Arbres: Plàtans de la Font del Comú dels Hostalets de Pierola

Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.

Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,

d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,

amb un tronc gruixut i branques destacables.

A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,

Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de Les Deus de Sant Quintí de Mediona

Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat

Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres…

A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.

Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.

En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,

Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu

que fa estar en aquest espai natural molt be.

Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.

També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de Santa Maria d’Avià

Aquest Roure destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situat front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’una gran Alzina que us vaig presentar ahir.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques allargades,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles a la primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Santa Maria d’Avià

L’Alzina destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situada front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’un gran roure.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de cal Pauet d’Espunyola

El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet)  del municipi de l’Espunyola.

Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,

Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.

Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Sant Just de Joval d’Olius

Sant Just de Joval, o Sant Salvador de Sant Just Joval, és una església romànica del municipi d’Olius (Solsonès)

Per les rodalies d’aquesta antiga església s’hi trobem varies alzines destacables.

Són de tronc gruixut i nombroses branques que fan una considerable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de la Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a aquest Roure cal seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta,

a mig camí del Collet de les Termesa, i al costat de la mina de la Font de les Poses es situa aquest gran i vell Roure.

Tant el tronc com les seves branques són gruixudes, de fet, són tres les branques i d’elles surten altres més petites.

Esta en un lloc molt humit, per aquest motiu ha crescut molt en el pas dels anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan de la Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a aquest Plàtan can seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí  a la dreta.

A mig camí del Collet de les Termesa, i a prop de la Font de les Poses.

Plàtan amb un tronc molt gruixut i alt, disposa de moltes i allargades branques,

donat que no es poda des de fa moltíssims anys. Dona una bona i fresca ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtan de l’av. Madrid de Sant Cugat del Vallès

El Plàtan esta situat en el carrer Camí de Sant Cugat al Papiol, amb av. de Madrid i a prop del centre educatiu “La Farga” de Sant Cugat del Vallès.

És un Plàtan de gruixut tronc amb 5 grans branques, que tenen nombroses de més petites i primes.

Que a l’estiu i gracies a les seves fulles fan una ombra considerable i una allargada capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Museu d’Art del Bolet de Montmajor

El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.

Historia:

  • El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
  • Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
  • La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
  • El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
  • La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.

El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.

La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.

A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.

A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.

Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.

Observacions:

Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero