Font de Sant Cristòfol de La Panadella de Montmaneu

Viquipèdia

La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l’Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d’altitud dalt de l’altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida. El port divideix les conques del rius Segre i Llobregat i les zones dialectals del català oriental i català occidental.

Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.

Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.

L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.

L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.

Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.

Recull de dades sobre La Panadella: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Carbasí d’Argençola

Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.

Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.

D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.

La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.

Recull de dades sobre Carbasí: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Mussa de Montmaneu

Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.

El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.

Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,

La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló

i aquest porta l’aigua al safareig.

que servia per fer la bugada de les masies properes.

En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.

La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,

els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,

I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.

Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :

“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”

Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de La Panadella de Montmaneu

Situada a tocar l’antiga N-II, entre el carrer de la Panadella i l’antic camí de Sant Guim.

La Panadella vol dir lloc de parada o d’aturada. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera Nacional i actual autovia, ha configurat la historia de Montmaneu.

La Font fou construïda al voltant de 1950 quan la Panadella començava a ser un lloc de serveis.

L’espai fou remodelat el setembre de l’any 2008.

Te una aixeta polsador en cada cara, l’aigua cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero