Arbres: Els Plàtans de Les Deus de Sant Quintí de Mediona

Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat

Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres…

A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.

Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.

En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,

Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu

que fa estar en aquest espai natural molt be.

Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.

També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de Santa Maria d’Avià

Aquest Roure destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.

Concretament esta situat front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’una gran Alzina que us vaig presentar ahir.

Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques allargades,

que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles a la primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Desmai d’Aguilar de Segarra

El desmaisalze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o plorairesalze sepulcral.

Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.

Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan,  en pocs metres ens porta al Desmai.

Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.

Recull de dades del Arbre: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de l’Esperança en Sant Fost de Campsentelles

Dins del Parc de la Pau, hi ha el Jardí de l’Esperança, situat en l’avinguda Dr. Mauri de Sant Fost de Campsentelles.

El Jardí de l’Esperança, també se’l coneix com a Jardí Lila.

Sant Fost, fa així la commemoració a totes les víctimes de la violència de genera. Amb la lluita per la igualtat entre homes i dones i per la fi de qualsevol acte de Violència.

Hi han plantes que fan flors liles en primavera i a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 2ª Part #

Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia  de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.

Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.

Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.

S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…

I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…

Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.

Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font de la Dona dels Pans de Gósol

La Dona dels Pans esta situada en la Plaça Major de Gosól.

És una peça esculpida per Josep Ricard Garriga que evoca el quadre pintat per Picasso, i l’estada d’aquest artista al municipi de Gosól, durant la primavera de l’any 1906.

L’escultura esta a sobre d’una columna que de fet es una font de diversos brocs, l’aigua cau a una gran pica de sis cantonades.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’Avinguda 22 de juliol de Terrassa

Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,

En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,

això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.

Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.

Foment de la Biodiversitat:

Perjudicis i beneficis:

L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:

En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…

Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.

Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.

Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.

Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La primavera, ja la notem en els mesos de Gener i Febrer …?

En les últimes dècades podem notar que els arbres, sobre tot els fruiters i d’altres, floreixen abans del que era normal, durant la primavera.

S’ha avençat a febrer, però en moltes comarques aquest any ens ha sorprès molt més, a mitjans de gener ja hem pogut veure ametllers, cirerers i altres arbres ben florits.

No sols axó representa un canvi clar climàtic, que pot provocar una gran merma en la producció del fruit si dintre d’unes setmanes torna a fer fred i/o turmentes.

Canviarà, en els propers anys aquesta línia ?… Ens tindrem d’acostumar a aquest canvi tant important?…

Sens dubte, el camp fa que la floració dels arbres ens doni un aire primaveral, inclòs ara !!!

Text i Fotografies: Ramon Solé

Canvi climàtic : Formiguers i Formigues

Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)

Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;

les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs  i en algunes cases.

No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.

Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…

Veiem que el Canvi climàtic es a casa nostra…!

Text i Fotografies: Ramon Solé