Remodelació de les rodalies de la Font de la Grípia de Terrassa

El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.

Es  pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.

Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.

Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.

L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,

l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.

a

L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia

Font de la Grípia molt degradada
Font actual

Altres accions, la consolidació de la Bassa

A

i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.

I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.

L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,

a

viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària

a

i l’ús turístic i de gaudi. 

a

Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canal d’aigües de Sant Cugat del Vallès

Aquesta antiga canal esta situada en el carrer de Sant Albert al costat del Roure centenari de Sant Cugat del Vallès.

Podem veure la seva estructura entre els dos xalets allí existents, números 102 i 104.

La canal porta aigües pluvials que desaigua al torrent d’en Nonell.

Es fàcil de veure aquest tros de la canal, donat que la parcel·la esta neta de vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Rector de Sant Celoni

A tocar de Sant Esteve d’Olzinelles i a sota del torrent hi ha la Font del Rector.

S’accedeix per la carretera remuntant un corriol o baixant des de l’església per un camí.

Es una Font tipus de cisterna, en la seva paret hi ha una aixeta polsador. La pica esta enterrada per la sorra i fullaraca.

Als seus dos costats hi ha un petit mur que pot fer de seient.

No es la primera vegada que ha quedat colgada i posteriorment recuperada. Espai molt tranquil i ombrívol per la vegetació que te per les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Pau Calabres

Avui visitem: La Font de Santa Maria d’Argençola

Al lateral dret de l’església de Santa Maria d’Argençola, esta la Font, rodejada de vegetació.

En una roda de moldre, on hi ha una aixeta polsador.

L’aigua sobrant cau al terra i llisca fins on esta una reixa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llacuna Gran del Pla del Besos de Montcada i Reixac.

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.

Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo  Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.

Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.

També es coneguda per la llacuna de les Fades.

Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.

Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa del Claustre del Monestir de Pedralbes de Barcelona

En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,

un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans

Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.

Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.

També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Pi de Mon Repos de Terrassa

La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.

De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar un Pi,

esta entre la Xemeneia i can Colomer i al costat del torrent.

Es un Pi amb un tronc molt allargat,

que destaca entre, alzines i altres arbres…

Te una alçada molt considerable amb una capçada allargada i arrodonida en la part mes superior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardins de Plaça Lisboa de Sabadell

Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.

Es un espai amb poca vegetació,

però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.

Te alguns arbres i arbustos.

Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.

En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Itinerari per la riera de Veciana des de Copons

Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,

Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,

es de bon passejar en qualsevol època de l’any,

i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.

Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.

Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.

Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.

Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.

Fent una passeig planer i apte per a tothom.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero