Les Restes del Molí de Can Mata de la Clota, s’hi accedeix des de la urbanització de Can Mata, a prop del Torrent de la Vena a tocar de la Foradada, dins del municipi de Piera.
Historia:
A mitjans del segle XX el molí estava dempeus, tal i com ho testimonia el vol aeri de 1945.
De l’estructura en queden pocs vestigis, que serien algunes restes de fonamentació i del mur de contenció de la bassa, així com pedres i carreus dispersos per la zona.
Tenia una estructura de planta rectangular i la bassa estava situada al costat sud oest.
Observacions:
Actualment en aquest indret s’hi ha habilitat un camp d’entrenament de trial.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
El Safareig de la Gratella esta en el Callisot de la Gratella a prop del Molí en Berga.
Viquipèdia
Historia:
Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX.
A Berga, n’hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries.
Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres.
El del Lledó és, segurament, posterior.
Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.
És un safareig de pedra, amb una bassa on s’emmagatzema l’aigua i un pedrís on es rentava la roba.
El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. (Actualment no te aigua)
Viquipèdia
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
La Font de la Riba a Sant Quirze del Vallès es va arranjar l’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font .
Des de les hores i fins l’any 2025 va anar degradants i a un límit de casi desaparèixer.
Em recuperat el text que ens donava a conèixer la seva degradació:
“…/… Es troba actualment en un estat de degradació i pràcticament seca, molt allunyada de la imatge recuperada que va tenir gràcies a les jornades de voluntariat del passat.
Tot i que és una de les poques fonts naturals que queden al municipi, el pas del temps, la manca de manteniment continuat i els llargs períodes de sequera n’han afectat greument l’entorn.
Sense aigua: El petit banyal o bassa que recollia l’aigua està completament buit i de la font ja no en raja aigua de manera regular.
Accés dificultós: La vegetació ha envaït els camins d’accés que s’havien arranjat. A més, hi ha presència d’arbres caiguts que barren el pas en alguns trams del camí forestal proper al torrent de la Betzuca.
Patrimoni deteriorat: Els elements instal·lats durant les campanyes ambientals (com les escales de fusta, els cartells informatius i les zones de descans) pateixen el desgast de la intempèrie i el pas dels anys sense intervencions recents…./…“
Amb aquest panorama… un amant de la Font i la Natura, en Armengol Gelabert una vegada jubilat, des del novembre de l’any 2025 va començar la restauració de las Font i les rodalies.
La Font de la Riba, gracies a les pluges d’aquest any dona un rajolí d’aigua que dona una bona alegria a l’entorn.
L’Armengol, hi posa una fulla al forat de sortida de l’aigua, per poder qui ho vulgui, agafar millor l’aigua.
De fet, si mirem be, anys en rere la font sols era un tub gruixut on sortia o no l’aigua.
Centre Excursionista
Ara surt de dins de la muntanya de forma molt mes d’aspecte natural.
Un canaló obert porta l’aigua a una bassa, aquesta tema serà per un proper dia.
A 200 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14’100 esta el Molí d’Escrigues.
Historia:
El molí d’Escrigues està documentat a partir del segle XVII i es va reedificar al segle XVIII (1763) tot i que probablement és més antic.
Hi ha força ampliacions del segle XVIII i XIX i es va mantenir actiu com a molí fariner fins abans de la Guerra Civil espanyola.
Era propietat emfitèutica del mas Escrigues (actual masoveria d’Escrigues) i pagava censos al senyor de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc.
L’any 1730, Joan Escrigues, va rebre la concessió hidràulica per part de l’administració borbònica.
El molí d’Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d’Escrigues.
Es tracta d’un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular.
La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys.
La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d’accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d’un cor amb una creu, al mig de la data.
A l’esquerra en s’hi adossa un cos de teulada d’una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est.
A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s’hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d’obra.
La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l’interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882.
Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d’aigua cap a l’interior del molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.
En la seva part de darrera hi ha una gran Bassa.
Al costat on dona la pista que porta al cementeri, esta protegit per una línia de rocs.
Es d’estructura rectangular, amb parets gruixudes,
Esta a un nivell inferior al del terra amb unes certa inclinació.
Recull l’aigua de la pluja, per tant depèn molt de les èpoques de turmentes i pluges freqüents.
Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.
Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.
Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.
Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.
