Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.
Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.
La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.
Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,
El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.
La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
Els Jardins de Miquel Martí i Pol, esta situats en camí Sant Cugat al Papiol, avinguda Pompeu Fabra, Passeig del Roser i Plaça del Blat de Sant Cugat del Vallès.
Te una diversitat d’arbres que proporcionen una bona ombra.
Disposa d’un Rocòdrom de lliure accés, per a 14 a 65 anys.
Us passo les normes per seu us,
També un espai amb atraccions per els més petits.
Aquests Jardins estan considerats com a Refugis climàtics exteriors en Sant Cugat del Vallès.
Gracies al seus grans i allargats arbres que disposa.
Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.
Historia:
Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.
A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).
Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell