Arbres: Roure de Santa Maria d’Avià

Aquest Roure destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situat front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’una gran Alzina que us vaig presentar ahir.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques allargades,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles a la primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Santa Maria d’Avià

L’Alzina destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situada front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’un gran roure.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Clot d’en Roca de Bagà

Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;

a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,

on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet  on a dalt hi ha l’ermita.

Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.

Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.

L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.

L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.

A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre  bancs més de pedra.

Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, al camí que puja a l’Ermita de Sant Pere de Reixac,

a l’arribar a la cruïlla del camí que be del camí de can Piqué (Restaurant i camp de Tir),

en aquest punt veureu un ballat de fusta, es per no entrar per sobre de la teulada de la Cisterna.

Te una dimensions molt considerables, com si fos una casa.

L’aigua entrava per medi d’una canal a l’altre costat del camí.

Des de fa molts anys no hi passa aigua, per tant dins de la cisterna es buida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de l’Ermita de Sant Andreu de Fonollosa

En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de Sant Muç de Rubí

Per veure aquest Hotel d’insectes, cal seguir des de Rubí el camí de Sant Muç, fins a l’ermita.

Allí a poca distancia, hi ha un camí a l’esquerra que en pocs metres porta a la Font del mateix nom.

Veurem aquest petit Hotel d’insectes col·locat en un cartell de Itineraris de les rodalies de Rubí.

En que sigui petit, hi ha sis compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 1ª Part #

La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,

està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.

Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.

Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.

És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.

Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.

L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.

Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,

refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.

L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.

Text: : Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies: Ramon Solé

El Pi torçat de l’ermita de Sant Sebastià de Calaf

A poca distancia de l’ermita de Sant Sebastià, hi ha un petit bosc que destaca un Pi molt torçat.

Però presenta una bona subjecció al terra i esta en bones condicions, esperem que pugui viure molts anys més…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador de l’Ermita de Sant Sebastià de Calaf

El mirador esta en la part alta del camí de l’ermita de Sant Sebastià de Calaf.

Al ser un punt alt es pot veure unes vistes magnifiques de la població de Calaf

i  també de la comarca i d’altres, sobre tot en dies serens.

Uns plafons ens indican cada lloc destacat que podem veure més a prop o més lluny…

que us motivaran a conèixer Calaf i les rodalies; i no us oblideu de visitar l’ermita de Sant Sebastià.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sequera en Parcs i Jardins en Terrassa

En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…

Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…

També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.

Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero