Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonèsafluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de LladursCastellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

Torre de l’Aigua de la Bleda de Pacs del Penedès

Torre de l’Aigua de la Bleda esta a prop de la Ctra. BV-2121, km 2,3 a 2 km. de Pacs del Penedès.

Historia:

  • Es tracta d’una antiga torre de l’aigua, bastida el 1923 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l’enginyer Lunciano Moro.
  • Actualment no s’utilitza.

La torre està situada al límit del terme municipal de Pacs del Penedès amb el de Sant Martí Sarroca, envoltada de vinyes en una zona plana.

Generalitat de Catalunya

És de planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals.

Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització del maó vist.

La torre de l’Aigua de la Bleda és un edifici de Pacs del Penedès (Alt Penedès) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina del Molí de La Roda de Veciana

Ahir us vaig presentar la Font del Lleó o de la Granota del Molí de la Roda de Veciana.

Al costat del camí, a l’alçada del molí, hi ha la Mina que capta l’aigua de la Riera Gran i la condueix a través d’una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó.

Riera Gran

L’entrada o boca d’aquesta peculiar estructura s’inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí.

Està construïda de pedra i la galeria té més d’un metre d’alçada i un metre i mig d’amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s’han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l’entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro.

En el pany de mur per on no corre l’aigua, s’ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí.

En els darrers metres abans d’arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la masia de Santamaria de d’Avià

Cal situar-nos en l’església de Santa Maria que esta a prop de la masia de Santamaria,

Al seu darrera hi ha camps on destaca una torre molt antiga.

De fet es un Pou que la seva aigua s’utilitzava per atendre les necessitats de la finca.

Te una portella de fusta d’accés per treure l’aigua. En la part superior esta tapada per lamines grans de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font – farola d’Avià

La Font – farola esta al centre de la plaça del Padró, davant de la seu de la Penya Blau Grana d’Avià.

Font de ferro de petites dimensions que és una rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona.

Presenta quatre brocs de sortida d’aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals.

Text: Ramon Solé i Diba.

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Correà de l’Espunyola

Poc abans d’arribar a l’església de Sant Martí de Correà,

a la dreta de la pista i a l’entrada del camí a una finca, hi ha un Pou.

Aquest Pou es d’estructura rodona.

Pel costat que dona a la intersecció dels camins hi ha una portella de fusta, que dona l’accés a l’interior per treure l’aigua.

Esta coberta a tres nivells, en la seva part superior hi ha una obertura per la seva ventilació interior.

A poca distancia i front mateix de l’església hi ha un mirador i tres taules i bancs per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santuari de la Mare de Déu dels Torrents de l’Espunyola

Santuari de la Mare de Déu dels Torrents

Per anar al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents cal seguir des de la gasolinera (que fa temps esta tancada) de la capella de la Mare de Déu del Bosc, la pista de mà dreta.

El camí porta directament al Santuari, però havans de creuar la Rasa de Boixedera,

veurem una passera o pont molt danyat, cal creuar la rasa amb precaució…

i a l’altre costat hi ha una cavitat que flueix l’aigua, es La Font del Santuari.

Podríem recollir l’aigua per medi d’un got o similar.

Sobre tot a la tardor, l’espai es cobreix de fulles als arbres i al terra que fan un espai agradable d’estar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Camp del Serra de Solsona

Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.

El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Sant Isidre de Solsona

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.

Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.

Antigament se la coneixia com la Font del Castell.

És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.

A la part superior hi ha una roseta de ventilació.

A la dreta, hi té un abeurador.

A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.

En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero