de l’Anoia, que pertany a l’ajuntament de la Llacuna,
Darrera de l’església de Sant Josep de Rofes hi ha la Font.
Esta a tocar de l’absis. Font feta d’estructura de rocs petits
i al centre te una aixeta de maneta. L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).
Estos programas suelen enfocarse en:
Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.
Text: Ramon Solé – recull IA.
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.
Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,
i altres elements al voltant de la font.
Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.
El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..
Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.
L’any 1986 s’inicia la font moderna.
A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.
Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,
donat que té virtuts diürètiques,
i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera.
I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.
Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.
Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.
Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.
Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.
Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.
A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.
Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font més popular sense cap dubte és la font Cuitora.
Altres fonts conegudes també són la del Teix, la del pla Novell,
els Horts, de les Clotes
i de las Canals.
Les fonts de La Llacuna eren conegudes per les seves propietats medicinals.
Us passo el recorregut i foto de les fonts de Jepot:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-de-les-fonts-de-la-llacuna-8543884
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,
un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.
Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.
La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.
L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.
En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.
Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.
Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:
https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font i els dos Plàtans de can Cabanyes, estan a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A., un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats. Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge.
Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 