Una vista singular de la Vila és aquesta, que mostra el contorn coronat pel campanar de l’església i flanquejat al nord pels molins paperers.
Us passo els molins del municipi:
Molí de Cal Ròmul, també conegut com a Molí de la Vila o Molí de la Marquesa. Molí paperer bastit el segle XVIII pel Marquesos de Llió. Va estar en funcionament fins el 1986. Feien paper de filtre.
Molí de la Font. En funcionament des del s. XVIII fins el 1992. Es va construir sobre la Font Gran, on anava la gent del poble a buscar aigua. La pujada s’anomenava el Carrer de la Font que sortia del portal de baix. Feien paper d’estrassa per paperines i posteriorment paper per ondular i altres especialitats.
Molí de Cal Ton del Pere. En origen eren dos molins, en funcionament des de principis del segle XVIII, fins mitjans del segle XX, feien la pasta per elaborar el paper de filtre de Cal Ròmul. La roda hidràulica de cal Ton del Pere es pot veure al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.
Molí de Cal Xerta. En funcionament des del s.XVIII fins el 1956. Es fabricava paper d’estrassa blanca per embolicar aliments. Actualment acull un centre cultural municipal.
Molí Cardús/Cal Carol. En funcionament des del segle XVIII fins a principis del segle XX. Funcionava amb aigua d’un rec propi des de la resclosa dels plàtans del Soler. I també de l’aigua de les mines que hi ha sota els carrers del Barri Vell. Fabricaven paper de fumar i paper de barba (per escriure) que exportaven a Amèrica.
El pont de l’Altra Banda formava part del camí que connectava el Penedès amb la Segarra (el camí dels segarretes).
El pont de l’Altra Banda, tal com el coneixem ara, es va inaugurar el 1957. Fins llavors, hi havia un pont de fusta que servia de passera per a les persones, però els vehicles havien de baixar, passar per un gual que hi havia al riu i tornar a pujar.
El Rec de la Vila o Rec de Dalt, formava part del complex sistema hidràulic de tecnologia andalusí que creua longitudinalment la vall del Riudebitlles.
Aquest sistema hidràulic facilitava l’ús de l’aigua del riu per fer moure els molins de les fàbriques
i també per ser utilitzat com a regant de les hortes.
El rec, al seu pas pel nucli urbà, en part circumval·lava el Barri Vell, on s’utilitzava com abreujador pels animals
i com a rentador
i a travessava el barri per regar l’horta del mossèn, darrera de l’Església Parroquial.
Actualment, el Rec de la Vila està pràcticament cobert en la seva totalitat, però podem intuir per on passava amb l’ajuda d’aquesta selecció de fotografies.
Rescloses, canals i molins, són un patrimoni indissociable de la nostra vall i que us convidem a descobrir, recorrent el nostre entorn, especialment passejant pel Camí del Riu.
Durant les obres de millora del Barri Vell el març de 2022 de Sant Pere de Riudebitlles, en aquest indret, es van trobar les restes d’unes estances i uns cups, que correspondrien a un celler del segle XVII-XIX.
A l’excavació arqueològica es van trobar restes de ceràmica, algunes petites restes d’animals i també pinyols d’olives i llavors de raïm en bon estat de conservació.
Resultat de l’estudi de les llavors de raïm i els diferents paviments dels cups i les estances,
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
es va poder determinar que el celler estava actiu abans de l’arribada de la fil·loxera (documentada al Penedès per primera vegada el 1887).
Aquesta troballa seria insòlita al Penedès, ja que els cellers que ens han arribat fins avui en dia, han tingut diferents adaptacions i arranjaments al llarg dels anys,
i aquest ens permetria veure una fotografia d’un celler tal qual era al segle XIX.
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
És una intervenció incompleta, ja que hi ha cups encara per excavar per sota del paviment i la vorera, a més de la resta de l’estança, que s’estendria per sota de l’actual garatge.
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
Per altra banda, caldria també una futura investigació a partir de les restes de llavors de raïm, que els ajudarien a determinar varietats autòctones que probablement ja estan desaparegudes.
AquestLa Via del Nicolau es un passeig per zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus.
Al llarg de l’itinerari es poden gaudir de les vistes de la vall del riu Bastareny, flanquejada per la població de Bagà.
Historia:
El 20 d’Abril de 1914 va ser el començament de les obres del traçat d’un ferrocarril pel transport de troncs entre Gisclareny i Guardiola i Gisclareny,
El Promotor va ser el Sr. Tomàs Nicolau i Prieto que era el propietari de la serradora de Berga.
Ferrocarril pel transport de troncs
A la llarg del recorregut es van construir túnels i parets de pedra seca per consolidar la via.
Va funcionar uns quants anys i es va abandonar
Durant els anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió.
L’any 2009 no es va recuperar el camí.
La ruta és lineal i es pot iniciar al poble de Guardiola de Berguedà o des de Baga just desprès de la zona de pícnic de Sant Joan de l’Avellanet, on esta l’Ecomuseu.
El recorregut es entre 6 a 8 quilometres d’anada i tornada.
El camí transcorre pràcticament pla o baixa lleugerament.
Per tornar, es pot seguir el mateix camí o utilitzar alguns dels molts itineraris que uneixen Bagà i Guardiola.
Per anar a la Font de les Poses cal seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta,
a mig camí del Collet de les Termesa, arribarem a la Font i mina de les Poses.
Conserva una estructura d’obra amb coberta de volta de pedra amb una petita portella metàl·lica que correspon a la boca des d’on es neteja la mina i sorgeix l’aigua.
Des d’aquest punt es canalitza l’aigua i brolla per un broc metàl·lic situat a un metre de distància.
Mapes del Patrimoni Cultural
L’aigua cau al terra i s’escola per alimentar un bassiol que resta uns metres més enllà.