Avui destaquem: La Font de Mussa de Montmaneu

Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.

El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.

Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,

La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló

i aquest porta l’aigua al safareig.

que servia per fer la bugada de les masies properes.

En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.

La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,

els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,

I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.

Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :

“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”

Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de Sant Guim de Freixenet

La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.

Va ser construïda l’any 1943.

Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.

Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font Ciment de Sant Vicenç de Castellet

Per arribar-nos a la Font del Ciment, cal que ens situem al carrer de Joan Cadevall, on surt el carrer de Pujada del Ciment de Sant Vicenç de Castellet.

En aquest punt on hi ha unes pedreres,

seguirem uns esglaons amb barana, que ens ajudarà a pujar un turó amb bosc.

Seguirem un camí, fins arribar a la Font,

esta situat a la part esquerra, tot pujant per un sender uns metres i per uns esglaons.

Hi ha un cartell que ens indica que l’aigua no te garantia sanitària.

Es una font molt senzilla, el tub es gruixut i

l’aigua cau a una pica  gran, que a la vegada el protegeix.

No fa massa temps que ha sigut arranjada.

L’aigua sobrant baixa per un canaló i la dona mes a vall a una petita basseta i

es com un abeurador per a gossos i/o per altres animals.

És una zona de no massa vegetació a prop de Sant Vicenç de Castellet, freqüentada per fer un passeig i/o per portar el gos.

En algun punt podrem contemplar vistes de Montserrat i de les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Masoveria i entrada al Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm

El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.

Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.

Us faran pagar un import simbòlic,

m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.

Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.

La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.

Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,

Amb jardins i una diversitats d’arbres …

Esta al vell mig dels boscos exuberants…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font de la Rovira de Cervelló

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

Abans i desprès de la Font, hi han destacats plataners.

Són amb tronc gruixut pràcticament tots ells.

Al no fer-se manteniment periòdic de tallar les branques, aquestes estan molt llargues i enlairades.

Hi ha una explanada que anys en rere la gent feia fontades o venia a recollir aigua i fer algun àpat.

Amb el conjunt de plataners en aquesta font, aportan ombra i frescor durant les èpoques de calor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de La Rovira de Cervelló

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.

Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.

El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.

Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.

Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.

La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font del Catllar

Per anar a “La Font”, cal anar per l’avinguda Catalunya fins el carrer de la Font, on us portarà directament.

Està a la dreta adossada a un mur, cal baixar uns esglaons per arribar fins l’arcada d’obra on hi han els dos brocs.

Per sobre podrem veure la portella metàl·lica de la cisterna

i més a munt, una fornícula que deuria haver en el seu moment, un sant o santa…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font can Xixol o casa gran del Bori de Sant Boi de Llobregat

La masia de Can Xixol o casa gran del Bori està en el costat dret de la carretera de Sant Boi a Sant Climent, en el numero 28 de Sant Boi de Llobregat.

En el mur exterior hi ha adossada una curiosa i antiga Font .

Cal pujar dos esglaons fins la font.

Actualment no hi raja aigua, ho feia per la boca d’una carassa, l’aigua queia a una pica rectangular.

A dalt del pedestal de l’estructura hi ha la data de 1859, probablement  és l’any de la seva construcció.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Sant Josep Oriol de Rubí

Per visitar la Font de Sant Josep Oriol, cal que us desplaceu al veïnat de Ca n’Oriol, si no sou de Rubí, millor anar al carrer de Mallorca amb el carrer d’Àvila,

mireu a l’altre costa on esta enjardinat, passeu per una petita passera, des d’allí ja veureu al fons aquesta Font, que tot seguin un camí en terreny planer i en un centenar de metres hi arribareu.

L’aigua es d’una antiga mina de la que era la finca de can n’Oriol, va ser arranjada en l’any 2018, la seva estructura es feta de pedres grans, cal baixar tres esglaons per accedir-hi, en cada costat disposa de dos bancs.

L’aigua surt per dues aixetes de polsador i cau a una pica rectangular a nivell molt baix.

Al costar esquerrer hi ha un antic broc de pedra que fa de sobreeixidor.

En la part superior del mur o paret de la Font hi ha un rètol de ferro amb el seu nom, i a un costat un cartell que indica aigua sense garanties sanitàries.

La font queda dins una zona enjardinada disposa de bancs urbans i taules i bancs de fusta per fer un àpat,

Tot aquest parc municipal, és molt freqüentat donat la proximitat de les cases del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé