Mirador del Castell d’Argençola

Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea d’estada de can n’Oriol de Rubí

Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,

on s’arriba pel camí de can n’Oriol.

Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.

Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,

es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.

Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.

A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,

i activitats esportives.

Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.

De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plàtans de la Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font i els dos Plàtans de can Cabanyes, estan a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A., un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats. Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge.

Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i bassa de “La Caseta” en Camps de Fonollosa

Des de Camps veïnat de Fonollosa, cal anar al mas de “la Caseta”, tot abans passant per la Creu de Terme,

Una vegada arribem a la masia, el Pou esta en el costat esquerra de la casa.

Es un Pou circular, d’estructura cilíndrica i tapat per dalt,

Disposa d’una portella de fusta com accés. Esta a l’ombra d’una parra de raïm.

A poca distància i front a la casa, hi ha una vella bassa rectangular, que en èpoques queda tapada per la vegetació.

Actualment no hi ha aigua, esta completament seca.

Us recordem que esteu dins d’una finca particular que cal respectar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres –  L’Alzina de l’entrada a Olvan

Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.

Està al costat de camps cultivats.

És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.

Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé