Situació de La Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el 12/10/2026 per Rasola

La Font de la Riba a Sant Quirze del Vallès es va arranjar l’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font .

Des de les hores i fins l’any 2025 va anar degradants i a un límit de casi desaparèixer.

Em recuperat el text que ens donava a conèixer la seva degradació:

“…/… Es troba actualment en un estat de degradació i pràcticament seca, molt allunyada de la imatge recuperada que va tenir gràcies a les jornades de voluntariat del passat.

Tot i que és una de les poques fonts naturals que queden al municipi, el pas del temps, la manca de manteniment continuat i els llargs períodes de sequera n’han afectat greument l’entorn.

Sense aigua: El petit banyal o bassa que recollia l’aigua està completament buit i de la font ja no en raja aigua de manera regular.

Accés dificultós: La vegetació ha envaït els camins d’accés que s’havien arranjat. A més, hi ha presència d’arbres caiguts que barren el pas en alguns trams del camí forestal proper al torrent de la Betzuca.

Patrimoni deteriorat: Els elements instal·lats durant les campanyes ambientals (com les escales de fusta, els cartells informatius i les zones de descans) pateixen el desgast de la intempèrie i el pas dels anys sense intervencions recents…./…“

Amb aquest panorama… un amant de la Font i la Natura, en Armengol Gelabert una vegada jubilat, des del novembre de l’any 2025 va començar la restauració de las Font i les rodalies.

La Font de la Riba, gracies a les pluges d’aquest any dona un rajolí d’aigua que dona una bona alegria a l’entorn.

L’Armengol, hi posa una fulla al forat de sortida de l’aigua, per poder qui ho vulgui, agafar millor l’aigua.

De fet, si mirem be, anys en rere la font sols era un tub gruixut on sortia o no l’aigua.

Ara surt de dins de la muntanya de forma molt mes d’aspecte natural.

Un canaló obert porta l’aigua a una bassa, aquesta tema serà per un proper dia.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Armengol Gelabert

Remodelació de les rodalies de la Font de la Grípia de Terrassa

Publicat el 20/07/2026 per Rasola

Respon

El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.

Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.

Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.

Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.

L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,

l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.

L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia

Altres accions, la consolidació de la Bassa

i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.

I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.

L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,

viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària

i l’ús turístic i de gaudi.

Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Sant Just de Joval d’Olius

Publicat el 30/05/2026 per Rasola

Respon

Sant Just de Joval, o Sant Salvador de Sant Just Joval, és una església romànica del municipi d’Olius (Solsonès)

Per les rodalies d’aquesta antiga església s’hi trobem varies alzines destacables.

Són de tronc gruixut i nombroses branques que fan una considerable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Pegueroles de Navès

Publicat el 07/04/2026 per Rasola

Respon

A l’església de Sant Martí de Pegueroles s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga. Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.

A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.

Es un pou molt antic amb estructura rodona.

Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea de Descans i Pícnic de Sant Gabriel de Veciana

Publicat el 01/09/2025 per Rasola

Respon

L’ermita de Sant Gabriel esta al sud del terme municipal, a mig camí de Sta. Maria del Camí.

El 29 de setembre de 2019 es va reobrir la capella ja restaurada després de tants anys de ruïna en una celebració presidida pel bisbe de Vic.

Es va aprofitar de fer una Àrea de descans i Pícnic a un costat, amb taules i bancs de fusta,

sota l’ombra d’uns pins.

Amb boniques vistes de les rodalies de Veciana.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Església de Santa Maria de Veciana

Publicat el 28/08/2025 per Rasola

Respon

La Font esta situada en un costat de la carretera BV-1005, per sota de l’església parroquial de Santa Maria de Veciana.

Es una font feta d’un roc, allargat i al centre hi ha l’aixeta polsador,

L’aigua cau a una pica rodona formada de la mateixa pedra. A les rodalies i han unes roques per poder estar assegut, no massa còmodament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Publicat el 26/08/2025 per Rasola

Respon

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.