Setmana dedicada a les Fonts
La Fonteta és un racó tradicional situat als afores de Prullans (Cerdanya),
al costat del riu i davant de Cal Paleta.
S’hi accedeix fàcilment baixant pel carrer La Fonteta des de la plaça Major.
L’espai està condicionat en diversos nivells amb plantes, flors i utensilis de cultiu,
l’aigua brolla per un broc de pedra cobert de molsa, cau directament a un enreixat a nivell del terra que desguassa al riu.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Obres de transformació la plaça de la Immaculada de Terrassa.
L’Ajuntament de Terrassa va iniciar el passat juliol les obres de millora de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara. El projecte consta d’un pressupost total de 41.800,35 euros i una superfície d’actuació de 121 metres quadrats.
Segons van explicar des del Consistori, els treballs tenen com a objectiu transformar la plaça per millorar la convivència veïnal i protegir les façanes dels edificis que l’envolten.
La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, va visitar durant el matí els treballs de plantació de vegetació arbustiva i enfiladissa a la plaça de la Immaculada.
Des del Consistori expliquen que la plantació està formada per espècies resistents a la sequera, persistents i de llarga durada, i recalquen que aquesta intervenció “contribueix a millorar l’entorn i a afavorir la enfiladissa . Els treballs s’emmarquen en la creació d’un llindar verd entre la plaça i els edificis del voltant.
Les obres civils de la plaça Immaculada van finalitzar el passat mes de juliol, amb la instal·lació de dos parterres enjardinats i una nova distribució del mobiliari urbà en les zones de pas. Tot i això, a causa de les altes temperatures, la plantació es va programar per a aquesta tardor.
De cara a la primavera de 2026, l’Ajuntament preveu que l’aspecte de l’entorn de la plaça “canviarà significativament” i afirmen que estarà “en harmonia amb la resta de les zones verdes del barri d’Ègara”.
“Aquesta intervenció crearà un llindar verd entre la plaça i els edificis, contribuint a embellir i humanitzar aquest espai públic”, va explicar la regidora d’Obra Pública i Manteniment Urbà, Montserrat Alba, durant l’inici de les obres de la plaça el passat de juliol. D’aquesta manera, el Consistori també vol donar resposta a “una demanda veïnal històrica que ens reclamaven reduir els danys i sorolls ocasionats pels jocs de pilota a la plaça, que afecten les façanes dels edificis”, va afegir la regidora.
Recull del Text: Mon Terrassa
Text: Oriol Manrique / data 30/10/2025
Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.
Historia:
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.
Historial:
L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.
La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).
A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.
Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).
També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).
D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.
Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.
És possible realitzar-hi els següents itineraris:
Equipaments:
Us recomanem la seva visita.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Les Cases de Massana Pons estan en el carrer de Sant Francesc Xavier. 3-5 i 7-11 de Esplugues de Llobregat.
És un conjunt de tres habitatges unifamiliars aïllats (dels que actualment en queden dos), conegut com a Massana Pons,
situades en un recinte enjardinat que actualment esta obert i si pot passejar i gaudir dels diferents arbres, arbust i plantes.
Modernament, s’hi ha instal·lat una font-brollador, obra de l’escultor Xavier Corberó.
Esta formada per una columna on l’aigua llisca per aquesta.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Font situada a l’entrada del nucli de Montfalcó, en el lloc conegut com l’era de Can Magí.
El brollador de polsador manual està situat en un marge arranjat amb pedra seca.
Una filera de pedres en forma d’arc angulat fa de coberta de la pica on desaigua la font.
L’arc està coronat per una pedra on s’assenyala l’any d’inauguració (1989) i el nom de la font. A banda i banda, hi ha plantats sengles rosers.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.
L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.
Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.
L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.
Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir del Laberint natural d’arbres Sant Fost que esta situat en l’avinguda d’Aragó de Sant Fost de Campcentelles,
si seguim al llarg d’aquesta avinguda podem conèixer més els jardins i arbres,
donat que en cada confluència dels carrers, es com si fora un jardí diferent.
També, es una barrera verda que forma l’espai central de l’avinguda.
Amb una varietat destacada d’arbres, arbusts i plantes.
Molts d’ells són destacats, amb troncs gruixuts i amb branques llargues.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.
Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,
es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.
L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.
Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,
així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.
Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau.
L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.
Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
