Avui destaquem: La Font del Xambó de Prats de Lluçanès

La Font del  Xambó está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
  • Antigament, també s’hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.

La font del Xambó està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrere l’últim carrer del nucli s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol.

Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font del Ti. Des d’aquí s’ha de girar a mà esquerra seguint el gir del torrent fins arribar a la font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Ti.

La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat i parcialment cobert de vegetació, a la part inferior del qual s’intueix un brollador, del que actualment no en raja aigua.

La font està ubicada sota diversos plataners de grans dimensions, al mig d’una zona on el camí s’eixampla formant una petita esplanada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines del carrer de la Ruixeda d’Orista

De la carretera C-670, punt quilomètric 6’300 cal seguir la pista forestal uns 800 metres fins les cinc cases que formen el carrer de la Ruixeda d’Orista.

A l’arribar a la primera casa, i a la dreta hi han les Alzines.

Principalment destaca una pel seu temany i el seu gruixut tronc,

Les seves branques s’enlairen plenes de fulles, formant una important capçada.

Te a les seves rodalies altres Alzines però no són tant altes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa gran de Sant Feliu Sasserra

Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.

Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.

Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.

Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Era de l’església de Granera

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. 

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi gran del carrer Bardissa de Valldoreix

Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.

Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.

Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Diversos arbres destacats de Can Robert de Matadepera

Feliç entrada a l’any Nou !

Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.

I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,

Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :

el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…

Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassal d’aigua del torrent de can Coll de Cerdanyola del Vallès

Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.

En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.

Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.

Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.

A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.

Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Memòria del foc – Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 de Sant Llorenç Savall

El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.

El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,

en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.

Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.

A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.

A la base hi ha les inscripcions:

“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.

i un petit poema:

“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del camí de can Comelles d’Esparreguera

Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.

Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.

En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero