Situat a la serra de Falgars, s’hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d’arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71.
Actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes, fonts i lloc per dinar.
Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Déu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un “lloc de moltes falgueres”.
A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a pobletans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes.
En són dates especials la Trobada de pobletans i expobletans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.
Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat
Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners,pollancres, moreres…
A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.
Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.
En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,
Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu
que fa estar en aquest espai natural molt be.
Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.
També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac sector de Vacarisses.
Historia:
L’any 1987 es va declarar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Aquest mateix any la Diputació de Barcelona va comprar a la família Faura-Ubach (descendents de l’antiga masia que dóna nom al massís) la finca de l’Obac, amb una superfície de 623 ha.
D’aquesta manera s’ampliava notablement la propietat pública del Parc Natural.
Aquestes terres, una part de les quals havien estat afectades per l’incendi forestal de 1986, pertanyen als termes municipals de Terrassa (277 ha) i Vacarisses (346 ha).
La dècada de 1990 es portà a terme un procés que va portar a una notable ampliació del territori del Parc, aprovat el 1998. Al terme de Vacarisses s’amplià cap al sud fins al límit del mateix poble i la carena del Roure Monjo.
La zona de l’Obac va tenir una important ocupació a l’època alt-medieval. Amb la crisi del segle XIV moltes de les cases que hi havia es convertiren en masos rònecs, i la casa de l’Obac va engrandir-se formant una gran propietat. Abans de la fil·loxera, bona part del territori estava plantat de vinya i era una de les principals zones productores de vi. També hi van ser molt destacades les activitats dels carboners.
El Parc està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica: el de Sant Llorenç i la serra de l’Obac
(aquest últim pren el nom de l’antic mas situat en terme de Vacarisses) i inclou terrenys de 12 municipis, entre ells Vacarisses.
La part corresponent a Vacarisses abasta 1.354 ha que inclouen l’antiga finca de l’Obac, a l’extrem nord-oriental del terme, més bona part del sector situat més al sud, fins la carena del Roure Monjo i els cingles de Vacarisses.
Per aquesta banda el límit de la zona del Parc és, aproximadament, la carretera que va de la Barceloneta a la urbanització dels Caus.
L’orografia de la serra de l’Obac és escarpada i plena de cingles i canals, amb predomini dels conglomerats, que formen un relleu semblant al del massís veí de Montserrat.
La zona compresa dins el terme de Vacarisses és precisament un dels indrets més agrestes, amb turons emblemàtics pel seu perfil singular,
com ara el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Collsapera o el Turó Roig.
També són destacables, per la seva orografia característica, els cingles de Vacarisses, situats a l’esquena del poble.
La fisuració que caracteritza els conglomerats afavoreix la circulació d’aigües càrstiques, mentre que les intercal·lacions de margues entre conglomerats han donat lloc a nombroses coves i avencs.
Un exemple d’aquest fenomen és el conjunt de fonts intermitents que, en determinades temporades, expulsen un borboll d’aigua procedent del subsòl.
La font de la Saiola, en terme de Vacarisses, és la més important, seguida de la Barbotera i la Pedregosa, en terme de Rellinars.
Així mateix, alguns torrents o rieres de la zona configuren congostos amb espectaculars salts d’aigua i zones de ribera d’un notable interès, com ara el torrent de can Còdol o la riera de Sanana.
El clima és mediterrani subhumit i per això hi predomina l’alzinar, que per sobre dels 800 m
s’enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits, i també les pinedes (pi blanc).
L’existència de grans masses forestals que alternen amb esplèndides cingleres i espadats ofereixen unes condicions òptimes per al refugi i la cria de nombroses espècies vertebrades.
Entre d’altres: el senglar, l’esquirol, els conills, el gat mesquer, la guineu, el toixó i la cabra. Les aus més comunes són la merla, el tudó, el gaig, el pit-roig, les mallerengues, el pinsà, la cadernera, els sits, la puput i el tord.
També s’hi poden trobar corbs i altres aus rapinyaires. Pel que fa als rèptils, hi sovintegen la serp verda, la serp blanca, l’escurçó o la salamandra.
Dins el terme de Vacarisses hi trobem la Casa Nova de l’Obac, que ha estat habilitada com a centre cultural i punt d’informació del Parc i ha esdevingut un dels principals punts de referència dels visitants.
Observacions:
En bona part de la zona hi ha restringit l’accés als vehicles motoritzats
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.
Llibre:
Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 