Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;
a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,
on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet on a dalt hi ha l’ermita.
Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.
Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.
L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.
L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.
A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre bancs més de pedra.
Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.
En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,
està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.
Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.
Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.
És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.
Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.
L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.
Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,
refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.
L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 