De la carretera C-670, punt quilomètric 6’300 cal seguir la pista forestal uns 800 metres fins les cinc cases que formen el carrer de la Ruixeda d’Orista.
A l’arribar a la primera casa, i a la dreta hi han les Alzines.
Principalment destaca una pel seu temany i el seu gruixut tronc,
Les seves branques s’enlairen plenes de fulles, formant una important capçada.
Te a les seves rodalies altres Alzines però no són tant altes.
Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.
S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.
Historia:
Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.
Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.
L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.
A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.
Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.
D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure
que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.
Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.
Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana
El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.
Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.
Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.
Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.
L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,
l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.
a
L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia
Font de la Grípia molt degradadaFont actual
Altres accions, la consolidació de la Bassa
A
i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.
I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.
L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,
a
viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària
a
i l’ús turístic i de gaudi.
a
Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi
El Santuari dels Omsesta ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l’Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l’Oest. A 300 metres de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, pel camí de Frontanyà.
Cal destacar l’Om que esta situat al costat de la pista que va al Santuari.
Es un arbre solitari al mig d’un camp.
Te un tronc gruixut, i disposa d’una gran brancada,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 