La Font del Ferro esta al costat del Pont de la riera de Marmellar, a la carretera BV-2176, entre el km 6 i 7 de Castellví de la Marca.
No té el broc, és molt petita i no sempre raja.
Casi sempre esta envaïda per la vegetació (tapada).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Tríade scp.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Restes del Molí de Can Mata de la Clota, s’hi accedeix des de la urbanització de Can Mata, a prop del Torrent de la Vena a tocar de la Foradada, dins del municipi de Piera.
Historia:
De l’estructura en queden pocs vestigis, que serien algunes restes de fonamentació i del mur de contenció de la bassa, així com pedres i carreus dispersos per la zona.
Tenia una estructura de planta rectangular i la bassa estava situada al costat sud oest.
Observacions:
Actualment en aquest indret s’hi ha habilitat un camp d’entrenament de trial.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat.
Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa, documentada des de finals del segle XIII i refeta al segle XVII per la família Ribalta i el mas de can Ribalta reformada l’any 1760.
El pou que ens referim, generalment es com una cisterna que emmagatzemava l’aigua de pluja, que per medi d’un canaló ho recull de la teulada.
En la seva part superior de la casa o masia, te una corriola per poder extreure l’aigua per les necessitats pròpies de la finca. Era molt habitual tenir un pou-cisterna en cases aïllades o en llocs de secà.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
S’arriba a 200 metres a llevant de la carretera BV-4342, punt quilomètric 3’500 en Sant Martí d’Albars.
Historia:
La font de la Blava està situada al marge d’un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava.
S’accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l’altre cantó del rec de la Blava, trobem la font.
Es tracta d’una font de pou que ja no s’utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l’estructura de ferro amb la politja que s’utilitzava per extreure l’aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s’ubicava la maquinària que permetia bombar l’aigua a la xarxa de la Blava.
Observacions:
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern de l’any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101’60 mg/l, per la qual cosa s’havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Safareig de la Gratella esta en el Callisot de la Gratella a prop del Molí en Berga.
Historia:
És un safareig de pedra, amb una bassa on s’emmagatzema l’aigua i un pedrís on es rentava la roba.
El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. (Actualment no te aigua)
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, camí direcció est i trencall al sud-oest uns 200 m. a poc de deixar la Font.
Historia:
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols al costat dret del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
Fa uns anys el propietari d’Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l’indret com a “lago del loto”.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Riera del Carme al seu pas pel municipi d’Orpí (comarca de l’Anoia, Barcelona)
és un entorn natural protegit conegut principalment pels seus espectaculars gorgs, cascades i estrets geològics.
La bonica església romànica de Santa Càndia d´Orpí. Al costat hi ha zones habilitades per deixar el cotxe
El curs fluvial ha esculpit racons màgics com els Estrets de Can Vidella, el Gorg de Ca l’Amat i l’emblemàtic Gorg del Diable
Ruta dels Gorgs de Santa Càndia: És un itinerari lineal curt d’uns 2,5-3,5 km (anada i tornada) que avança en paral·lel a l’aigua.
Tot i que la primera meitat del recorregut és plana i senzilla, el tram encaixonat de la riera compta amb zones pedregoses,
algun punt una mica aeri i passos equipats amb cordes o cables de ferro (passamans) per vorejar la roca humida.
Cal un mínim d’agilitat.
No és una ruta recomanada per a nens molt petits o persones amb mobilitat reduïda a causa de l’exposició d’aquests trams amb cordes.
Actualment està prohibit banyar-se als gorgs per protegir la biodiversitat
i el ecosistema fràgil d’aquest espai natural.
És ideal visitar-la a la primavera o tardor, o bé després de dies de pluges intenses,
ja que és quan la riera llueix amb el màxim cabal i les cascades s’aprecien en tota la seva esplendor.
Resum del Text: IA
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Bassa de Font de la Riba és un petit espai natural i hidrològic situat al municipi de Sant Quirze del Vallès (Barcelona), integrat dins el projecte de recuperació ambiental de la zona humida de Can Ponsic.
Es localitza en un entorn boscós molt proper al Torrent de la Betzuca i just sota la històrica balma neolítica de Can Pallàs, i la Font de la Riba.
La font i la seva petita bassa associada van ser recuperades exhaustivament a partir del novembre del 2008 gràcies a jornades de voluntariat popular coordinades per l’associació Sant Quirze Natura i l’organització ecologista DEPANA. En aquestes jornades es va esbrossar el terreny, es van crear esglaons d’accés i es va reforestar la ribera.
Tot i que històricament el terme municipal va arribar a albergar desenes de fonts naturals, la Font de la Riba és una de les poques supervivents.
Tot i això, a causa del canvi climàtic i les sequeres dels últims anys, visitants locals en plataformes, han assenyalat que el petit basal o bassa sol trobar-se sec o amb un cabal mínim, s’abasteix de la Font de la Riba i de la pluja.
És un punt de pas molt habitual a les rutes a peu que connecten Sant Quirze del Vallès amb les Fonts de Terrassa (com la variant del sender de gran recorregut GR-173).
Es considera una parada ideal per a senderistes i ciclistes que busquen trams d’ombra amb seients.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador : Armengol Gelabert
La Font lluminosa esta en la Plaça de Sant Joan, al costat del riu Cardener en Súria.
Historia:
Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d’ordre dòric truncades a mig fust,
que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.
Taula per jugar en família en la plaça de Sant Joan.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A 200 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14’100 esta el Molí d’Escrigues.
Historia:
El molí d’Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d’Escrigues.
Es tracta d’un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular.
La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys.
La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d’accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d’un cor amb una creu, al mig de la data.
A l’esquerra en s’hi adossa un cos de teulada d’una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est.
A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s’hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d’obra.
La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l’interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882.
Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d’aigua cap a l’interior del molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
