La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.
Historia:
La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.
Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.
No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,
El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.
El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra fins arribar a un mur de contenció de pedra,
on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.
Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.
Observacions:
Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.
L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Fornot està situada en el passeig de la Muntanya front el número 17 a, amb cantonada al carrer de l’Esperanto de Les Fonts de Terrassa.
Es una de les fonts construïdes mes recentment, va ser inaugurada el dia 7 d’Octubre de 2017, durant la Festa Major de Les Fonts.
Es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell de terra. Al seu costat disposa d’un seients de fusta.
En Jordi Monfort ens porta a conèixer la Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana:
Vilafamés és un poble que sorprèn al viatger en molts aspectes. Aquesta població castellonenca, colgada sobre un turó de pedra rogenca, i coronada per un castell, ofereix al visitant: història, art, gastronomia, oliveres mil·lenàries, bon oli, bon vi, muntanyes plenes de senders i pistes, i plenes també de fonts. Unes fonts naturals que aquest poble cuida amb especial zel.
El terme de Vilafamés està travessat per un sender de gran recorregut, el GR-33. Un sender que uneix Castelló de la Plana i l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, a les muntanyes més altes de Castelló. La ruta per a arribar a aquesta font, segueix un tram d´aquest sender, i es tarda una mitja hora en arribar.
La ruta que cal seguir és fàcil de fer, fins i tot amb xiquets, i les indicacions que cal seguir, són aquestes (els temps són totals):
-El punt d´inici és el km. 8´5 de la carretera que va de Sant Joan de Moró a Vilafamés. On hi ha una xicoteta capella, anomenada la capelleta de Sant Miquelet.
-Seguim el caminet que va paral·lel al barranc del Salze.
– 2 min. Deixem a mà esquerra un sender que travessa el barranc.
-11 min. Travessem el barranc i seguim el sender.
– 13 min. Tornem a travessar el barranc.
– 15 min. Novament travessem el barranc.
– 19 min. Per quarta vegada travessem el barranc, aquesta vegada girant cap a la dreta, no pel sender d´enfront.
– 22 min. Com no, tornem a travessar el barranc, ja per última vegada.
– 31 min. Apleguem a un camí. Ens desviem a mà dreta, i a uns 50 metres trobem la font.
La fonteta és molt humil en cabal. L´aigua cau a una piqueta amb forma de mitja lluna, i d´ací passa a un aljub.
No és una font abundosa, però el bon estat de la font, la poca dificultat de la ruta, i la bellesa de l´entorn, amb una vegetació abundant de pins, llentiscles, romer, timonet, bruc, argelaga, esparregueres, i moltes més espècies de la baixa muntanya mediterrània, fan d´aquesta, una ruta ideal per a fer en família o amics, i acabar el dia visitant el poble i el seu castell.
La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.
Com el buscador de Fonts naturals, Encos, va posar en l’article del seu Blog, que la Font es podria dir de can Mateu, donat que la masia està a prop, he volgut mantenir aquest mateix nom.
Aquesta Font esta situada a peu de camí que porta al Serradell, a poca distancia de Can Mateu.
Cal diferenciar dos aspectes, un es que hi ha una aixeta dins el mur amb forma de capelleta,
Al seu costat i mes a baix, queda l’abeurador on entre constantment d’aigua,
Creiem que prové, del camí que passa per sobre,
on les vaques beuen aigua i que estaria realment la Font original.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 