La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
La Font Alzina situada en el carrer Balmes, 4 de Celrà. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.
La Font dels Enamorats és una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cóm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys camí del Santuari,
i a la vora la carretera que mena d’aquesta vila a Coll de Jou.
Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.
Historia:
Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.
Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.
La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.
Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.
Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.
La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez
Aquesta Torre d’Aigua esta en la plaça Catalunya en el Prat de Llobregat.
Durant els anys 60 del segle passat, El Prat va tindre molta immigració d ‘altres llocs d’Espanya,
Motiu que va fer que es construir una torre d’aigua en l’any 1966 per assegurar l’abastiment d’aigua potable al poble i regular la pressió de la xarxa.
Podem dir que és una construcció destacada en altura, és d’una alçada de 38 m, feta de formigó armat vist.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Consta d’un suport de planta octogonal amb pilastres que enllacen amb les cantoneres del dipòsit pròpiament dit, el qual té forma de piràmide invertida. Entre el peu i el dipòsit hi ha un balcó circular.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Va ser una obra de l’enginyer José Luís García Guàrdia en col·laboració amb l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.
Recull de dades: Ajuntament de El Prat de Llobregat
Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Font, esta ubicada en la paret d’una casa del carrer Vicens Perelló de Gelida.
La Font esta emmarcada en tres cossos rectangulars i adornats amb rajoles de color groc i algunes de verd. Al centre hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua de xarxa pública cau a una pica.