Rofes és un petit poble de l’Anoia, que pertany a l’ajuntament de la Llacuna,
Darrera de l’església de Sant Josep de Rofes hi ha la Font.
Esta a tocar de l’absis. Font feta d’estructura de rocs petits
i al centre te una aixeta de maneta. L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l’Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d’altitud dalt de l’altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida. El port divideix les conques del rius Segre i Llobregat i les zones dialectals del català oriental i català occidental.
Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.
Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.
L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.
L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.
Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.
Recull de dades sobre La Panadella: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba.
Característiques de la ruta:
És fàcil i planera.
Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.
Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.
Itinerari i punts d’interès:
El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.
Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.
Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.
La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
Recull de dades sobre Carbasí: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,
El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)
Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.
Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.
El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.
S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.
Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.
El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.
Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.
Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix
i que connecten aquests indrets amb la Vila;
els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,
i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.
També estan a prop dels Horts allí existents.
Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.
Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.
Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
L’Astor és un poble situat al municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l’Anoia, Barcelona. Poblet d’origen medieval.
El Pou, esta situat al costat de la carretera BV-1007 i sota de l’església en L’Astor.
Es un Pou rodo, tancat per una Portella.
Al seu costat, hi ha un antic i petit safareig, amb una llosa inclinada per renta-hi la roba, ara en desús.
En la part de dalt del pou, esta tapar en pla.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
S’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una mare de déu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”.
Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.
Etimologia
El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”.
Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.
Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d’or sobre camper de gules, amb una serra d’or tallant-les pel damunt.
L’illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.
Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.
Geografia i geologia
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.
Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.
Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Montserrat des del massís del Puigmal, a una distància de 80 quilòmetres al nord-est.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Vegetació
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat.
Dels arbres principals en destaquen les alzines i el pi blanc d’entre altres.
En quant a arbustos i vegetació herbàcia, se’n troben milfulles, arboços o algun llentiscle refugiat a les solanes, més càlides que les obagues, fredes i humides.
Fauna
Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester o el pela-roques, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.
Activitats al medi natural
Per les seves característiques úniques, Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada, però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades.
Així mateix, Montserrat és un punt de partida de moltes excursions a peu, activitat coneguda com a senderisme. Les vies més importants i famoses són:
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
’
El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.
La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.
Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
En mig d’una plana fèrtil hi ha un petit nucli format per l’església i un parell de carrers. Algunes de les cases han estat restaurades no fa gaires anys. També cal destacar un pedró–oratori i l’església romànica de Sant Pere de l’Arç. Darrerament s’ha millorat la comunicació a causa de l’asfaltatge de les carreteres adjacents.
Al costat d’un edifici hi ha un pou-cisterna.
L’aigua que recull es de la pluja gracies a uns llargs canalóns que estan situats a cada una vessant de la teulada,
i que va a parar a dins d’aquest Pou-cisterna.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 