Arxiu d'etiquetes: Horts

Avui destaquem: Font Forriola de Sant Feliu Sasserra

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.

Historia:

  • Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
  • El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
  • L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.

La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.

L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.

A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.

La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.

A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.

A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.

Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.

Observacions:

La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Safareig del carrer escorxador dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Avui us presento el Safareig del carrer de l’escorxador,

situat a un costat de la Torre elèctrica, tocant als antics horts i Oliveres.

Fa poc temps en rere, el seu estat era d’una total ruïna…

Us passo fotografies d’abans del seu arranjament:

a

b

Camí dels horts:

Era particular, s’accedia per una portalada.

Es un safareig de dos compartiments, actualment no hi arriba l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Can Codinelles de Rubió

Publicat el per
Respon

El Safareig de Can Codinelles esta al Pla de Rubió, a prop de la  cruïlla entre el camí de Ca la Rosa i el Camí de Sant Pere d’Ardesa de Rubió

Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània.

Correspon a una construcció de planta trapezoidal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior.

Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest.

A la paret sud hi ha una pica de pedra  per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llacuna Gran del Pla del Besos de Montcada i Reixac.

Publicat el per
Respon

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.

Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo  Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.

Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.

També es coneguda per la llacuna de les Fades.

Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.

Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’antiga Font i Safareig de Gospí

Publicat el per
Respon

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els plàtans del Pontarró de Martorell

Publicat el per
Respon

El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.

Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix

i que connecten aquests indrets amb la Vila;

els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,

i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.

També estan a prop dels Horts allí existents.

Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.

Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.

Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Els Horts de can Revella de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Revella (també conegut com Can Rabella) és una masia ubicada al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Des del Maig de 2017, als terrenys adjacents a la Masia de Can Revella s’hi troba un hort urbà comunitari portat per l’ajuntament dins del programa Cultiva’t.

És un projecte formatiu en horticultura ecològica i jardineria. Ofereix formació en la inserció laboral.

Un cert percentatge de les seves parcel·les, ubicades als diferents horts municipals, estan destinades a persones proposades per Serveis socials per fomentar la integració sociocomunitària i la socialització formant part de l’activitat pròpia de l’hort.

Aquesta adjudicació, pel seu caràcter social, és temporal i compta amb el seguiment i acompanyament de Serveis socials i experts en horticultura.

A nivell espacial, l’hort disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d’hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, diferents espais d’emmagatzematge, i una tanca perimetral, entre d’altres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts de Les Fonts de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquest horts estan per sota de can Corbera (Hípica), de fet, entre la carretera BP-1503 i la riera de Rubí en Les Fonts de Sant Quirze del Vallès.

S’accedeix per el carrer d’Almacelles de Rubí per sota de l’Autopista de Montserrat C-16, on hi ha un camí de terra que porta directament als horts.

Són Horts molt ben alineats i parcel·lats.

Cal destacar, que estan conreats amb molt bon gust i treball.

Bona part de l’any estan conreats

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Publicat el per
Respon

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Publicat el per
Respon

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero