Setmana dedicada al Municipi d’Olvan
Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.
Està al costat de camps cultivats.
És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.
Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.
Text: : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.
L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.
Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.
La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.
L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.
Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.
Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.
Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.
Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…
fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,
Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.
Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.
Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…
Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.
Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:
Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real
Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.
Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé
Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,
amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.
Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)
Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,
El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.
Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,
en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.
Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.
Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).
El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.
Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada
Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.
Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.
Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.
Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…
Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !
Recull de dades: Varis
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.
La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.
Es van construir varis pous per les necessitats pròpies
i per regar els camps.
Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.
Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.
Vàrem fer un tom per dins de la finca
i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,
que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-se en la carretera B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.
Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,
podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.
En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,
amb una escorça molt gruixuda,
fen-los així uns pins més destacables.
La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.
També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.
Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.
Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Avui us recomano fer una petita caminada des de can Bonic, tot agafant el carrer de la Carretera de la Bunyola en El Prat de Llobregat.
S’inicia el recorregut per l’esquerra, pel costat de camps de carxoferes i,
cal seguir per la dreta, donat que surt a cel obert la canal de la dreta del Llobregat.
Ara la canal, està plena de canyissars, que en espais sense vegetació la podreu veure millor.
Si no hi ha circulació de vehicles, veureu alguns ocells de diferents especies, allí en les aigües de la canal.
Al vostre costat drets veureu els Horts Lúdics, que ja us vaig fer un article fa unes dies.
Cal seguir fins un pont o passera peatonal sobre la canal i cap a l’esquerra per poder visitar diversos llocs.
Un cartell ens indica per anar a Delta del Llobregat, Mirador del Semàfor, Antiga caserna del Carrabiners…
Vosaltres seguiu a la dreta, on esta un Espai lúdic per Gent Gran, on hi han aparells per la mobilitat,
en mig d’un jardí, amb bancs, papereres i font de xarxa.
En aquest punt finalitzen els horts públics,
i trobareu un altre circuit que ve des d’El Prat o de les Platges,
amb plataners, que a l’estiu fan bona ombra,
amb un rec secundari al seu costat.
Heu arribat al Tanatori i Cementeri d’El Prat de Llobregat,
si seguiu arribareu al Mirador del Aeroport del Prat.
Es una recorregut molt planer i agradable de fer, us el recomano.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
Esta fet de totxanes tot ell.
Es rodo amb coberta o cúpula rodona.
En un lateral te la portella de reixa de ferro.
Esta situat en un espai natural molt bonic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Caterina està en el Barri del Rieral,al costat de llevant del riu Tenes, poc més avall de la resclosa de la Casa Vella.
Unes escales ajuden a baixar fins la mateixa font, disposa d’una barana.
Va ser construïda cap l’any 1950, per calmar la set dels pagesos que cuidaven els camps d’avellaners.
Fou construïda per l’Esteve Tura i Joan Molins de can Ribafort.
Li posaren el nom de Caterina tal com es deia la mare de l’Esteve.
Una important riada en l’any 1994 se la va emportar i, en part sepultar.
Durant l’any 2019, gracies en Josep Molins i Josep Ciurans la van fer de nou, tal com actualment està.
Hi ha poc espai en la font, donat que esta molt a prop del riu Tenes.
Actualment esta seca, tenint en conta que era d’un gran volum d’aigua i,
considerada una de les més bones de Santa Eulalia de Ronçana.
Text: Pere Ciurans
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.
El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.
Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.
Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.
Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.
Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.
El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.
La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.
Observacions:
Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 