Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Rovira – 2ª # d’Avià

En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.

Font de La Rovira

A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,

avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.

Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.

Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…

La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,

Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.

L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.

L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.

A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de Gel de can Carabrut de Sant Quirze Safaja

Les restes de les Basses de Gel de can Carabrut estan davant el mas.

Historia:

  • El gel es produïa emmagatzemant aigua en basses poc profundes perquè es glacessin els dies que feia fred.
  • Quan hi havia prou gruix es tallava i es guardava a les poues.
  • Aquestes basses són les primeres estructures que formen part del procés per l’obtenció del gel.

Les basses i la reclosa de Can Carabrut es troben situades sota el mas de Can Carabrut, a la riera de Sant Quirze.

De la reclosa es conserva una paret amb grans pedres a la part superior des d’on carregaven el glaç que havien extret de les basses.

La reclosa desviava i conduïa l’aigua a les diferents basses per congelar-se i

posteriorment realitzar els pans de glaç.

De les basses es conserva alguna de les parets construïda amb pedra irregular.

Observacions:

Una de les basses actualment es emprada com a hort tot i que conserva el mur de tancament per la banda de ponent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Baumeta de Sant Quirze Safaja

La Font de la Baumeta esta situada darrera del edifici de “La Tenda”, a peu de la riera de Sant Quirze Safaja.

Es una petita bauma amb una construcció rectangular a mode de pica que desguassa directament a la Riera de Sant Quirze.

D’un tub surt l’aigua, en cada costat hi ha un seient d’obra.

No fa masses anys es va fer un arranjament de la font.

Per travessar la riera i poder accedir a la font es va construir una passarel·la de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de la Vall de Fonollosa

El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.

Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Valldel Màrtirde Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.

El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.

El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.

Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.

L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Cellers de Torà

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero