Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.
Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,
aquest, roure quedaria uns metres per sobre.
Roure amb un bon tronc,
les seves branques son fortes i allargades cap a munt.
Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.
El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbelli el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.
Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.
En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.
La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.
La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
Observacions:
En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.
El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,
avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.
Pràcticament es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.
Aquest recull les aigües d’un brollador natural.
Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,
on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.
A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.
En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis
Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.
L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.
Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.
Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.
El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.
No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.
Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.
Per anar al Pèlag Gran deixareu el Parc dels Talls, seguiu el carrer Talls, tot passant entre vinyes i bosc, veureu a l’esquerra una zona habilitada com aparcament, on es necessari deixar el vehicle, seguiu a peu fins arribar a l’entrada del Pèlag Gran.
Una cadena no ens permet seguir amb vehicle, però si a peu.
Es el Pèlag més gran de tots els cinc.
A la llarg de las seves rodalies disposa de varis miradors que us poden donar idea de la seva grandària.
Va ser l’últim d’extreure el guix per la seva comercialització.
A les seves pròximes explanades trobareu llocs per fer un àpat.
Vigileu si porteu criatures, que no caiguessin a dins de l’aigua.!
El Pi pinyer de tres troncs de Sant Hilari està en un angle dels antics camps de la masia i ermita de Sant Hilari, a prop del carrer de Premià, en una franja boscosa en Abrera.
Aquet Pi esta format per tres gruixuts trons, casi de la mateixa altura i corpulència.
Per tant, es destacant de la resta d’arbres de les rodalies.
Seria un d’aquest arbres que tindrien de ser protegits pel seu important interès natural.
A prop d’arribar a Marganell, hi ha la carretera BV – 1122, que en pocs minuts la tindreu de deixar per una pista de terra que us portarà a l’Església de Sant Jaume de Castellbell.
Poc abans d’arribar-hi i a la vostra dreta hi ha una destacada Alzina.
No massa alta de tronc però gruixut,
disposa d’un gran brancatge que la fa gran i molt destacable en una zona plena de pins.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 