Mirador dels Molins de Sant Pere de Riudebitlles

Una vista singular de la Vila és aquesta, que mostra el contorn coronat pel campanar de l’església i flanquejat al nord pels molins paperers.

Us passo els molins del municipi:

  • Molí de Cal Ròmul, també conegut com a Molí de la Vila o Molí de la Marquesa. Molí paperer bastit el segle XVIII pel Marquesos de Llió. Va estar en funcionament fins el 1986. Feien paper de filtre.
  • Molí de la Font. En funcionament des del s. XVIII fins el 1992. Es va construir sobre la Font Gran, on anava la gent del poble a buscar aigua. La pujada s’anomenava el Carrer de la Font que sortia del portal de baix. Feien paper d’estrassa per paperines i posteriorment paper per ondular i altres especialitats. 
  • Molí de Cal Ton del Pere. En origen eren dos molins, en funcionament des de principis del segle XVIII, fins mitjans del segle XX, feien la pasta per elaborar el paper de filtre de Cal Ròmul. La roda hidràulica de cal Ton del Pere es pot veure al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.
  • Molí de Cal Xerta. En funcionament des del s.XVIII fins el 1956. Es fabricava paper d’estrassa blanca per embolicar aliments. Actualment acull un centre cultural municipal.
  • Molí Cardús/Cal Carol. En funcionament des del segle XVIII fins a principis del segle XX. Funcionava amb aigua d’un rec propi des de la resclosa dels plàtans del Soler. I també de l’aigua de les mines que hi ha sota els carrers del Barri Vell. Fabricaven paper de fumar i paper de barba (per escriure) que exportaven a Amèrica.

El pont de l’Altra Banda formava part del camí que connectava el Penedès amb la Segarra (el camí dels segarretes).

El pont de l’Altra Banda, tal com el coneixem ara, es va inaugurar el 1957. Fins llavors, hi havia un pont de fusta que servia de passera per a les persones, però els vehicles havien de baixar, passar per un gual que hi havia al riu i tornar a pujar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:45

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Avui destaquem: Font de l’església nova de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

A l’entrada del petit poble i al costat de la carretera LV-1005 de Sant Ramon a Sant Guim de Freixenet, hi ha l’església nova de Santa Maria,

en la seva paret esquerra hi ha La Font, construïda de pedres grans, on al centre esta l’aixeta polsador antiga,

l’aigua cau directament a una reixa per on desaigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui coneixerem : La Font-Sortidor de Sant Feliu Sasserra

La Font-Sortidor esta davant mateix de l’entrada a l’església de Sant Feliu Sasserra.

És d’obra rodona amb un pedestal interior, també rodo, on l’aigua surt en cada costat per uns petits brocs.

És una llàstima, que quan la vàrem visitar, no hi rajava l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Sant Sadurní d’Osormort o de Masferrer

F Crta._01Aquesta font datada a l’any 1857, esta situada a peu de la carretera de Sant Sadurní d’Osomort, a poca distancia abans d’arribar a la gran mansió de Masferrer i a l’Església.
Aquesta Font sempre ha sigut abundant de cabal d’aigua, anys en rere era molt freqüent veure molta gent amb garrafes agafant aigua.DSCN5241_01Sant Sadurni d’Osomort és un municipi de la comarca d’Osona
Està situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d’Osor, i envoltat de les poblacions de Viladrau, Espinelves, Vilanova de Sau, Folgueroles i Tavèrnoles. El terreny és, en la major part, forestal i de pastura.
La masia Masferrer cal destacar-ne per la seva arquitectura, del segle XVII, amb la façana esgrafiada i excel•lents treballs de forja a les balconades. L’església de Sant Sadurní d’Osormort és d’estil romànic-llombard. DSCN5239_01
Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé