Arxiu d'etiquetes: bancs

Avui destaquem: La Font de Talló de Bellver de Cerdanya

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya),

Historia:

  • Segons la llegenda popular, la Mare de déu de Talló va ser trobada per un animal a la font de Talló, tal com queda de manifest en els goigs que se li evoquen:

“Vostra imatge prodigiosa en una font s’ha trobat, i ésser Vós nos ha mostrat font de gràcia caudalosa…”

  • L’actual capella va ser reconstruïda l’any 1966.
  • Durant la seva rehabilitació es va trobar una pedra amb la inscripció de l’any 1411, que fou col·locada com a setial de la verge reproduïda.

Petita capella de pedra, orientada cap a ponent, amb arc dovellat i creu de pedra a la part exterior. Està coberta amb volta de canó i capçada a la paret est, on hi ha una reproducció de la Mare de Déu de Talló. Té dues obertures a les parets nord i sud

En la paret de dins hi ha una aixeta de polsador i l’aigua va a una pica quadrada en cada costat un seient. Per les rodalies hi han taules i bancs  per fer un àpat.

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de les Bagasses de Camarasa

Publicat el per
Respon

La Font de les Bagasses és una coneguda àrea recreativa i font natural situada al municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera, just a l’entrada de l’espectacular Congost de Terradets. Serveix com a punt de trobada estratègica entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida.

Fotograia: Viquipèdia

S’hi accedeix fàcilment amb cotxe a través de la carretera C-13 que uneix Balaguer amb Tremp. L’àrea recreativa està senyalitzada a peu de carretera, uns 3 quilòmetres després del trencall que es dirigeix ​​cap a Àger.

Característiques de l’Àrea Recreativa:

• Instal·lacions: Disposa d’una zona de pícnic condicionada amb diverses taules, bancs de fusta i contenidors d’escombraries.

• Aparcament: Compta amb un espai ampli per estacionar turismes i és un lloc habitual catalogat com a furgoperfecte a Furgovw per pernoctar amb furgonetes campers.

• Ombra: Predominen els arbres en algunes seccions, encara que els dies més calorosos de l’estiu la insolació directa pot ser alta a la zona de les taules.

Activitats i Esports d’Aventura:

• Escalada: És el punt d’accés principal per pujar a la mítica Paret de les Bagasses, un dels temples de l’escalada a la roca de Catalunya dins el congost de Terradets.

• Senderisme: Des de la font parteixen rutes clàssiques com l’ascens al despoblat de Rúbies o el sender històric de la Font de les Bagasses fins a l’Ametlla del Montsec, ideal per descobrir la Serra del Montsec.

• Espeleologia i Vies Ferrades: Molt a prop es troben elements naturals de gran valor com la Cova dels Muricecs (que acull importants colònies de ratpenats) i la via ferrada de les Arcades.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramón Solé

Fotografies: Dora Salvador

Parc de l’Estació de Navàs

Publicat el per
Respon

El Parc de l’Estació de Navàs és un espai públic urbà situat al bell mig del municipi de Navàs (Barcelona).

Està ubicat exactament al carrer de Pau Duarri, 65. (Navàs)

Característiques principals:

Origen històric: Es va inaugurar el 2009 sobre els terrenys de l’antiga estació de tren del Carrilet.

Aquesta línia ferroviària va deixar de funcionar definitivament a l’any 1973.

Un cartell ens informe sobre l’historia de la línia del tren.

Homenatge industrial: Conserva un tros de la tanca original de la via fèrria i compta amb un monument dedicat a una màquina de tren.

Aquest monument funciona com a símbol del llegat industrial del poble.

Equipament infantil: Disposa d´una completa zona de jocs infantils entre ells de tobogans.

És un espai idoni per a famílies amb nens.

Compte amb taules de pícnic, bancs de descans i un petit amfiteatre a l’aire lliure.

Serveis propers: Al mateix entorn s’ubica la Cafeteria Estació Bus. Aquest local ofereix servei de bar i terrassa amb opcions de tapes.

A tocar, hi ha una Escola – Bressol municipal.

En el Parc destaca un monument que està dedicat a la maternitat.

El Parc, funciona habitualment com a punt de sortida o trobada per a esdeveniments locals.

Un exemple n’és la tradicional Caminada Popular del municipi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc

Avui visitem: La Font Gran d’Olost

Publicat el per
Respon

La Font Gran esta sitiada a 50 metres de la carretera B-432, punt quilomètric 0’900, dins del nucli urbà d’Olost,

en un petita zona verda dins del nucli urbà d’Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l’anomenat Raval d’Olost.

La font està formada per una estructura amb volta d’arc rebaixat de maçoneria de pedra que s’adossa a un marge rocós.

Dins l’espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s’accedeix a través d’uns graons descendents.

A l’extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit.

La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Cal Ponça dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Parc de Cal Ponça esta entre el carrer d’Anselm Clavé amb carrer Escorxador dels Hostalets de Pierola.

Aquest parc destaca pels seus alts pins i altres arbres.

En ell trobarem moltes taules  bancs per tan fer un descans, llegir un llibre, jugarà jocs de taula, prendre el sol o fer un àpat.

Disposa d’un espai de jocs saludables que permet a tothom,

i sobretot a la gent gran, exercitar el cos amb uns elements totalment adaptats.

Es tracta d’un conjunt de jocs que serveixen per fer activitats aeròbiques i musculars, de manera que les persones de qualsevol edat puguin fer-ne ús.

Així, es poden realitzar exercicis de bicicleta, equilibri, força, impuls, etc.

La ubicació a l’aire lliure i en un entorn verd facilita la seva utilització.

Al Parc també s’hi han instal·lat noves atraccions infantils.

En aquest cas la novetat és la presència d’una tirolina que permet a petits (i no tan petits) llençar-se a través del parc.

Destaca una escultura “Pau Universal” de Guido Dettoni,

n’és el màxim protagonista del parc.

Hi ha en un espai del parc una “Pista Cruyff”, va ser inaugurada per l’exjugador i entrenador del Barça, Pep Guardiola, va apadrinar la Pista Cruyff dels Hostalets de Pierola en la inauguració del passat 26 de juny. L’actual entrenador del Manchester City hi va assistir com a padrí i com ambaixador de l’organització fundada per Johan Cruyff.

L’acte va comptar amb la presència de la presidenta i la directora de la Fundació, Susila Cruyff i Pati Roura respectivament, i de l’alcalde Gerard Parcerisas que va cedir el protagonisme del discurs institucional a l’exalcalde Daniel Vendrell.

Recull de dades: Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Baga d’Oristà

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de la Baga cal seguir el carrer camí de la font des del nucli urbà d’Oristà uns 200 metres.

Historia:

  • Antigament, bona part de la població d’Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics.
  • Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d’aigua del nucli d’Oristà.
  • A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d’aquesta manera estalviava el trajecte als veïns.

La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d’Oristà, als peus d’una vessant obaga coneguda com el Bagot. S’accedeix a la font a través del carrer de la Font que s’ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d’aquest punt s’ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga.

La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d’alt per 4 d’ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions.

En aquest mur s’aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l’extrem dret i l’altre a l’extrem esquerre. Actualment s’utilitza el brollador de l’extrem dret, al que es pot accedir a través d’un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals.

El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L’aigua sobrant de la font és conduïda a través d’un rec que segueix el corriol d’accés a la font.

Observacions: 

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15’00, 8’00, 32’60 i 17’3 mg/l respectivament per la qual cosa s’ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Ca l’Estiraguers de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.

Historia:

  • La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
  • És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
  • La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.

La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.

El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,

bàsicament alguna taula i uns bancs,

situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.

La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.

L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.

La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.

A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

Publicat el per
Respon

Setmana destinada als Arbres destacats

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Rovira – 2ª # d’Avià

Publicat el per
Respon

En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.

Font de La Rovira

A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,

avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.

Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.

Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…

La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,

Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.

L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.

L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.

A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Sant Antoni de Sant Julià de Cerdanyola

Publicat el per
Respon

La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.

Historia:

  • L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.

La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.

A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.

S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.

Observacions:

El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.

Mapes de Patrimoni Cultural

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero