Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de la Vila de Baga

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,

l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.

Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea recreativa del Parc de la Vila de Bagà

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,

està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,

ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.

Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,

I un rec ara tot sec…

En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.

També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Sant Antoni de Sant Julià de Cerdanyola

La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.

Historia:

  • L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.

La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.

A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.

S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.

Observacions:

El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.

Mapes de Patrimoni Cultural

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Correà de l’Espunyola

Poc abans d’arribar a l’església de Sant Martí de Correà,

a la dreta de la pista i a l’entrada del camí a una finca, hi ha un Pou.

Aquest Pou es d’estructura rodona.

Pel costat que dona a la intersecció dels camins hi ha una portella de fusta, que dona l’accés a l’interior per treure l’aigua.

Esta coberta a tres nivells, en la seva part superior hi ha una obertura per la seva ventilació interior.

A poca distancia i front mateix de l’església hi ha un mirador i tres taules i bancs per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font en la zona de descans de la C-16 en Guardiola del Berguedà

Tot venint de Berga per la C-16 i abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobareu  una zona de descans,

es un espai ample que disposa de moltes taules i seients de fusta per fer un àpat.

En un costat hi ha un mur on esta la font d’aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.

A sobre del citat mur s’alça una arcada, que desconeixem a que correspon i com esta allí.

Es un espai enjardinat i amb varis xiprers

amb un bon i nombrós aparcament

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petita zona d’estada en Llinars del Vallès

Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.

Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.

La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.

Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,

El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.

La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero