Publicat el per Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Donada la saturació d’espai d’aquest blog hem obert un de nou, de moment portem aquestes entrades publicades. Gràcies per la vostra atenció.
https://fontsinatura.com/2023/09/10/avui-destaquem-la-font-coral-dangles/
https://fontsinatura.com/2023/09/11/fem-safareig-el-safareig-de-queralbs/
Cal situar-se al centre de Borredà, en el carrer Vilardell.
Esta situada a la mateixa paret i porta d’acces a una finca.
Es un pou rodo i cobert. Te una portella de ferro que dona al carrer, per on es pot treure l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.
En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.
A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Plàtan esta situat en el carrer Camí de Sant Cugat al Papiol, amb av. de Madrid i a prop del centre educatiu “La Farga” de Sant Cugat del Vallès.
És un Plàtan de gruixut tronc amb 5 grans branques, que tenen nombroses de més petites i primes.
Que a l’estiu i gracies a les seves fulles fan una ombra considerable i una allargada capçada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El passat dilluns veiem la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès.
Avui, veiem darrera de l’edifici de Santa Margarida, hi ha un Pou molt antic.
Es un pou rodó, cobert i amb una portella d’accés per treure l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.
L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.
Historia:
L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.
L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,
Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,
transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…
Observacions:
L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,
mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.
Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).
Estos programas suelen enfocarse en:
Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.
Text: Ramon Solé – recull IA.
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’església de Sant Martí de Pegueroles s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga. Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.
A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.
Es un pou molt antic amb estructura rodona.
Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En un dels costats de l’església de Santa Margarida de Navès (Solsonès) hi ha una Font.
Font commemorativa de la portada d’aigua i abastament al petit poble.
Aquesta font va ser inaugurat el 9 -10 – 1983.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.
Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,
i altres elements al voltant de la font.
Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.
El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..
Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.
L’any 1986 s’inicia la font moderna.
A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.
Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,
donat que té virtuts diürètiques,
i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera.
I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.
Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.
Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 