A l’església de Sant Martí de Pegueroles s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga. Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.
A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.
Es un pou molt antic amb estructura rodona.
Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.
La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)
Historia:
Una marca de picapedrer que es trobà a la volta, permet datar l’obra a finals del segle XIII.
Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.
Generalitat de Catalunya
La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.
Generalitat de Catalunya
A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.
La Font esta situadaal bell mig del nucli urbà, al Pla de Missa, al costat de la Rectoria de Copons.
Historia:
Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d’altres estructures.
La datació està relacionada amb la construcció de l’edifici de la Rectoria.
Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d’una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d’un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un sortidor central . Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.
Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,
i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma.
Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.
En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.
Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.
Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.
Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.
L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.
Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.
Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.
Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era
i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.
i la recuperació de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
fonts naturals, aigua, muntanya i més 