Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Restaurant de Sant Cristòfol

Historia:

  • L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
  • L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
  • El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
  • El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
  • Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Riera de Merlès

Transcorre per les comarques del Ripollès, Berguedà, Lluçanès i el Bages.

La Riera de Merlès és un espai natural protegit i un dels corrents fluvials més ben conservats de la conca del Llobregat, a Catalunya.

És famosa pels seus espectaculars gorgs (poces) i salts d’aigua esculpits a la roca, la qual cosa la converteix en una destinació molt visitada.

Ideal per al bany recreatiu a les seves aigües cristal·lines, senderisme per rutes familiars i fotografia de natura (especialment les cascades).

Hi ha diversos càmpings a la zona, com el Càmping Riera de Merlès, que serveixen com a punt de partida per a moltes rutes.

Punts d’interès

El Pont de les Bruixes: Un pont emblemàtic a prop de les zones de bany inicials.

Gola de les Heures: Un dels trams més bells però que requereix precaució pels passos estrets.

Restriccions Importants

A causa del seu estatus de protecció ia l’afluència de visitants, hi ha normes estrictes gestionades pel Turisme del Berguedà:

• Aparcament limitat: Només hi ha 67 places de pàrquing habilitades en punts específics a prop de la riera.

• Prohibició de bany: El bany està prohibit a un tram de 7 quilòmetres al sud del Gorg de les Heures per protegir l’ecosistema.

• Respecte a l’entorn: És obligatori arreplegar qualsevol residu; la zona ha patit episodis de massificació en el passat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font i El Salt d’en Sala de Piera

La Font i el Salt d’en Sala esta al costat de la Riera de Ca n’Aguilera. Pel camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera dins del municipi de Pera.

Font situada en un torrent prop de la confluència amb la riera de Ca n’Aguilera.

Està construïda amb pedra, on hi ha fixat un tub metàl·lic d’on brolla l’aigua.

A sota hi ha una petita pica circular que recull l’aigua

i que sobreïx en una gran bassa dins la riera.

En èpoques de pluja, es forma un salt d’aigua que cau directament a la bassa de la font.

És un indret obac on hi proliferen espècies vegetals com la molsa

i que és l’hàbitat d’espècies com la salamadra, la colobra llisa i el tòtil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la Riera de Rubió

L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba. 

Característiques de la ruta:

És fàcil i planera.

Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.

Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.

Itinerari i punts d’interès:

El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.

Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.

Mapes Patrimoni Cultural

Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.

La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió. 

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Rovira – 2ª # d’Avià

En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.

Font de La Rovira

A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,

avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.

Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.

Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…

La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,

Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.

L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.

L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.

A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de Gel de can Carabrut de Sant Quirze Safaja

Les restes de les Basses de Gel de can Carabrut estan davant el mas.

Historia:

  • El gel es produïa emmagatzemant aigua en basses poc profundes perquè es glacessin els dies que feia fred.
  • Quan hi havia prou gruix es tallava i es guardava a les poues.
  • Aquestes basses són les primeres estructures que formen part del procés per l’obtenció del gel.

Les basses i la reclosa de Can Carabrut es troben situades sota el mas de Can Carabrut, a la riera de Sant Quirze.

De la reclosa es conserva una paret amb grans pedres a la part superior des d’on carregaven el glaç que havien extret de les basses.

La reclosa desviava i conduïa l’aigua a les diferents basses per congelar-se i

posteriorment realitzar els pans de glaç.

De les basses es conserva alguna de les parets construïda amb pedra irregular.

Observacions:

Una de les basses actualment es emprada com a hort tot i que conserva el mur de tancament per la banda de ponent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Baumeta de Sant Quirze Safaja

La Font de la Baumeta esta situada darrera del edifici de “La Tenda”, a peu de la riera de Sant Quirze Safaja.

Es una petita bauma amb una construcció rectangular a mode de pica que desguassa directament a la Riera de Sant Quirze.

D’un tub surt l’aigua, en cada costat hi ha un seient d’obra.

No fa masses anys es va fer un arranjament de la font.

Per travessar la riera i poder accedir a la font es va construir una passarel·la de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero