Pou – Cisterna de Mas de les Cases d’Olost

Mas de Les Cases es troba documentada l’any 1005. Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables. 

Esta situat al costat de la carretera B-432 al Km 0, amb la confluència de la carretera BV-4405 d’Olost

Adossat a una de les parets del Mas, hi ha un destacat Pou-Cisterna.

S’alimenta de la pluja, des de la teulada un canaló porta l’aigua a dins, te una corriola per treure-la, per us intern de la finca.Te una petita teulada. Disposa d’una entrada a un nivell mes baix.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Museo de Guissona

El museu de Guissona esta situat en el carrer Tint 2 de Guissona.

La font esta tot entrant en el recinte i esta adossada en la paret de l’edifici.

Esta dins d’una estructura de fornícula on hi ha una aixeta de maneta,

en la part superior una petita teulada, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig públic de Jorba

El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.

Historia:

  • L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
  • El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
  • L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
  • La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.

L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.

Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.

L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.

Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, al camí que puja a l’Ermita de Sant Pere de Reixac,

a l’arribar a la cruïlla del camí que be del camí de can Piqué (Restaurant i camp de Tir),

en aquest punt veureu un ballat de fusta, es per no entrar per sobre de la teulada de la Cisterna.

Te una dimensions molt considerables, com si fos una casa.

L’aigua entrava per medi d’una canal a l’altre costat del camí.

Des de fa molts anys no hi passa aigua, per tant dins de la cisterna es buida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou 2º de Montfalcó de Veciana

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou de l’aparcament de Segur de Veciana

Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a  unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.

En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.

Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Hotel d’insectes de l’UAB. de Cerdanyola del Vallès

L’Hotel d’insectes de l’UAB. està en la zona verda entre la Ronda de la Font del Carme i la carretera B-30 i l’Autopista AP-7 de Cerdanyola del Vallès.

No està en una zona amb massa vegetació, això fa que a l’estiu fa molta calor, que pot molestar als insectes.

En la part de darrera, hi ha un cartell indicatiu que és un Hotel d’insectes per afavorir la nidificació de pol·linitzadors, i les entitats que han portat el projecta.

Es com una caixa rectangular amb una teulada i 7 petits compartiments,

en cada un d’ells esta ideat per diferents tipus d’insectes.

Hi ha un altre Hotel d’insectes en l’Av. de Can Domènech i la Ronda de la Font del Carme en la mateixa UAB.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig del Molí de Baix de Les Escaules

A prop del Molí de Baix de les Escaules, esta sobre una canal paral-lel a la Muga, un antic Safareig ven conservat.

Va estar utilitzat per rentar la roba fins a la segona meitat del segle XX.

Esta protegit per una teulada a dues vessants i va ser restaurada modernament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou o cisterna d’aigua de Pluja de cal Forner de Salo de Sant Mateu de Bages

El Poble de Salo s’arriba per la carretera  BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.

En la part de darrera de la primera casa del poble, coneguda per cal Former , hi ha un pou o cisterna d’aigua de pluja.

Antigament, al no tindre aigua corrent, es feia una canalització que anava des de la teulada fins el pou o cisterna i que estava adossat a l’edifici.

D’allí es podien recollir per les necessitats pròpies de la casa o masia, com en el cas de cal Forner.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero