Avui destaquem: La Font del Clot d’en Roca de Bagà

Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;

a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,

on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet  on a dalt hi ha l’ermita.

Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.

Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.

L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.

L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.

A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre  bancs més de pedra.

Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de la Vila de Baga

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,

l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.

Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Pere de Solsona

La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.

En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,

disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,

l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.

Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i safareig de Cal Bep de Vilada

La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada

El safareig esta a poca distancia de la font.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
  • Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.

Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.

Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.

Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.

Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018

Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.

El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.

Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.

Observacions:

És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font del Tritó de Vilada

La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.

Historia:

  • La instal·lació de l’escultura es produeix l’any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l’adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció.
  • Roca va regalar l’escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles.
  • J. Roca és autor d’aquesta i d’altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l’autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica.
  • Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d’endinsar-se en el treball directe de l’obra sense model.

El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.

Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.

El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les Escoles de Sant Pere de Riudebitlles

La Font de les Escoles, es de construcció molt senzilla.

Situada i adossada al mur de les antigues escoles del poble en el carrer Nou, 72 cantonada la Carretera.

Esta construïda amb totxanes primes i dins hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure del carrer de les Bobines de Sant Cugat del Vallès

Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,

a tocar del mur perimetral de la finca número 20.

Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i

una capçada irregular de 8 metres d’amplada.

El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.

Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Lleó de Veciana

La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.

La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.

Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.

Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,

un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.

La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.

Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.

L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.

L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.

Observacions: 

Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.

Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero