El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet) del municipi de l’Espunyola.
Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,
Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.
Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.
El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
La Font de la Plaça Maragall, esta situada en la Plaça del mateix nom, darrera de l’edifici del Molí de la Sal de Berga.
KODAK Digital Still Camera
Actualment es una font relativament moderna, esta feta d’obra, forma una petita arcada,
en el seu interior te dues aixetes polsador, l’aigua cau a dins d’una pica gran semi – circular.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura. Han estat moltes entrades i nombrosos arxius. Davant de la saturació del blog, la Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i jo mateix, en Ramon Solé, hem obert aquest nou blog de «Fonts i Natura» com una continuació del primer fins que veiem si solucionem el tema de l’espai. Esperem comptar amb la vostra participació igualment.
La Font del Portal de Santa Magdalena, esta situada en un dels costats del Portal del mateix nom de Berga.
Actualment es una font relativament moderna, esta feta d’obra, destaca les totxanes que formen una petita arcada,
en el seu interior te unes rajoles de color verd i una aixeta polsador, l’aigua cau a dins d’una pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Des de 2014 aquest blog ha anat publicant diverses informacions al voltant de les fonts naturals i de la natura. Han estat moltes entrades i nombrosos arxius. Davant de la saturació del blog, la Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i jo mateix, en Ramon Solé, hem obert aquest nou blog de «Fonts i Natura» com una continuació del primer fins que veiem si solucionem el tema de l’espai. Esperem comptar amb la vostra participació igualment.
La Font de la Rata és una de les moltes fonts que es poden trobar a Berga, està situada al nucli antic, concretament en el carrer Castellar del Riu, 16 d’aquesta ciutat.
Tenim referències d’aquesta font per Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona 1941) i la seva filla Aurora (Girona, 1892 – Berga, 1974), ambdós escriptors. La família Bertrana s’allotjava en Can Jansana, una casa propera a aquesta font, des d’on podien contemplar i gaudir de les muntanyes de les rodalies i el castell.
Esta dins d’una arcada de pedra, on una aixeta polsador dona aigua a una pica molt a nivell del terra.
La Font del Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.
Aquesta Font esta al costat mateix del Safareig de la Pietat. Dins d’una arcada on un mural de rajoles ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.
En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.