Itinerari per la Riera de Rubió

L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba. 

Característiques de la ruta:

És fàcil i planera.

Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.

Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.

Itinerari i punts d’interès:

El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.

Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.

Mapes Patrimoni Cultural

Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.

La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió. 

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la Font del Comú dels Hostalets de Pierola

Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.

Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,

d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,

amb un tronc gruixut i branques destacables.

A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,

Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari de Falgars La Pobla de Lillet

Santuari de Falgars és un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d’interès local.

Situat a la serra de Falgars, s’hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d’arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71. 

Actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes, fonts i lloc per dinar.

En el seu mirador es pot gaudir de magnífiques vistes sobre el Cadí i el Moixeró cap al nord i, a llevant, serra de MontgronyPuigmal i cap a l’oest Rasos de Tubau i  Rasos de Tubau.

Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Déu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un “lloc de moltes falgueres”.

A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a pobletans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes.

En són dates especials la Trobada de pobletans i expobletans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.

Recull de dades sobre: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de Les Deus de Sant Quintí de Mediona

Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat

Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres…

A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.

Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.

En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,

Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu

que fa estar en aquest espai natural molt be.

Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.

També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de Cal Ponça dels Hostalets de Pierola

El Lledoner esta en el carrer del Trull, 29 dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • El Lledoner, arbre molt valorat per l’ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d’Orient.
  • El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX.

Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0’85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l’actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l’arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de la Font del Comú dels Hostalets de Pierola

Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.

Historia:

  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.

Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.

Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.

El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,

pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de Porquerisses d’Argençola

El Lledoner esta en un petit parc de Porquerisses, nucli del municipi d’Argençola, concretament en el carrer Major s/n. a la part est del poble.

De fet, aquest Lledoner esta format per varis troncs formats com a germans de soca. Són allargats i formen una bona capçada.

A la part que dona al carrer, hi ha un lledoner format per un grup de troncs però no són d’una grosso tant destacable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de Santa Maria d’Avià

Aquest Roure destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situat front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’una gran Alzina que us vaig presentar ahir.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques allargades,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles a la primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Santa Maria d’Avià

L’Alzina destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situada front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’un gran roure.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero