Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.
Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,
molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.
Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.
Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant, hi ha la font,
d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.
…/
A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.
Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.
…/
L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada
i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.
Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !
També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.
L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,
i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.
Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.
En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.
Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.
L’aigua tant entre per igual al safareig
com pel abeurador que estan adossat entresi.
L’antic abeurador era i es pels animals de granja.
Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.
Historia:
La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.
La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.
La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.
Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.
A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.
La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.
Historia:
La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font
Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.
La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,
i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.
La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,
d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,
i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.
Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts
per aprofitar l’aigüa per regar.
Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador
El Refugi del Puig del Àguila esta situat a 2.120 metres d’altitud, al cor dels Pirineus orientals.
És un lloc estratègic per fer-hi múltiples activitats relacionades amb l’excursionisme i els esports d’aventura o simplement trobar-hi moments de repòs, esta a prop de Santuari de Núria.
En el pla del refugi esta la Font on l’aigua surt d’un tub entre mig de roques, i cau a una pica semicircular plena de pedres.
Des de Queralbs cal pujar pel camí de Fontalba per arribar-nos a la Font dels Pastors. A ma esquerra del mateix camí esta aquesta Font.
D’una paret surt un broc de pedra amb molta aigua que cau a un tronc que s’ha buidat per la part central, fent com un abeurador o pica gran. Gravat a la pedra esta el seu nom i la data de 2008.
Dins del poble de Mura us teniu d’anar al carrer de Puig-Gili, on es situat cal Carter (Restaurant), en un nivell inferior, on dona el carrer Alfons Sala, i en la paret propera està la Font.
En la mateixa paret hi ha una aixeta antiga,
L’aigua cau a una vella pica de pedra,
i per medi d’un canaló la porta a una segona pica o antic abeurador rectangular.
En la mateixa estructura de la Font i ha una roda de molí no massa gran.
A sobre de la Font, teniu l’escut del Mura en relleu.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 