Arbres: Roure de cal Pauet d’Espunyola

El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet)  del municipi de l’Espunyola.

Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,

Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.

Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estanys de Graugés d’Avià

Els Estanys de Graugés estan situats a prop del nucli de Graugés i dins de l’antiga colònia agrícola de Graugés del municipi d’Avià.

Historia:

  • Els estanys de Graugés són un sistema de basses d’origen artificial creades a principi del segle XX entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per sèquies i bombes d’aigua.
  • Aquestes masses d’aigua foren pensades per a l’abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.

Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat. Actualment encara s’utilitza l’aigua per a l’abastament i la zona; a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà.

L’espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d’elles situada vora l’estany principal (oest), a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior.

Als estanys es produeix un procés de rebliment lent però continuat, que s’ha completat ja pràcticament a la bassa inferior.

A principis de segle l’estany principal tenia una fondària de 18 m, mentre que actualment en té poc més de 6 m.

Pel que fa a la vegetació forestal, destaca la presència d’un bosc de ribera que envolta el conjunt dels estanys, amb força espècies al·lòctones, formada sobretot per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), etc.

A l’estany principal s’hi troben també tamarius (Tamarix sp.), plàtans, freixes de flor i moltes altres espècies forestals procedents de l’enjardinament inicial.

Aquest bosc de ribera és assimilable a l’hàbitat d’interès comunitari 91E0 “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)”, tot i que l’abundància d’espècies exòtiques li resta força interès. Pel que fa a la vegetació més pròpia dels ambients estrictament aigualosos, destaca la presència d’alguns herbassars submergits de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150) a alguna de les basses.

A les vores dels estanys hi creixen alguns canyissars i bogars. Apareixen també els hàbitats d’interès comunitari 6420 “Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion” i 92A0 “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera”.

La fauna invertebrada hi és molt abundant i diversa. Hi ha cladòcers, copèpodes, gastròpodes, efemeròpters, odonats, plecòpters, heteròpters, tricòpters, etc.

Pel que fa als vertebrats, els estanys de Graugés són un dels principals punts d’atracció per a anàtids i ardeids de l’alta conca del Llobregat.

Un impacte a destacar és el derivat de l’existència d’un petit establiment turístic al sector est, conegut com a bar del llac, des d’on es practica la pesca i -a vegades- alguns usos nàutics. Resten també algunes infraestructures obsoletes o en mal estat -algunes de caràcter hidrològic, d’altres relacionades amb el lleure- que caldria retirar o condicionar.

Els a ports d’algunes granges adjacents fan que les aigües presentin puntualment processos d’eutròfia. El tancament de l’estany gran amb una tanca metàl·lica perimetral constitueix una barrera per a la fauna que convindria permeabilitzar.

Cal seguir la senyalització i avisos per evitar accidents, tenint en compte l’ús públic de l’espai.

Recull de dades : Viquipèdia.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Sant Just de Joval d’Olius

Sant Just de Joval, o Sant Salvador de Sant Just Joval, és una església romànica del municipi d’Olius (Solsonès)

Per les rodalies d’aquesta antiga església s’hi trobem varies alzines destacables.

Són de tronc gruixut i nombroses branques que fan una considerable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de la Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a aquest Roure cal seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta,

a mig camí del Collet de les Termesa, i al costat de la mina de la Font de les Poses es situa aquest gran i vell Roure.

Tant el tronc com les seves branques són gruixudes, de fet, són tres les branques i d’elles surten altres més petites.

Esta en un lloc molt humit, per aquest motiu ha crescut molt en el pas dels anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Àlbers i Oms del camí del Pontarró de Martorell

El Camí del Pontarró va paral·lel al riu Anoia.

Es un camí de ribera molt freqüentat per fer una passejar, BTB…

Principalment en èpoques de calor es pot gaudir de l’ombra i fresca dels arbres que hi han en aquest camí.

Destacant grups d’Àlbers de diferents mides,

Els grans són de gruixut tronc i allargades branques.

Alguns presenten una inclinació del seu troncs, a causa del vent

També els de tronc prim estan agrupats, fent pinya entre ells.

En el recorregut del camí hi han Oms, amb tronc gruixut i allargades branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea recreativa del Parc de la Vila de Bagà

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,

està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,

ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.

Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,

I un rec ara tot sec…

En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.

També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure Gros de Sant Julià de Cerdanyola

El Roure Gros esta en la carretera del Trinquet i davant de cal Roman, a peu mateix de la carretera.

Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera.

És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel seu gruixut tronc.

Actualment, part del arbre esta danyat, ha perdut  branques i pot estar atacat per paràsits…,

en el temps podria morir aquest espectacular Roure. !

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan de la Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a aquest Plàtan can seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí  a la dreta.

A mig camí del Collet de les Termesa, i a prop de la Font de les Poses.

Plàtan amb un tronc molt gruixut i alt, disposa de moltes i allargades branques,

donat que no es poda des de fa moltíssims anys. Dona una bona i fresca ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina 2ª- camí de Santa Magdalena de Còdol-Rodon d’Aguilar de Segarra

Santa Magdalena de Còdol-Rodon és una església del municipi d’Aguilar de Segarra a la comarca del Bages.

L’Alzina esta passada l’ermita direcció a Sant Pere Sallavinera en una cruïlla de camins a l’esquerra.

Te un tronc gruixut poc alt amb dos grans branques destacades.

Esta en un espai on abundant les Alzines i els Pins.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero