Passeres sobre el Riu Ripoll

Viquipèdia

Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.

El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.

Història:

  • La nit del 25 de setembre de l’any 1962 hi va haver una riuada al Ripoll que va tenir uns efectes catastròfics en pèrdues humanes i materials. Es va emportar passeres, guals i ponts, i al novembre del mateix hi va haver noves riuades violentes.
  • La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va impulsar el projecte del condicionament dels marges, que incloïa l’eixamplament i neteja de la llera, la construcció del murs de formigó, protecció de talussos, la construcció de preses agrícoles i de diversos accessos, incloses 3 passarel·les.
  • El Proyecto de acondicionamiento del cauce del Rio Ripoll en el Término Municipal de Sabadell de 28 de febrer del 1963, va ser signat per l’enginyer Albino Lasso Conde i supervisat pel cap de secció Sr. Paredis amb vist i plau del Director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Juan Montañés.
  • L’autor del projecte, Albino Lasso Conde, enginyer de camins, canals i ports s’havia exiliat a Sud-amèrica durant la primera etapa del Franquisme, degut al seu passat republicà, als anys 60s retornà, va ser readmès al cos d’enginyers de camins, canals i ports i va ser destinat com a Enginyer Cap a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
  • Degut al seu coneixement de l’enginyeria americana va proposar construir les passeres de tipologia ‘cantilever’ suportada amb tirants, era una opció novedosa Espanya però resultava ser l’opció més econòmica i ràpida de construir.
  • Les passares es van finalitzar la primavera de 1964; es construïren al llarg de 1963 i els primers mesos de 1964.

Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.

Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.

Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.

Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.

En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).

Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.

Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina carrer Escoles de Polinyà

Aquesta destacada Alzina, esta en la cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles de Polinyà

En un talús prop d’una tanca metàl•lica d’una parcel•la de correus.

Alzina (Quercus ilex) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal  que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.

Observacions: 

Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part del registre d’arbres monumentals de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Llistat de Fonts i Mines de Sabadell

Font dels Capellans

Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.

  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
Font de la Teula
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de la Torre del Canonge
Font de Cal Estruc o de Monau
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec

Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.

Llibre:

Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.

Font del Torrent de Gotelles

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Xarxes de retenció de sòlits en Sabadell

Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.

Us passo l’explicació del motiu:

La seva estructura de retenció de sòlits:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Plataners del Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.

En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.

Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.

Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.

Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Les Fonts de Sabadell (Vallès Occidental)

Font Tosca

Aquesta llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les fonts naturals i mines que es troben actualment al terme municipal de Sabadell :

Font Gotelles
  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
Font i Bassa de can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec
Font dels Capellans

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biodiversitat del Parc de Les Aigües de Sabadell

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.

Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.

El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero