Petita zona d’estada en Llinars del Vallès

Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.

Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.

La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.

Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,

El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.

La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina de cal Garcia de Polinyà

La Mina esta front l’entrada de Cal Garcia (Restaurant), en el carrer del Pintor Joan Miró, 4 de Polinyà.

La boca de la mina es troba en superfície, just abans d’entrar al restaurant de cal Garcia,

I al costat d’un lledoner molt antic, que fa uns dies us vaig presentar.

Té accés amb reixa a peu pla, a partir d’on davalla en direcció esta oest i per mitjà d’uns graons tallats a l’argila.

Desconeixem a partir d’aquest punt el seu recorregut.

Al nord-est de la boca de la mina, ja a l’interior del pati d’accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font dels Clotassos de Vilada

La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.

Historia:

  • Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l’any 1932, en ple fervor Republicà.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
  • És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d’un estil molt semblant.

Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.

El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.

Observacions:

La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Segona Alzina destacada de l’església de Polinyà

Segona Alzina destacada en el Passeig de l’església i amb camí del Padró, a prop de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.

Es una Alzina amb poca alçada de tronc,

Però amb una diversitat de branques.

Te una capçada arrodonida i molt densa de fulles tota ella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de l’Alzina de Polinyà

Aquest Jardí, esta situat en la Plaça de l’Alzina amb l’Av. Can Serra de Polinyà.

No es massa gran, però te una mica de tot, cal destacar la zona  destinada a jocs infantils,

Un basquet, una caixa biblioteca, bancs per descansar,

I com no, una font d’aigua de xarxa pública.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i reg del hort del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.

Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.

L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.

Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.

L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,

i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.

Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.

D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.

Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Prat “sense sega” de Sant Cugat del Vallès

El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,

esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.

El Prat sense sega, es un refugi de fauna.

La naturalització afavoreix la biodiversitat

i mitiga els efectes del canvi climàtic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Día Mundial del Agua 2026

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2026 a escala internacional té com a lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”. 

Un lema que es fonamenta en la relació de l’aigua amb la igualtat de gènere, ja que, per una banda les crisis relacionades amb l’aigua afecten en major grau a les dones i a les nenes i, per una altra, la gestió en les seves mans comportarà uns majors beneficis pel conjunt de la població.

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:

#diamundialaigua #worldwaterday

Text annex:

Hem recordat en altres moments les tradicionals tasques que les dones i les nenes han dut i duen a terme en relació a l’aigua: anar a buscar-la, portar-la, rentar i rentar-se, netejar les coses i els éssers, cuinar, curar…, aprofitant-la de la millor manera possible.

Ara es vol i volem ressaltar que una gestió en la que elles siguin protagonistes redundarà en benefici de la majoria, ja que s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la gestió i distribució de recursos redunda sempre en benefici de la població, especialment en mitjans que, l’acumulació i l’especulació d’uns pocs, han causat una gran depredació i degradació que amb aquesta incorporació femenina esperem revertir.

L’aigua només podrà fluir si no n’hi ha grans retencions particulars.

L’aigua només fluirà canalitzada amb eficiència.

L’aigua flueix quan arriba a tots els racons.

Recull de dades: Diputació de Barcelona “Dia Mundial de l’Aigua” i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Text annex i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Fons fotogràfic: Rasola