Els Oms del Monestir de Sant Cugat del Vallès són una arbreda monumental de gran valor històric i botànic. Estan formats per un conjunt de sis oms catalogats que es troben a l’entorn de l’antiga abadia benedictina.
Aquests exemplars sobreviuen de manera excepcional a la plaga de la grafiosi, un fong letal que ha delmat la població d’oms a tot Europa.
Característiques i situació actual
Ubicació principal: Es troben als Jardins del Monestir i donen nom a la popular Plaça de l’Om.
Plaga de la grafiosis: Un escarabat transporta les espores del fong que obstrueix els vasos de l’arbre.
Supervivència: Són dels pocs conjunts urbans que resisteixen sans gràcies a tractaments preventius municipals.
Patrimoni natural: Estan protegits i inclosos en el catàleg d’arbres singulars de la ciutat
L’Illa Margarida (Margit-sziget) és el principal pulmó verd de Budapest, un oasi de 2,5 quilòmetres de llarg situat al bell mig del riu Danubi.
L’illa connecta amb la ciutat a través de dos ponts i és molt accessible amb transport públic gestionat per la xarxa BKK.
És un parc públic d’accés gratuït i obert les 24 hores, famós per estar pràcticament lliure de cotxes,
fet que el converteix en el refugi perfecte per a locals i turistes.
Què veure i fer a l’illa
Font Musical: Ofereix espectacles d‟aigua que ballen al ritme de peces clàssiques i èxits de pop. Les passades són cada hora i el xou de les 21:00 és el més extens i il·luminat.
Torre d’Aigua: Un monument Art Nouveau de 57 metres d’alçada construït el 1911. Obre de dimarts a diumenge de 12.00 a 18.00 (caps de setmana des de les 10.00) i la seva entrada costa 500 HUF (gratuït amb la Budapest Card).
Jardí Japonès: Un racó zen a l’extrem nord de l’illa que compta amb estanys plens de carpes koi, tortugues i una petita cascada. Obre les 24 hores.
Ruïnes Medievals: Vestigis d´un convent dominic del segle XIII on va viure Santa Margarida, la princesa que dóna nom al´illa.
Balneari Palatinus: Un enorme complex de piscines i banys termals ideal per relaxar-se o refrescar-se a l’estiu. Obre tots els dies de 9:00 a 19:00.
Mini Zoo (Petit zoo): Un centre de rescat gratuït on conviuen cérvols, llebres, aus i ponis (passeigs en poni per uns 500 HUF). Obre cada dia de 10:00 a 18:00.
Com moure’s per l’illa:
Com que està prohibit el trànsit rodat particular, les millors maneres de recórrer-la són a peu o llogant vehicles recreatius. A l’entrada sud pots acudir a empreses de lloguer com Go Mobility Margaret Island per rendir els famosos bringóhintó (quatricicles a pedals familiars), bicicletes, patinets elèctrics o tàndems
La Torre d’Aigua de l’Illa Margarida (Margitszigeti viztorony) és el monument industrial més antic i gran d’Hongria. Protegida per la UNESCO, s’ubica exactament al pati interior del Teatre a l’Aire Lliure de l’illa
Dissenyada per l’arquitecte Rezső Vilmos Ray i construïda el 1911 per l’enginyer Szilárd Zielinski. Va ser una de les primeres construccions d’Europa que va fer servir formigó armat de forma massiva.
Es va construir per bombar aigua potable dels pous de l’illa i proveir el luxós hotel termal de l’aristocràcia, avui conegut com l’Ensana Grand Margaret Island Hotel. El seu dipòsit intern tenia fins a 600 metres cúbics d’aigua.
Els plataners de la plaça de Barcelona de Sant Cugat són un dels conjunts d’arbres més emblemàtics de la ciutat.
Es caracteritzen per la seva història centenària i per donar un aire tradicional de plaça de poble a aquest espai urbà.
Història i origen:
Iniciativa veïnal (1874): Els mateixos veïns de la plaça demanaran permís a l’Ajuntament per plantar els primers plàtans d’ombra l’any 1874, coincidint amb l’urbanització d’aquest sector.
Consolidació (1909): Amb una reforma municipal l’any 1909, es va millorar l’espai i es van tornar a plantar exemplars per fixar-ne l’estructura actual.
Característiques de l’arbrat:
Espècie: Són exemplars de plàtan d’ombra (Platanus x hispanica).
Disposició geomètrica: Estan plantats enquadrant la part central de la plaça per crear un espai de passeig totalment protegit del sol a l’estiu.
Forma de paraigua: La seva capçada té un creixement horitzontal molt estès. Històricament havien arribat a cobrir la plaça com si fossin una gran ombrel·la natural.
Dimensions històriques: Segons els inventaris del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, els exemplars més antics han assolit perímetres de tronc de fins a 2,7 metres.
A causa de l’edat i el deteriorament fisiològic natural, l’Ajuntament ha hagut d’intervenir en diverses ocasions per seguretat
S’han fet campanyes de relleu dels arbres malalts.
Per exemple, es retiraren exemplars vells i es plantaran arbres nous de grans dimensions per no perdre l’estètica històrica de l’entorn.
La Figuera de Can Gambús forma part del paisatge històric i botànic del Parc de Can Gambús a Sabadell.
Esta situada en la paret d’un costat de la casa, ara restaurant.
Aquests arbres fruiters, juntament amb els ametllers i les oliveres, representen la vegetació agrícola tradicional de secà que dominava la zona abans de la seva urbanització.
La finca va conservar durant generacions cultius tradicionals mediterranis de secà.
L’entorn actual és un gran parc de 13 hectàrees que envolta l’antiga masia del segle XIX.
Els treballs històrics i de manteniment a la Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès, situada a la urbanització Can Pallars i Llobateres, han estat tradicionalment vinculats a jornades de voluntariat ambiental i recuperació de l’entorn forestal.
Aquestes tasques es van iniciar de manera intensiva el novembre de l’any 2008 a través de l’associació Sant Quirze del Vallès Natura
i s’han anat repetint amb posteriors campanyes de manteniment i voluntariat amb el suport de DEPANA, per pal·liar els danys del pas del temps i la caiguda d’arbres.
Des de novembre de 2025, Armengol Gelabert i uns voluntaris porten de nou a terme la recuperació de la Font de la Riba i les seves rodalies.
Les principals actuacions que s’ha porten a terme inclouen:
Restauració i consolidació de la Font,
amb la restauració de la canalitzacions per facilitar la sortida del brollador d’aigua fins la basseta
Desbrossament de les rodalies de la font,
La neteja integral de l’entorn de brossa i deixalles.
Arranjament del camí d’accés des del carrer de la Font de la Riba, a l’alçada del número 14.
I la creació de nous accessos per arribar des de la riera de la Betzuca i altres punts, més planers.
Eliminació d’arbres abatuts per les turmentes de pluja i vent.
Amb la aprofitament per fer taules i seients.
Creació de seients d’espais per prendre el sol o l’ombra segons les necessitats e l’època de l’any.
Crear llocs per plantar vegetació varia,
Rodejat de bonics rocs rogencs que fan un conjunt molt agradable en el medi, recollits en la mateixa zona.
Creiem que si l’ajuntament dones un cop de ma amb medis, la feina que es porta a terme seria molt mes gratificant…
Per arribar a L’Alzina, cal anar per la ctra. local a St. Joan d’Oló 1,5 km, seguir el camí direcció N-E (camí de l’Estany) 700 m i camí N., hi ha una pista a la dreta on esta aquest Arbre.
Es una Alzina que destaca sobre les que hi ha en aquest espai.
Amb tronc gruixut i nombroses destacades branques amb una capçada arrodonida.
Per anar a l’Alzina destacada del poliesportiu s’arriba per el carrer de Pau Casals, s/n de Navàs, esta situada vora el poliesportiu municipal; concretament en unes petita zona verda, camí de la deixalleria del municipi.
Te dos troncs gruixuts amb branques allargades, amb una capçada arrodonida.
Es un exemplar que destaca sobre la resta d’arbres de les rodalies. Aquest lloc es un petit testimoni del passat agro-forestal de la zona.
