Espai d’aigua en el Molí de Roda de Veciana

La casa de colònies Molí de la Roda està situat a Veciana, a la comarca de l’Anoia, en un indret tranquil i agradable a 650 m per sobre del nivell del mar.

És un espai ideal per passar uns dies de descans o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat. Ofereixen una gran varietat d’activitats i programes educatius per a les escoles en els seves instal·lacions.

Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l’antiga residència dels barons de Segur.

Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom,

avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.

A la dreta, unes escales ens permeten baixar davant de la façana de la casa. 

L’aigua sobrant baixava pel costat dret de les escales fen com uns saltants,

a

Ara esta totalment sense aigua…

A les rodalies del Molí o de la casa de Roda, hi han espais per descansar o prendrà un àpat..

Rodes antigues de molí com a taules i seient de pedra.

També, amb plàtans molt grans i alts,

a

amb taules i seients que ens podent donar una estona agradable, sobre tot per la seva ombra a l’estiu…

Recull de dades del Molí : Diba. i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Rovira – 3ª # d’Avià

En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.

A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més, el passat diumenge, en aquest blog, us vàrem presentar la font 2ª.

avui farem menció a la Font de la Rovira – 3ª.

Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.

Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…

L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.

L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.

A l’estiu es un lloc fresc i hi ha a prop una taula amb bancs per poder un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador del Castell d’Argençola

Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea d’estada de can n’Oriol de Rubí

Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,

on s’arriba pel camí de can n’Oriol.

Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.

Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,

es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.

Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.

A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,

i activitats esportives.

Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.

De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plàtans de la Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font i els dos Plàtans de can Cabanyes, estan a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A., un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats. Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge.

Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i bassa de “La Caseta” en Camps de Fonollosa

Des de Camps veïnat de Fonollosa, cal anar al mas de “la Caseta”, tot abans passant per la Creu de Terme,

Una vegada arribem a la masia, el Pou esta en el costat esquerra de la casa.

Es un Pou circular, d’estructura cilíndrica i tapat per dalt,

Disposa d’una portella de fusta com accés. Esta a l’ombra d’una parra de raïm.

A poca distància i front a la casa, hi ha una vella bassa rectangular, que en èpoques queda tapada per la vegetació.

Actualment no hi ha aigua, esta completament seca.

Us recordem que esteu dins d’una finca particular que cal respectar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres –  L’Alzina de l’entrada a Olvan

Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.

Està al costat de camps cultivats.

És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.

Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero