De la carretera C-670, punt quilomètric 6’300 cal seguir la pista forestal uns 800 metres fins les cinc cases que formen el carrer de la Ruixeda d’Orista.
A l’arribar a la primera casa, i a la dreta hi han les Alzines.
Principalment destaca una pel seu temany i el seu gruixut tronc,
Les seves branques s’enlairen plenes de fulles, formant una important capçada.
Te a les seves rodalies altres Alzines però no són tant altes.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.
Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.
Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.
Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.
Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022
Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.
Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.
Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:
Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.
Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !
Recull de dades: Viquipèdia i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.
Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.
Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.
Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era
i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.
i la recuperació de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.
Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.
Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Feliç entrada a l’any Nou !
Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.
I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,
Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :
el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…
Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.
En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.
Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.
Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.
A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.
Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.
El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,
en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.
Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.
A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.
A la base hi ha les inscripcions:
“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.
i un petit poema:
“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.
Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.
Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.
En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal anar a Sant Privat d’en Bas per la carretera GIP-5226,
des d’aquest poble, cal seguir per la dreta per una pista forestal en direcció a l’àrea d’esbarjo de Els Pins o del Pla d’en Xurri, situada a uns 850 metres del poble de Sant Privat d’en Bas.
Podeu utilitzar algun dels diferents aparcaments per poder deixar el vehicle,
des d’aquest punt anireu a la Font del Pla d’en Xurri està situada en la part de baix de la zona de lleure, molt a prop de la llera dreta del riu Gurn.
Es una font amb un doll d’aigua generós tot l’any,
surt per dos brocs de ferro corbats i també per una aixeta situada entre els dos brocs,
l’aigua cau a una pica rectangular de pedra de la mateixa estructura.
En la part baixa hi ha el riu Gurn, amb el seus gorgs
i al salt del Pla d’en Xurri.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 