Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

Publicat el 02/09/2026 per Rasola

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Historia:

L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina del Molí de La Roda de Veciana

Publicat el 01/05/2026 per Rasola

Respon

Ahir us vaig presentar la Font del Lleó o de la Granota del Molí de la Roda de Veciana.

Al costat del camí, a l’alçada del molí, hi ha la Mina que capta l’aigua de la Riera Gran i la condueix a través d’una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó.

L’entrada o boca d’aquesta peculiar estructura s’inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí.

Està construïda de pedra i la galeria té més d’un metre d’alçada i un metre i mig d’amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s’han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l’entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro.

En el pany de mur per on no corre l’aigua, s’ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí.

En els darrers metres abans d’arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa dels Corrals de Segur de Veciana

Publicat el 27/08/2025 per Rasola

Respon

La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.

Historia:

Pertany a la casa dels Corrals de Segur, a l’altre costat de la carretera.
El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia.
La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem.
La casa gran és una construcció que va començar l’avi de l’actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot.

Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.

Observacions:

Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Molí d’en Daina d’Olot

Publicat el 09/03/2025 per Rasola

Respon

El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molí fariner del municipi d’Olot

És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.

Ara tot esta semi abandonat,

Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica

I també, a un safareig rectangular.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font Sant Jaume d’Avinyó

Publicat el 08/09/2024 per Rasola

Respon

La Font Sant Jaume està a uns 50 m al nord-est del carrer de Sant Jaume en Horta d’Avinyó.

La font està molt ben arreglada i conservada.

Es troba al peu d’una paret de carreus de pedra lligats amb ciment,

a damunt de la qual hi ha una capelleta, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume.

La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc.

El broc queda molt baix i raja força.

El desguàs de la pica va cap al torrent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Pardal en El Brull

Publicat el 01/08/2024 per Rasola

Respon

La Font del Pardal esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.

La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.

Recull de dades: Diba.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem : La Font de l’església nº 1 de Monistrol de Calders

Publicat el 11/07/2024 per Rasola

Respon

La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.

Historia:

L’estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font, coincidint en un període d’importants canvis al poble, obres d’ampliació de l’església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional.
La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.

L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.

Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.

Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de can Morros de Rajadell

Publicat el 21/05/2024 per Rasola

Respon

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de can Servitge de Rajadell

Publicat el 13/05/2024 per Rasola

Respon

Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.

Historia:

Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.

Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.

Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.

El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.

En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.

Observacions:

Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.