Arxiu d'etiquetes: lleure

Jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.

S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Historia:

  • Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
  • L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
  • A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
  • Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
  • Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
  • Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església.
    E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.

Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.

Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.

L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.

A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.

Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.

D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure

que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.

Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.

Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pollancreda de Ca l’Elies de Rubió

Publicat el per
Respon

Setmana destinada als Arbres destacats

La Pollancreda de Ca l’Elies esta al nord del Pla de Rubió s’arriba per la carretera BV-1037 direcció Rubió. Passat el nucli del Pla de Rubió el segon camí a l’esquerra.

La Pollancreda de Ca l’Elias es troba situada sota Ca l’Elies i junt a la riera de Rubió.

Es tracta d’una esplanada formada per un conjunt de pollacres de la varietat d’àlber (Populus alba) i pollancres de la varietat trèmol ( Populus tremula).

L’esplanada també compta amb alguns bancs i taules.

Mapes de Patrimoni Cultural

Observacions: 

Altres noms: Espai de lleure de Ca l’Elies

La fitxa s’ha omplert amb dades de la fitxa 001.BN de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea recreativa del Parc de la Vila de Bagà

Publicat el per
Respon

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,

està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,

ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.

Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,

I un rec ara tot sec…

En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.

També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962. 
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Àrea de Lleure de Amador Bernabeu de Sant Pere Sallavinera

Publicat el per
Respon

L’Àrea de Lleure d’Amador Bernabeu està situada front l’Estació de Tren de Seguers i de Sant Pere Sallavinera.

No es massa gran, però amb tots els serveis necessaris per parar a descansar d’una excursió i/o fer un àpat.

Disposa de tres taules i bancs de fusta.

Una font d’aigua de xarxa.

Un espai amb jocs per infants.

I un cartell explicatiu de la seva historia de l’estació del tren.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El riu Ripoll al seu pas per Les Arenes de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

Ens em situat al riu Ripoll en l’Àrea de Lleure de Les Arenes, per veure el cabal d’aquest riu.

Ràpidament ens em adunat el poc cabal que porta el riu, per la mancança de les pluges des de l’estiu passat.

L’aigua s’estanca en els petits gorgs o banyeres que formen les roques dins del riu, podem contemplar que són molt verdes, no es veu els seu fons,

en algun racó, l’aigua ha creat una vegetació pròpia de l’estancament.

Es trist veureu així, com molts dels rius que tenim a Catalunya estan secs o amb un cabal molt mínim, tot esperant les pluges que siguin generoses en els propers mesos…!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero i Ramon Solé

Espai de Muntanya de Sant Jaume de Vilafranca del Penedès

Publicat el per
Respon

La muntanya de Sant Jaume és un espai d’oci i lleure per a famílies i grups, situat a menys de dos quilòmetres de Vilafranca.

Està situat en una àrea natural propera a la ciutat de Vilafranca, i vol fomentar l’equilibri amb l’entorn potenciant la biodiversitat agrícola i natural de la zona.

L’Espai Muntanya de Sant Jaume s’ofereix un servei de lloguer de taules i barbacoes i també hi ha un espai de bar.

Està obert al públic els caps de setmana i festius, excepte els dies de pluja, el mes d’agost i l’època de Nadal.

L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.


L’Espai muntanya de Sant Jaume està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, que té l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Recull de dades : Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Itinerari a peu o amb bicicleta des de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca) a Cardedeu

Publicat el per
Respon

Avui teniu dos articles que us he preparat

Es un recorregut fàcil i apte per a tothom, és pot fer amb poc mes d’una hora.Com a punt de sortida podria ser l’església de Santa Agnès de Malanyanes, inclosa en el Municipi de La Roca del Vallès i està a 15 minuts de Granollers amb vehicle, podeu arribar amb bus des d’aquestes poblacions.Com us dic, sortiu des de l’església per carrer i plaça Obispado, que us portarà al carrer de Jaume Cuyás, on destaca un arbre a l’esquerra mort que deuria ser molt destacable i dins de la finca del front, veureu un gran Pi pinyoner.Veureu en aquest punt unes senyals de color blau i groc, us guiaran durant l’Itinerari.Seguiu per la vostra dreta per la carretera d’accés al nucli urbà direcció a la carretera  BV- 5105, al poc i a la dreta veureu un dels depòsits d’aigua que subministra als usuaris de Santa Agnès.Arribareu tot seguit a la carretera que us he dit, aneu molt amb cura en aquest punt, gireu a peu de carretera a la dreta uns metres i agafeu el carrer Isaac Peral, que dona entrada a la zona industrial de la Font de la Parera.Passareu pel costat del que fora un arbre notable per les seves dimensions, actualment esta sec.Vigileu que a l’arribar al final del carrer cal girar a l’esquerra,ara esteu entre la llera del riu Mogent i la línia de fabriques i magatzems de la zona industrial.En aquest tros, el bosc de ribera esta molt descuidat i brut, és una zona amb molt de soroll.Per fi deixareu en rere la zona industrial, i passareu a un ample camí de terra, al poc temps veureu una edificacions molt peculiars,es la planta depuradora, que torna aigua neta al riu Mogent.A pocs metres us cridarà l’atenció una gran finca ballada, es una Hípica.Ara passareu per El Xaragall, que és un espai de Lleure i Natura per petits i grans. Ja us vaig fer fa uns anys un article sobre aquest espai natural.En deu minuts estareu a la carretera de Cardedeu a Dosrius, BV -5193Cal creuar amb cura i passar pel pas peatonal i per bicicletes que trobareu.Per creuar el riu Mogent, cal seguir per el costat del pont de la carretera, també passa per sota el AVE.A l’altre costat veureu un important restaurant, és Mas Mogent,  teniu que rodejar-lo i seguir pel carrer de la Petanca i carrer Falciot fins arribar al carrer del Oriol.Ara cal passar per un pont sobre l’Autopista i Autovia,a les hores  gireu a l’esquerra on sols hi ha pas peatonal i de bicicleta,ja veureu les primeres cases de Cardedeu en el carrer Alzines.També podeu fer el recorregut a la inversa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardí del Museu de Cardedeu

Publicat el per
Respon

El jardí del Museu – Arxiu està dedicat a les plantes remeieres i espècimens d’aprofitament medicinal, alhora que exemplifica part de la flora pròpia de l’entorn comarcal.El Jardí, és presenta com una sala més del museu, en aquest cas a l’aire lliure,i amb el qual es complementa la temàtica central del museu dedicada al món de la salut i dels remeis.El jardí del Museu compleix tres funcions bàsiques que el converteixen en un espai més d’atracció de la visita,Una funció didàctica, amb un programa pedagògic orientat a grups escolars, amb una visita definida, materials didàctics i tallers complementaris.Una funció informativa i formativa orientada al públic visitant perquè conegui o reconegui les espècies pròpies de la comarca en els seus diferents ambients i, alhora, amb un programa de vistes guiades, que potencia el coneixement dels espais naturals de l’entorn del municipi.Una funció de lleure, amb uns espais definits (placeta i terrassa) pensats per a zones de descans que poden donar una nova funció del jardí com a parc d’aprofitament públic independent i de forma complementària a la funció museogràfica.També, és en el marc del jardí, on es fan els concerts d’estiu i les activitats de juliol.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu – Museu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Cal Porta de Torà

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge teniu dos articles

La Font de Cal Porta esta situada a peu de la carretera LV-3005, Km 1,2 de Torà, direcció a Solsona.En aquest espai amb arbres, hi ha una taula rodona de pedra i uns bancs allargats en cada costat de la Font, tot aquest frontal està blanquejat per ressaltar amb unes lletres negres el nom de la font, “FONT DE CAL PORTA”. Un d’aquests bancs hi podem llegir la data “1968”.En un costat trobem la cisterna que nodreix d’aigua a la Font.Va ser restaurada no fa masses anys, tant la Font i l’espai de lleure.La Font de Cal Porta és una font  natural al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de l’Ajuntament de Torà, una vegada restaurada la font i l’espai.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé