Publicat el per Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Donada la saturació d’espai d’aquest blog hem obert un de nou, de moment portem aquestes entrades publicades. Gràcies per la vostra atenció.
https://fontsinatura.com/2023/09/10/avui-destaquem-la-font-coral-dangles/
https://fontsinatura.com/2023/09/11/fem-safareig-el-safareig-de-queralbs/
Cal situar-nos al municipi de Viver i Serrateix (sud del Berguedà), cal agafar el camí que connecta des de Sant Joan Montdam a l’ermita romànica de Sant Martí de Balaguer.
Tota aquesta zona està formada geològicament per roques sedimentàries (comgloramerats, gresos i calcàries) de l’Oligocè.
Històricament, aquests afloraments rocosos es van fer servir com a elements defensius, habitatges o necròpolis medievals.
Les roques i punts rocosos més destacats que trobem al llarg d’aquest camí
i els seus senders de connexió (com el GR 176 i GR 179) són singulars
i amb formes molt boniques…
Destacant unes Roques a prop de la Rasa de Sant Martí,
El recorregut es por fer agradablement per una pista, ja sigui a peu, BTT, o altres vehicles.
Amb els nuclis de l’entorn compta amb diverses formacions rocoses d’un gran interès geològic, històric i paisatgístic.
Resum del Text: IA
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Safareig de la Gratella esta en el Callisot de la Gratella a prop del Molí en Berga.
Historia:
És un safareig de pedra, amb una bassa on s’emmagatzema l’aigua i un pedrís on es rentava la roba.
El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. (Actualment no te aigua)
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Mare de Déu de Gràcia esta al començament del carrer Travessera d’Anselm Clavé adossada a una paret d’una casa, dins del nucli antic de Santa Margarida.
Historia:
Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d’alçada aproximadament, i 91 cm d’amplada. La part superior d’aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s’alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s’inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d’aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d’alçada per 65 cm d’amplada per 50 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, camí direcció est i trencall al sud-oest uns 200 m. a poc de deixar la Font.
Historia:
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols al costat dret del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
Fa uns anys el propietari d’Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l’indret com a “lago del loto”.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Lledó és un emblemàtic espai natural i històric de Berga situat al capdamunt del passeig del Lledó, just a l’accés al parc homònim. Ha estat històricament un punt de trobada veïnal molt important per a la població.
Ús històric:
Consisteix en un robust mur de carreus de pedra ben escairats. L’aigua brolla de manera tradicional a través de tres canelles de pedra que omplen un llarg abeurador. (Actualment no raja aigua)
La font serveix de porta d´entrada al Parc del Lledó, que amb unes tres hectàrees és l´espai verd més gran de Berga. Compte amb jardins a diferents nivells, estanys, zones infantils i un amfiteatre a l’aire lliure.
La font serveix habitualment com a punt de partida o pas per fer rutes de senderisme locals.
Resum del Text: IA
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la cruïlla abans d’arribar a la masia d’Armenteres,
hi ha una explanada a l’esquerra on esta l’alzina.
També, com a punt de referencia hi ha una antiga maquina tota rovellada i abandonada,
junt amb les restes que deuria ser la casa …
L’Alzina esta en un costat i destaca a la resta dels arbres d’allí existents.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Riera del Carme al seu pas pel municipi d’Orpí (comarca de l’Anoia, Barcelona)
és un entorn natural protegit conegut principalment pels seus espectaculars gorgs, cascades i estrets geològics.
La bonica església romànica de Santa Càndia d´Orpí. Al costat hi ha zones habilitades per deixar el cotxe
El curs fluvial ha esculpit racons màgics com els Estrets de Can Vidella, el Gorg de Ca l’Amat i l’emblemàtic Gorg del Diable
Ruta dels Gorgs de Santa Càndia: És un itinerari lineal curt d’uns 2,5-3,5 km (anada i tornada) que avança en paral·lel a l’aigua.
Tot i que la primera meitat del recorregut és plana i senzilla, el tram encaixonat de la riera compta amb zones pedregoses,
algun punt una mica aeri i passos equipats amb cordes o cables de ferro (passamans) per vorejar la roca humida.
Cal un mínim d’agilitat.
No és una ruta recomanada per a nens molt petits o persones amb mobilitat reduïda a causa de l’exposició d’aquests trams amb cordes.
Actualment està prohibit banyar-se als gorgs per protegir la biodiversitat
i el ecosistema fràgil d’aquest espai natural.
És ideal visitar-la a la primavera o tardor, o bé després de dies de pluges intenses,
ja que és quan la riera llueix amb el màxim cabal i les cascades s’aprecien en tota la seva esplendor.
Resum del Text: IA
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Bassa de Font de la Riba és un petit espai natural i hidrològic situat al municipi de Sant Quirze del Vallès (Barcelona), integrat dins el projecte de recuperació ambiental de la zona humida de Can Ponsic.
Es localitza en un entorn boscós molt proper al Torrent de la Betzuca i just sota la històrica balma neolítica de Can Pallàs, i la Font de la Riba.
La font i la seva petita bassa associada van ser recuperades exhaustivament a partir del novembre del 2008 gràcies a jornades de voluntariat popular coordinades per l’associació Sant Quirze Natura i l’organització ecologista DEPANA. En aquestes jornades es va esbrossar el terreny, es van crear esglaons d’accés i es va reforestar la ribera.
Tot i que històricament el terme municipal va arribar a albergar desenes de fonts naturals, la Font de la Riba és una de les poques supervivents.
Tot i això, a causa del canvi climàtic i les sequeres dels últims anys, visitants locals en plataformes, han assenyalat que el petit basal o bassa sol trobar-se sec o amb un cabal mínim, s’abasteix de la Font de la Riba i de la pluja.
És un punt de pas molt habitual a les rutes a peu que connecten Sant Quirze del Vallès amb les Fonts de Terrassa (com la variant del sender de gran recorregut GR-173).
Es considera una parada ideal per a senderistes i ciclistes que busquen trams d’ombra amb seients.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador : Armengol Gelabert
Els treballs històrics i de manteniment a la Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès, situada a la urbanització Can Pallars i Llobateres, han estat tradicionalment vinculats a jornades de voluntariat ambiental i recuperació de l’entorn forestal.
Aquestes tasques es van iniciar de manera intensiva el novembre de l’any 2008 a través de l’associació Sant Quirze del Vallès Natura
i s’han anat repetint amb posteriors campanyes de manteniment i voluntariat amb el suport de DEPANA, per pal·liar els danys del pas del temps i la caiguda d’arbres.
Des de novembre de 2025, Armengol Gelabert i uns voluntaris porten de nou a terme la recuperació de la Font de la Riba i les seves rodalies.
Les principals actuacions que s’ha porten a terme inclouen:
Restauració i consolidació de la Font,
amb la restauració de la canalitzacions per facilitar la sortida del brollador d’aigua fins la basseta
Desbrossament de les rodalies de la font,
La neteja integral de l’entorn de brossa i deixalles.
Arranjament del camí d’accés des del carrer de la Font de la Riba, a l’alçada del número 14.
I la creació de nous accessos per arribar des de la riera de la Betzuca i altres punts, més planers.
Eliminació d’arbres abatuts per les turmentes de pluja i vent.
Amb la aprofitament per fer taules i seients.
Creació de seients d’espais per prendre el sol o l’ombra segons les necessitats e l’època de l’any.
Crear llocs per plantar vegetació varia,
Rodejat de bonics rocs rogencs que fan un conjunt molt agradable en el medi, recollits en la mateixa zona.
Creiem que si l’ajuntament dones un cop de ma amb medis, la feina que es porta a terme seria molt mes gratificant…
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador : Armengol Gelabert
El Mural del Boletaire és una obra d’art urbà situada en el carrer de Dalt 5, al poble de Seva (Osona).
Va ser inaugurat l’octubre de 2023 amb un motiu molt especial: commemorar el 25è aniversari de la Festa del Bolet d’aquesta localitat, que és un dels esdeveniments micològics més tradicionals i multitudinaris de Catalunya.
Aquest mural compta amb unes característiques i dades clau molt particulars:
Com a tret més singular, per a la seva elaboració es va fer servir un 80% de materials recollits directament al poble de Seva i als seus voltants, integrant l’entorn natural de les Guilleries i el Montseny en la mateixa pintura.
Ret homenatge a la figura del boletaire (cercador de bolets) i serveix com a reclam cultural durant la celebració de la fira, la qual té lloc de manera anual cada segon diumenge d’octubre.
L’obra s’ha convertit en un element destacat de l’art al carrer de la comarca, fusionant la identitat local, la tradició de la tardor i el respecte pel medi ambient. L’autor del Mural del Boletaire de Seva és l’artista OkbO (qui signa les seves obres com a @okbo_art).
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador / Guia: Amadeu Pons
