Avui destaquem: Font de Sant Antoni de Sant Julià de Cerdanyola

La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.

Historia:

  • L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.

La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.

A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.

S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.

Observacions:

El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.

Mapes de Patrimoni Cultural

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Correà de l’Espunyola

Poc abans d’arribar a l’església de Sant Martí de Correà,

a la dreta de la pista i a l’entrada del camí a una finca, hi ha un Pou.

Aquest Pou es d’estructura rodona.

Pel costat que dona a la intersecció dels camins hi ha una portella de fusta, que dona l’accés a l’interior per treure l’aigua.

Esta coberta a tres nivells, en la seva part superior hi ha una obertura per la seva ventilació interior.

A poca distancia i front mateix de l’església hi ha un mirador i tres taules i bancs per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font en la zona de descans de la C-16 en Guardiola del Berguedà

Tot venint de Berga per la C-16 i abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobareu  una zona de descans,

es un espai ample que disposa de moltes taules i seients de fusta per fer un àpat.

En un costat hi ha un mur on esta la font d’aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.

A sobre del citat mur s’alça una arcada, que desconeixem a que correspon i com esta allí.

Es un espai enjardinat i amb varis xiprers

amb un bon i nombrós aparcament

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petita zona d’estada en Llinars del Vallès

Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.

Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.

La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.

Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,

El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.

La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Querol de Querol

Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).

Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,

es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.

Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,

seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,

Es una zona amb molts arbres i humida.

Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.

En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.

Gracies a unes escales hi podreu arribar.

D’un broc gros surt contínuament l’aigua

Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.

Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Solà de Sant Quirze Safaja

La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.

Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.

La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.

A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.

L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra

L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.

D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.

A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero