El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet) del municipi de l’Espunyola.
Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,
Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.
Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.
Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de Lladurs, Castellar de la Ribera i Bassella.
Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.
Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada
Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,
la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.
Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.
Viquipèdia
Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.
En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.
Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.
Recull de dades: Wikipedia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia
Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.
El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,
i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.
Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.
Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella
i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça
i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.
L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.
La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).
De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.
Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.
Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.
Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
La Font de Cal Porta esta situada a peu de la carretera LV-3005, Km 1,2 de Torà, direcció a Solsona.En aquest espai amb arbres, hi ha una taula rodona de pedra i uns bancs allargats en cada costat de la Font, tot aquest frontal està blanquejat per ressaltar amb unes lletres negres el nom de la font, “FONT DE CAL PORTA”. Un d’aquests bancs hi podem llegir la data “1968”.En un costat trobem la cisterna que nodreix d’aigua a la Font.Va ser restaurada no fa masses anys, tant la Font i l’espai de lleure.La Font de Cal Porta és una font natural al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Fotografia de l’Ajuntament de Torà, una vegada restaurada la font i l’espai.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 