Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.
En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.
A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.
Historia:
Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.
El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.
Observacions:
La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.
En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.
D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.
A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.
Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.
Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.
Historia:
La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.
La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.
Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.
A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.
El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a l’església de Santa María de Freixenet.
Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,
arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,
on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).
Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.
Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.
A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides
Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.
També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.
Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bon Sant Esteve
Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.
Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.
Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.
Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,
ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.
En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.
En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.
Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.
Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)
A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.
Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.
Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.
La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment
A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica
Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:
“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”
La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.
L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.
Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.
A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.
Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.
Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.
Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.
En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.
A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.
La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.
Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,
així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.
Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 