La Font de la Plaça de la Cerdanya és una construcció integrada en el nucli urbà de Prullans (Baixa Cerdanya), concretament situada just a un nivell per sobre de l’església romànica de Sant Esteve.
La Font esva bastir l’any 1984.
La seva estructura es un mur frontal fet amb pedra del país, rematat a la part superior per un arc de canó, te una aixeta de polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La Font de Baix esta situada en el carrer de la plaça amb cantonada el carrer del Puntarró en la part baixa de Prullans.
Adossada a un mur d’una casa, on un tub surt l’aigua que va a parar a una gran pica, aquesta molts anys en rere feia servir com abeurador, on desguassa a un enreixat a nivell de terra.
La Font Fresca esta a l’inici del carrer del Riu de Prullans. Esta adossada al mur d’una casa.
En l’estructura hi ha una flor de ferro on esta l’aixeta polsador, l’aigua cau a una grossa pica semicircular.
A sobre de la font hi ha l’escut de Prullans gravat en una llosa de granit, embolada per unes banques de ferro amb un mussol; a la dreta hi ha un banc de pedra per seure i a sobre el nom de la font.
La Font de la Mare de Déu de Gràcia esta al començament del carrer Travessera d’Anselm Clavé adossada a una paret d’una casa, dins del nucli antic de Santa Margarida.
Historia:
Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera.
Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: “Aigua no potable”, des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.
Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d’alçada aproximadament, i 91 cm d’amplada. La part superior d’aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s’alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s’inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d’aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d’alçada per 65 cm d’amplada per 50 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Safareig esta situada en el carrer de Sant Roc, 35, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.
Historia:
El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l’altra banda del carrer.
Es tracta d’un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l’entrada del nucli antic.
Possiblement es tracti d’una font aixecada a començaments del segle XX.
La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable. Es tracta d’una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d’alçada x 55 cm d’amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons.
Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l’aixeta metàl·lica que permet el pas de l’aigua. Tot el peu es troba pintat en color blanc, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Crta. C-37, km. 61,3 a la sortida del nucli antic de Santa Margarida, al cantó esquerre de la ctra.
Un camí baixa a la riera, la font esta en un marge a l’esquerra a tocar del pont de la carretera.
La seva estructura esta adossada al mur que conte la paret d’obra. Te el nom de la font gravat. El broc no raja aigua i la pica esta plena de terra i fulles. Coneguda també per la Font de Sanahuja.
A cada costat de la font hi ha un seient d’obra mig tapada per la vegetació.
La Font del Comú esta en la cruïlla dels carrers Sant Magí i Sant Roc, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.
Historia:
La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l’església.
Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual.
L’actual font és de l’any 1934 tal com indica el rètol de la pedra.
Està connectada a la xarxa pública.
Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d’amplada per 95 cm d’alçada. L’acabament superior d’aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida.
Aquest peu, descansa sobre una pica rodona, feta també en ciment, de 62 cm d’amplada per 30 cm d’alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s’inseria una aixeta metàl·lica de polsador daurada que permet el pas de l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
