L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba.
Característiques de la ruta:
És fàcil i planera.
Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.
Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.
Itinerari i punts d’interès:
El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.
Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.
Mapes Patrimoni Cultural
Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.
La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió.
Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta Muntanya i en altres llocs d’un bosc.
El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.
Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,
així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.
Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.
Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.
Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.
La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra
i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.
En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.
El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.
Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,
on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.
Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.
Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.
La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.
Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.
Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.
Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.
En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,
es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,
tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.
Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;
en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.
Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.
I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.
Recull de dades : Viquipèdia, i propi
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador
Per anar-hi, us cal que sortiu des de Sant Antoni de Vilamajor pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,on podeu deixar el vehicle, i cal agafar un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern i mes tard creua per una passera La Riera de Brugueres . Allí mateix, hi ha els antic camps, el bosc i la casa de can Feu, la masia esta algo elevada a la vostra dreta.Cal seguir per un camí, paral·lels a La Riera de Brugueres avall, (esquerra) i havans de tornar a crear-la agafar un camí a la dreta que va directa a una explanada que havans estava cerclada, allí veureu Antiga Font i Bassa de can Gol.En un punt de la paret de la bassa podem observar on esta mes inclinat, cap l’interior de la bassa, correspon a on les dones de la masia rentaven en el seu moment la roba. actualment al disposar de poca aigua, la bassa es manté casi seca.Una conducció dona l’aigua directament a la bassa, aquesta està construïda amb pedres de riera, totes arrodonides que li donen un encant especial.Esta situada en front d’un verdader bosc de ribera molt bonic.Recordeu que esteu dins d’una finca privada, cal ser respectuosos
Son diversos els articles que he dedicat al riu Ripoll, sobretot , al pas per Sabadell i per Castellar del Vallès, avui el dedicaré al municipi de Barberà del Vallès.El Pla director del Ripoll mitjà, aprovat l’any 2000 pels ajuntaments de Castellar del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès. Té com a objectiu principal establir actuacions conjuntes, harmonitzar el tractament urbanístic i paisatgístic de la conca del riu i configurar un àmbit fluvial unitari.Per protegir la fauna, millorar la llera i bosc de ribera del riu Ripoll pel pas de Barberà del Vallès, durant els anys 2002 i 2003, es va fer una actuació que podríem dir important en el seu tram.Es va eliminar un assut i millorar tot el tram fluvial.Actualment podem veure mes ocells fent niu per les vores del riu i una vegetació mes apropiada al seu curs.El pla de millora, va contemplar més d’una dotzena de projectes, millorant la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfo-dinàmica del riu Ripoll, així com la recuperació paisatgística de diferents entorns.Amb un espai ple de vida, de lleure i esbarjo, proper a la ciutadania i del que podem gaudir tots.Us passo diferents accions portades a terme per l’Ajuntament de Barberà del Vallès de llocs naturals per les rodalies del riu Ripoll :
Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.
Aigabarreig del Riu Freser i Ter
Durant el seu recorregut passa per 44 poblacions, que us detallo :
Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda- Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.
Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.
Font Enamorats – Manlleu
zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :
Orfes un petit poble d’un centenar d’habitants, pertany al municipi de Vilademuls i es troba enclavat a la comarca del Pla de l’Estany.Per anar a La Resclosa d’Orfes, podeu anar caminant per la carretera i a uns 400 metres hi ha una pista de terra que surt de la dreta que és voltada de camps de conreu que us portarà directament, es converteix en una agradable passejada.La Resclosa d’Orfes, es una més de les moltes rescloses del tram mig del Fluvià que transcorre per la comarca, i que servien per derivar-la parcialment cap a un canal pel rec i també, portar-la a una central elèctrica que estava a prop seu per transformar el cabal de l’aigua en energia, però fa temps que es va desmantellar.Curiosament aquesta resclosa permet en moment de poc cabal circular per sobre en cotxe, pel que també pot servir com a passera.Aigües amunt el nivell és estable, l’aigua amansida pel fet que la Resclosa frena l’aigua del riu Fluvià, amb algunes mostres de canyís o balca a les vores i un bosc de ribera a banda i banda.Si seguim el curs aigües a vall, hi ha illetes de còdols, i amb vegetació de ribera entremig, salzes, verns, freixes, amb una diversitat de micró ambients rellevant.És un lloc ven tranquil que si aneu per aquesta zona de la comarca us cal visitar.
Els boscos de ribera o conegut com a galeria, són boscos caducifolis, format per arbres que a la tardor perdent les fulles fins la primavera.Son arbres que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent d’un riu o d’un torrent.A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, per exemple del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans :
Àlber , Freixe , Gatell , Om, Pollancre. Salze blanc, Sarga, Tamariu, Vern, Plataner.Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara :
Baladres, Murtra, Aloc, i diverses herbes pròpies de terreny molt humit.A més de plantes aquàtiques o que viuen a la llera mateix del riu o riera, com a :
joncs, canyes, falgueres…En molts llocs de Catalunya, podem fer un bon passeig per els boscos de ribera, donant que hi trobem camins o caminois per la vora del riu o riera, així gaudirem dels arbres i el rumor relaxant del curs de l’aigua…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 