Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonèsafluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de LladursCastellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

Avui visitem: La Font de l’església de Linya de Navès

L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.

Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…

Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.

Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,

D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.

A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Sant Ponç

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener,

que s’estén pels termes de Clariana de CardenerOlius i Navès, a la comarca del Solsonès, no gaire lluny del límit amb la del Bages.

Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, però quan es va innaugurar el 1957 era el més gran

la Baells i la Llosa del Cavall, són força més grans però es van construir després.

S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.

Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,

té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

S’hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes com alburnscarpeslluços de riupeixos solperques americanesmadrilletes vereslucioperques i silurs.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pantà de Sobremunt a Sobremunt

Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.

Te una estructura de forma casi quadrada.

No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.

A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.

Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.

Te una destacada sortida o desguàs de formigó.

Forma una petita vall tot rodejada de bonic bosc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Valldemaria de Tordera

Per visitar aquest petit pantà de Valldemaria, cal situar-se a la població de Tordera, allí seguir la carretera N-II direcció a Girona.

Poc abans d’arribar al límit de Maçanet de La Selva (La Seva) sobre el quilòmetre 649, cal agafar una pista de terra que ens portaria a la finca de can Pou, on esta l’antic monestir de Santa Maria de Valldemaria.

Podeu conèixer més informació sobre aquest antic monestir a:

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/vista-interior-capilla-santa-maria-vall-maria

Mur exterior

Tot abans d’arribar a la finca hi ha una pista a la dreta que en uns cent metres us portarà al pantà.

Les aigües eren utilitzades a mitjans del segle passat per les necessitats de la Finca.

El Pantà se subministra de l’aigua de la Riera de Valldemaria.

Actualment, es una aigua pràcticament estancada i sense utilitat.

El lloc es molt tranquil amb molts ocells, però a l’hivern humit.

Mur exterior

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Petit” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Petit” és un petit embassament del municipi de Capolat.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre,

separats per una petita presa.

El pantà “Petit” està envoltat, per una tanca metàl·lica, per evitar accidents.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

Esta en un espai natural de bosc de Pi Roig, que fa que sigui molt ric amb bolets…

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga