Font i abeurador del carrer Font de Borredà

El carrer Font era l’antic camí d’entrada al poble pels qui feien ús del camí ral de Ripoll a Berga

La particularitat del carrer de la Font és que porta el nom de la històrica font que ha estat sempre a l’antiga entrada del poble.

Per anar a  la font, us cal baixar unes escales,

En l’extrem de la paret hi ha una aixeta que regula la sortida de l’aigua.

Encara ara hi ha un abeurador a nivell de carrer, per als animals de càrrega que històricament entraven al poble pel camí ral,

un mural o grafit a la paret ens recorda la portada d’animals al poble, al costat hi ha una seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’església de Linya de Navès

L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.

Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…

Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.

Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,

D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.

A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Baumeta de Sant Quirze Safaja

La Font de la Baumeta esta situada darrera del edifici de “La Tenda”, a peu de la riera de Sant Quirze Safaja.

Es una petita bauma amb una construcció rectangular a mode de pica que desguassa directament a la Riera de Sant Quirze.

D’un tub surt l’aigua, en cada costat hi ha un seient d’obra.

No fa masses anys es va fer un arranjament de la font.

Per travessar la riera i poder accedir a la font es va construir una passarel·la de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Domí

Sant Domí és una antiga parròquia i llogaret situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet (Segarra), en direcció a Estaràs.

Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Dusfort de Calonge de Segarra

Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.

Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.

En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.

L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.

Dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’agregat de Conill de Pujalt

Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.

Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Les dues Alzines en Conill de Pujalt

Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.

Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.

De fet són dues Alzines germanes de soca.

Està protegida per dos murets en cada costat.

En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.

Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.

Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero