Avui destaquem: La Font de Talló de Bellver de Cerdanya

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya),

Historia:

  • Segons la llegenda popular, la Mare de déu de Talló va ser trobada per un animal a la font de Talló, tal com queda de manifest en els goigs que se li evoquen:

“Vostra imatge prodigiosa en una font s’ha trobat, i ésser Vós nos ha mostrat font de gràcia caudalosa…”

  • L’actual capella va ser reconstruïda l’any 1966.
  • Durant la seva rehabilitació es va trobar una pedra amb la inscripció de l’any 1411, que fou col·locada com a setial de la verge reproduïda.

Petita capella de pedra, orientada cap a ponent, amb arc dovellat i creu de pedra a la part exterior. Està coberta amb volta de canó i capçada a la paret est, on hi ha una reproducció de la Mare de Déu de Talló. Té dues obertures a les parets nord i sud

En la paret de dins hi ha una aixeta de polsador i l’aigua va a una pica quadrada en cada costat un seient. Per les rodalies hi han taules i bancs  per fer un àpat.

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Les Alzines de Togores de Sabadell

L’ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’una ermita i masia possiblement del segle XIV, situades a l’esquerra del Ripoll, a la vall del riu Tort,

en una esplanada envoltada d’alzines.

Els boscos de rodalies de Togores bàsicament són de Pi,

però cal destacar les alzines properes a l’ermita i masia.

Moltes son de tronc destacable,

amb branques allargades i notables.

Algunes amb una capçada arrodonida i amb moltes fulles.

Fa uns anys en rere, era un espai que es concentrava molta gent per passar el dia,

a l’ombra de les alzines.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de Santa Maria d’Avià

Aquest Roure destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situat front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’una gran Alzina que us vaig presentar ahir.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques allargades,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles a la primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Santa Maria d’Avià

L’Alzina destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situada front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’un gran roure.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Clot d’en Roca de Bagà

Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;

a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,

on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet  on a dalt hi ha l’ermita.

Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.

Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.

L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.

L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.

A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre  bancs més de pedra.

Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, al camí que puja a l’Ermita de Sant Pere de Reixac,

a l’arribar a la cruïlla del camí que be del camí de can Piqué (Restaurant i camp de Tir),

en aquest punt veureu un ballat de fusta, es per no entrar per sobre de la teulada de la Cisterna.

Te una dimensions molt considerables, com si fos una casa.

L’aigua entrava per medi d’una canal a l’altre costat del camí.

Des de fa molts anys no hi passa aigua, per tant dins de la cisterna es buida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de l’Ermita de Sant Andreu de Fonollosa

En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de Sant Muç de Rubí

Per veure aquest Hotel d’insectes, cal seguir des de Rubí el camí de Sant Muç, fins a l’ermita.

Allí a poca distancia, hi ha un camí a l’esquerra que en pocs metres porta a la Font del mateix nom.

Veurem aquest petit Hotel d’insectes col·locat en un cartell de Itineraris de les rodalies de Rubí.

En que sigui petit, hi ha sis compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 1ª Part #

La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,

està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.

Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.

Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.

És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.

Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.

L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.

Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,

refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.

L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.

Text: : Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies: Ramon Solé

El Pi torçat de l’ermita de Sant Sebastià de Calaf

A poca distancia de l’ermita de Sant Sebastià, hi ha un petit bosc que destaca un Pi molt torçat.

Però presenta una bona subjecció al terra i esta en bones condicions, esperem que pugui viure molts anys més…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero