Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,
i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.
També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.
Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.
S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.
Historia:
Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.
Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.
L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.
A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.
Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.
D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure
que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.
Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.
Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana
Per anar a visitar els Safareigs antics, cal des de la carretera 431 seguir pel camí de Cal Congre, i desviar-nos i seguir pel carrer Gafarró fins arribar a unes cases i a peu girar a l’esquerra fins el safareig.
El safareig esta dins d’un cobert no massa gran.
Te dos compartiments, actualment no te aigua en cap d’ells.
Quan el vàrem fotografiar estaven fent l’arranjament.
En un costat hi ha escrit : “ A. Puig any 1934”.
En la seva part de darrera conserva el mur original.
Per anar a la Font de la Baga cal seguir el carrer camí de la font des del nucli urbà d’Oristà uns 200 metres.
Historia:
Antigament, bona part de la població d’Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics.
Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d’aigua del nucli d’Oristà.
A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d’aquesta manera estalviava el trajecte als veïns.
La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d’Oristà, als peus d’una vessant obaga coneguda com el Bagot. S’accedeix a la font a través del carrer de la Font que s’ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d’aquest punt s’ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga.
La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d’alt per 4 d’ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions.
En aquest mur s’aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l’extrem dret i l’altre a l’extrem esquerre. Actualment s’utilitza el brollador de l’extrem dret, al que es pot accedir a través d’un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals.
El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L’aigua sobrant de la font és conduïda a través d’un rec que segueix el corriol d’accés a la font.
Observacions:
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15’00, 8’00, 32’60 i 17’3 mg/l respectivament per la qual cosa s’ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.
Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.
Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.
Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 