Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.
Historia:
El Santuari de Paller va ser construït entre el 1747 i el 1748.
L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,
Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller
El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.
Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.
Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.
Rodejat d’arbres i grans boscos i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.
Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres
Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.
A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,
Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval
Mapes de Patrimoni Cultural
L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut. Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.
Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.
L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.
Mapes de Patrimoni Cultural
Roc de Colilles,esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.
Mapes de Patrimoni Cultural
Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,
alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.
Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag
Per anar al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents cal seguir des de la gasolinera (que fa temps esta tancada) de la capella de la Mare de Déu del Bosc, la pista de mà dreta.
El camí porta directament al Santuari, però havans de creuar la Rasa de Boixedera,
veurem una passera o pont molt danyat, cal creuar la rasa amb precaució…
i a l’altre costat hi ha una cavitat que flueix l’aigua, es La Font del Santuari.
Podríem recollir l’aigua per medi d’un got o similar.
Sobre tot a la tardor, l’espai es cobreix de fulles als arbres i al terra que fan un espai agradable d’estar.
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,
es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.
Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,
seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,
Es una zona amb molts arbres i humida.
Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.
En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.
Gracies a unes escales hi podreu arribar.
D’un broc gros surt contínuament l’aigua
Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.
Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…
Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.
Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.
Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.
També es coneguda per la llacuna de les Fades.
Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.
Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.
Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a l’església de Santa María de Freixenet.
Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,
arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,
on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).
Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.
Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.
A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides
Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.
També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.
Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.
El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.
Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 