El passat dissabte 29 d’agost us vaig presentar els Plàtans situats en la carretera BP-4653 a l’altura de l’entrada al santuari de Lourdes de Prats de Lluçanès.
Avui, en altres espais de la població, també hi ha diverses fileres de plataners
que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès,
des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau
fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach;
i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.
Els Plàtans més destacats estan en la carretera BP-4653 entre els punts quilomètrics 0’100 i 0’900 de Prats de Lluçanès.
Historia:
Antigament, totes les vies d’entrada i sortida del nucli urbà estaven delimitades per fileres de plataners a banda i banda, essent especialment llarga la que arribava des de Lluçà, l’actual C-154.
Els plataners eren especialment apreciats a l’estiu, ja que oferien una refrescant ombra als carros i carruatges que transitaven pel camí.
Amb l’arribada de nous vehicles més grans i ràpids, els plataners van ser talats, als anys setanta, per l’estretor del pas que deixaven.
Els plataners de Prats de Lluçanès estan situats a la carretera BP-4653, a l’entrada al nucli urbà de Prats de Lluçanès per l’oest, al sud i a l’est del santuari de Lourdes, i a dins del nucli urbà, en el passeig Lluçanès i el carrer Reforma. D’una banda hi ha una quinzena d’exemplars de plataners disposats a banda i banda de la carretera, tot i que especialment al costat nord, alguns plantats modernament.
Els de majors dimensions, i per tant més vells, es troben emplaçats davant del restaurant cal Quico, i els que flanquegen l’entrada del camí que condueix al santuari de Lourdes. D’altra banda, també hi ha diverses fileres de plataners que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès, des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach; i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
La Font del Fumet està situada entre els carrers de la Font del Fumet i l’avinguda de Pere Planas de la Floresta del municipi de Sant Cugat del Vallès.
En moltes ocasions ha estat molt amagada per la vegetació., tal com podem veure en les imatges de fa uns 25 anys en rere…
Any 1999
Està construïda de pedra vista i acabat superficial de relleu, adossada al marge, amb el frontal endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de volta que centra la posició de la font.
Any 1999
l’Ajuntament de Sant Cugat va recuperar la Font durant l’any 2019.
Les tasques de reparació que van fer, consistien en arranjar el frontal de l’estructura de la font, desbrossar el terreny, ampliar la zona d’estada i construir un mur de gabions per contenir les terres i a la vegada com a seient.
També es va posar una malla de contenció entorn de la font i van plantar vegetació. Es com avui en dia podem veure la Font del Fumet.
Alzina de can Montmany es un Arbre situat al carrer de Can Montmany de Valldoreix i consta de sis branques a partir del tronc principal.
Us passo les dades d’aquesta Alzina:
Nom: Alzina
Gènere: Quercus
Família: Fagàcies
Alçària: 20 m
Perímetre tronc a 1 m: 2,35 m
Perímetre soca 3 troncs: 3,10 m
Amplada capçada: 20 m
Forma de la capçada: Escampada
Edat aproximada: Centenària
‘EMD Valldoreix, juntament amb l’Ajuntament de SantCugat, van realitzar la primera aplicació del tractament fitosanitari contra la plaga de l’escarabat banyarriquer del roure a l’alzina del jardí romàntic de la finca de Can Monmany, catalogada d’interès local, per tal de millorar la seva salut.
L’aplicació del tractament, fet el dijous 23 de setembre, es va fer amb nebulitzadora, per impregnar bé la brancada i tronc i que actués de forma eficaç, a més també va incloure la construcció d’un parany fet a base de feromones, per a aconseguir rebaixar la població.
Aquest tractament es realitza després que una diagnosi prèvia feta per Tecnoverd detectés que l’arbre pateix una greu afectació per la plaga del banyarriquer del roure, que ha provocat que aturi el seu creixement. Al llarg de l’any, es faran més tractaments sobre aquests arbres per tal d’assegurar l’erradicació de la plaga i mentre es realitzin aquestes tasques es delimitarà la zona a tractar per evitar l’accés a persones alienes al tractament.Final del formulario
fonts naturals, aigua, muntanya i més 