Crta. C-37, km. 61,3 a la sortida del nucli antic de Santa Margarida, al cantó esquerre de la ctra.
Un camí baixa a la riera, la font esta en un marge a l’esquerra a tocar del pont de la carretera.
La seva estructura esta adossada al mur que conte la paret d’obra. Te el nom de la font gravat. El broc no raja aigua i la pica esta plena de terra i fulles. Coneguda també per la Font de Sanahuja.
A cada costat de la font hi ha un seient d’obra mig tapada per la vegetació.
El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.
Restaurant de Sant Cristòfol
Historia:
L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.
Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.
La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.
La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.
La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.
La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.
Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba.
Característiques de la ruta:
És fàcil i planera.
Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.
Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.
Itinerari i punts d’interès:
El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.
Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.
Mapes Patrimoni Cultural
Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.
La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió.
La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.
La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.
Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).
L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.
Mapes de Patrimoni Cultural
Observacions:
Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies
La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.
Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.
Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.
Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.
A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.
Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)
