Jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.

S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Historia:

  • Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
  • L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
  • A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
  • Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
  • Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
  • Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església.
    E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.

Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.

Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.

L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.

A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.

Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.

D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure

que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.

Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.

Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de cal Pauet d’Espunyola

El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet)  del municipi de l’Espunyola.

Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,

Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.

Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonèsafluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de LladursCastellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

Pou del Camp del Serra de Solsona

Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.

El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Joan de Solsona

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,

i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.

No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.

Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.

Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella

i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça

i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.

L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.

La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Pere de Solsona

La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.

En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,

disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,

l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.

Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: Font de la plaça de la Catedral de Solsona

La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).

De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.

Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.

Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.

Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.

Hi ha un relleu dedicat a Manel Casserras i Boix a la font de la plaça de la Catedral.

La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Sant Isidre de Solsona

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.

Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.

Antigament se la coneixia com la Font del Castell.

És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.

A la part superior hi ha una roseta de ventilació.

A la dreta, hi té un abeurador.

A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.

En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Vall Fred de Solsona

A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.

En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.

A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Lladurs

Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.

Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.

Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.

Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero