Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,
i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.
També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.
Per anar a visitar els Safareigs antics, cal des de la carretera 431 seguir pel camí de Cal Congre, i desviar-nos i seguir pel carrer Gafarró fins arribar a unes cases i a peu girar a l’esquerra fins el safareig.
El safareig esta dins d’un cobert no massa gran.
Te dos compartiments, actualment no te aigua en cap d’ells.
Quan el vàrem fotografiar estaven fent l’arranjament.
En un costat hi ha escrit : “ A. Puig any 1934”.
En la seva part de darrera conserva el mur original.
Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.
Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.
Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.
Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.
Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.
Es un pou d’estructura rodona,
No disposa de teulada.
En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,
Per evitar accidents i poder recollir aigua.
Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.
Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.
El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.
Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.
Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.
Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.
L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,
l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.
a
L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia
Font de la Grípia molt degradadaFont actual
Altres accions, la consolidació de la Bassa
A
i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.
I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.
L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,
a
viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària
a
i l’ús turístic i de gaudi.
a
Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars, des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat que fa una certa baixada
i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.
Els últims mesos de l’any 2025, es va portar a terme per part de l’ajuntament de Terrassa la restauració de la font de la Grípia,
consolidant la seva estructura i traient els grafits.
I la creació d’una nova àrea d’estada.
Aquesta consisteix com altres existents en el traçat de la via verda, amb uns blocs de pedra que es pot en ells descansar i/o fer un àpat.
Recordem que la Font de La Gripia, no es apta pel consum humà, així figura en un cartell.
La casa de colònies Molí de la Roda està situat a Veciana, a la comarca de l’Anoia, en un indret tranquil i agradable a 650 m per sobre del nivell del mar.
És un espai ideal per passar uns dies de descans o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat. Ofereixen una gran varietat d’activitats i programes educatius per a les escoles en els seves instal·lacions.
Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l’antiga residència dels barons de Segur.
Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom,
avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.
A la dreta, unes escales ens permeten baixar davant de la façana de la casa.
L’aigua sobrant baixava pel costat dret de les escales fen com uns saltants,
a
Ara esta totalment sense aigua…
A les rodalies del Molí o de la casa de Roda, hi han espais per descansar o prendrà un àpat..
Rodes antigues de molí com a taules i seient de pedra.
També, amb plàtans molt grans i alts,
a
amb taules i seients que ens podent donar una estona agradable, sobre tot per la seva ombra a l’estiu…
El Molí de Vent esta situat en el carrer Olímpia número 1 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès. (A prop del Molí que us vaig presentar ahir del carrer Pont 10)
Historia:
Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.
Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Olímpia de Valldoreix.
Està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Li manquen les pales però conserva l’estructura, malgrat que es troba oxidada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Molí de Vent esta situat en el carrer del Pont número 10 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.
Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Pont de Valldoreix. El molí està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Tot i que li falten la majoria de pales i el cos del penell, conserva l’estructura malgrat que està oxidada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 