Avui visitem: La Font del Safareig de Santa Margarida de Montbui

La Font del Safareig esta situada en el carrer de Sant Roc, 35, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

Historia:

  • El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l’altra banda del carrer.
  • Es tracta d’un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l’entrada del nucli antic.
  • Possiblement es tracti d’una font aixecada a començaments del segle XX.

La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable. Es tracta d’una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d’alçada x 55 cm d’amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons.

Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l’aixeta metàl·lica que permet el pas de l’aigua. Tot el peu es troba pintat en color blanc, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Comú en Santa Margarida de Montbui

La Font del Comú esta en la cruïlla dels carrers Sant Magí i Sant Roc, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

Historia:

  • La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l’església.
  • Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual.
  • L’actual font és de l’any 1934 tal com indica el rètol de la pedra.
  • Està connectada a la xarxa pública.

Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d’amplada per 95 cm d’alçada. L’acabament superior d’aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida.

Aquest peu, descansa sobre una pica rodona, feta també en ciment, de 62 cm d’amplada per 30 cm d’alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s’inseria una aixeta metàl·lica de polsador daurada que permet el pas de l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Joan de Solsona

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,

i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.

No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.

Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.

Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella

i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça

i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.

L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.

La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Lladó d’Argentona

La Font  del Lladó , es situada en una cantonada formada pels carrers de Josep Soler, Lladó i Riudemeia, dins del nucli antic d’Argentona. La Font  està adossada a la paret de l’antiga finca de can Calopa.Està enrajolada i al centre hi ha un cartell amb el nom de la Font; disposa d’un aixeta de polsador,  l’aigua va una pica rectangular de pedra picada gran amb uns taulells de pedra a cada costat.A principis del segle XX, hi havia un abeurador per animals. Actualment, l’aigua es de xarxa pública, hi ha hagut períodes que no ha rajat aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola