Avui destaquem: La Font de la Baga d’Oristà

Per anar a la Font de la Baga cal seguir el carrer camí de la font des del nucli urbà d’Oristà uns 200 metres.

Historia:

  • Antigament, bona part de la població d’Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics.
  • Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d’aigua del nucli d’Oristà.
  • A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d’aquesta manera estalviava el trajecte als veïns.

La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d’Oristà, als peus d’una vessant obaga coneguda com el Bagot. S’accedeix a la font a través del carrer de la Font que s’ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d’aquest punt s’ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga.

La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d’alt per 4 d’ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions.

En aquest mur s’aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l’extrem dret i l’altre a l’extrem esquerre. Actualment s’utilitza el brollador de l’extrem dret, al que es pot accedir a través d’un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals.

El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L’aigua sobrant de la font és conduïda a través d’un rec que segueix el corriol d’accés a la font.

Observacions: 

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15’00, 8’00, 32’60 i 17’3 mg/l respectivament per la qual cosa s’ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Ca l’Estiraguers de Monistrol de Calders

La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.

Historia:

  • La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
  • És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
  • La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.

La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.

El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,

bàsicament alguna taula i uns bancs,

situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.

La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.

L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.

La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.

A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Rovira – 2ª # d’Avià

En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.

Font de La Rovira

A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,

avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.

Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.

Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…

La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,

Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.

L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.

L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.

A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Sant Antoni de Sant Julià de Cerdanyola

La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.

Historia:

  • L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.

La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.

A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.

S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.

Observacions:

El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.

Mapes de Patrimoni Cultural

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Fortesa de Sant Pere Sallavinera

Sant Joan de la Fortesa

El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.

En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.

D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.

A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Querol de Querol

Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).

Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,

es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.

Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,

seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,

Es una zona amb molts arbres i humida.

Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.

En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.

Gracies a unes escales hi podreu arribar.

D’un broc gros surt contínuament l’aigua

Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.

Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero