Arbres: El Roure Gros de Sant Julià de Cerdanyola

El Roure Gros esta en la carretera del Trinquet i davant de cal Roman, a peu mateix de la carretera.

Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera.

És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel seu gruixut tronc.

Actualment, part del arbre esta danyat, ha perdut  branques i pot estar atacat per paràsits…,

en el temps podria morir aquest espectacular Roure. !

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan de la Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a aquest Plàtan can seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí  a la dreta.

A mig camí del Collet de les Termesa, i a prop de la Font de les Poses.

Plàtan amb un tronc molt gruixut i alt, disposa de moltes i allargades branques,

donat que no es poda des de fa moltíssims anys. Dona una bona i fresca ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina 2ª- camí de Santa Magdalena de Còdol-Rodon d’Aguilar de Segarra

Santa Magdalena de Còdol-Rodon és una església del municipi d’Aguilar de Segarra a la comarca del Bages.

L’Alzina esta passada l’ermita direcció a Sant Pere Sallavinera en una cruïlla de camins a l’esquerra.

Te un tronc gruixut poc alt amb dos grans branques destacades.

Esta en un espai on abundant les Alzines i els Pins.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtan de l’av. Madrid de Sant Cugat del Vallès

El Plàtan esta situat en el carrer Camí de Sant Cugat al Papiol, amb av. de Madrid i a prop del centre educatiu “La Farga” de Sant Cugat del Vallès.

És un Plàtan de gruixut tronc amb 5 grans branques, que tenen nombroses de més petites i primes.

Que a l’estiu i gracies a les seves fulles fan una ombra considerable i una allargada capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans del passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès

Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petita zona d’estada en Llinars del Vallès

Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.

Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.

La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.

Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,

El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.

La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Segona Alzina destacada de l’església de Polinyà

Segona Alzina destacada en el Passeig de l’església i amb camí del Padró, a prop de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.

Es una Alzina amb poca alçada de tronc,

Però amb una diversitat de branques.

Te una capçada arrodonida i molt densa de fulles tota ella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de la C-155 de Polinyà

Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.

Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada. 

En el tronc hi ha clavada una placa  de “àrea privada de caça”. 

Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.

Observacions: 

Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plataners del Casal Borja de Sant Cugat del Vallès

Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

Aquest conjunt de plataners es troba a banda i banda de la perllongació del carrer Llaceres,

dins la propietat de la Companyia de Jesús, conegut com Casal Borja.

Dades de l’any 2017 recullen que, aleshores, els plataners tenien una alçada mitjana de 15 metres

i una capçada en forma de ventall de 13 metres d’amplada.

El perímetre del tronc era d’1,65 metres i el de la soca mesurava 1,85 metres.

Destaquen els dos primers de la dreta tot entrant en la perllongació del carrer Llaceres,

a

No son massa alts però si tenen un gruixut tronc.

i unes llargues branques que tenen abundants fulles.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de can Garcia de Polinyà

Lledoner de can Garcia esta en el carrer del pintor Joan Miró,

davant del restaurant Masia Can Garcia de Polinyà.

Lledoner (Celtis australis) de prop de 7 m d’alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat

de tal manera que en l’actualitat se n’observen únicament els rebrots que comencen a créixer.

El tronc presenta grans cavitats.

i als peus es troba una roda de molí, fet que el fa característic de l’indret on es troba.

A prop hi ha un segon lledoner mes jove i ben conservat.

Observacions: 

Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero